Canvis

2717 bytes afegits , 8 giner

Llínea 10: Llínea 10:

| lloc_mort =

}}

−

'''Leopolt Peñarroja i Torrejón''' o '''Leopoldo Peñarroja Torrejón''' ([[La Vall d'Uxó]], [[Província de Castelló|Castelló]], [[24 de juny]] de [[1954]]), és un filòlec, historiador i escritor [[Valencians|valencià]]. Considerat el millor mossarabiste valencià i un dels millors del món. És acadèmic de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) i Director de la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes]].

+

'''Leopolt Peñarroja i Torrejón''' o '''Leopoldo Peñarroja Torrejón''' ([[La Vall d'Uxó]], [[Província de Castelló|Castelló]], [[24 de juny]] de [[1954]]), és un filòlec, historiador i escritor [[Valencians|valencià]]. Considerat el millor mossarabiste valencià i un dels millors del món. És acadèmic de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) i Director de la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes]] de la RACV. Llicenciat en Filosofia i Lletres, Doctor en Història, Catedràtic de Llengua i Lliteratura Espanyola. És membre de la Societat Espanyola de Llingüística. Exmembre del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC).

== Biografia ==

Llínea 63: Llínea 63:

* [[Premis Fadrí|Premi Fadrí]] [[Josep Maria Guinot]] a les Lletres Valencianes (2004), concedit per l'Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló.

* Palma Dorada individual del [[Grup Cultural Ilicità]] (2004).

−

* Cavaller de ~~l’Any~~ de la Vall d’Uxó (2015).

+

* Cavaller de l'Any de la Vall d’Uxó (2015).

−

* Creu de ~~l’Almoina~~ de Sant Jordi del Centenar de la Ploma (2020).

+

* Creu de l'Almoina de Sant Jordi del Centenar de la Ploma (2020).

== Cites ==

Llínea 103: Llínea 103:

Hi ha un procés en marcha de dissolució de la consciència identitària, i de liquidació de la llengua visible a nivell formal. La lluita pel valencià ignore a terme breu cóm es pot saldar. Pero, com s'estila dir, no pinta be. Un analiste del futur que treballara sobre els guions de reportage de Punt Dos o els llibres (inclosos els de llectura obligada) de Secundària deduiria que lo del valencià era un nom o una alteració perceptiva. Esta és la realitat. Lo demés són eufòries eventuals i inconsciència colectiva. Este és el gran problema de Valéncia, perque el procés d'anexió, ya consentit a nivell de llengua, seguirà a nivell global.|Entrevista a Leopolt Peñarroja (''[[Valéncia Hui]]'', 22.6.2007)}}

−

{{Cita|Pero lo ocorregut des del 82, quan encara es vivia entre nosatres l'unitat de consciencia i accio valenciana, i encara un cos d'intelectuals llaurava en la mateixa direccio transmetent-nos un sentiment de força colectiva, sobrepassa la capacitat de sorpresa. El canvi de signe politic de la Generalitat, en 1995, que -suponiem- pararia l'agressio de l'anexionisme catala, alimentat per l'anterior administracio, no es va traduir, salvo en els simbolismes, en res visible. Al contrari, infectat ya el sistema educatiu i mediatic, la norma del no meneallo (que tot es quede com està, es dir, en les mans dels mateixos gestors de l'anexionisme) fon el sintoma palpable de la rendicio llingüistica i cultural en que hui nos trobem.|"25 anys de la 'Cardona Vives'" ([[Revista Renou]], nº 59, novembre 2007) per Leopolt Penyarroja i Eliseo Forcada}}

+

{{Cita|Pero lo ocorregut des del 82, quan encara es vivia entre nosatres l'unitat de consciencia i accio valenciana, i encara un cos d'intelectuals llaurava en la mateixa direccio transmetent-nos un sentiment de força colectiva, sobrepassa la capacitat de sorpresa. El canvi de signe politic de la Generalitat, en 1995, que -suponiem- pararia l'agressio de l'anexionisme catala, alimentat per l'anterior administracio, no es va traduir, salvo en els simbolismes, en res visible. Al contrari, infectat ya el sistema educatiu i mediatic, la norma del no meneallo (que tot es quede com està, es dir, en les mans dels mateixos gestors de l'anexionisme) fon el sintoma palpable de la rendicio llingüistica i cultural en que hui nos trobem.|'25 anys de la 'Cardona Vives'' ([[Revista Renou]], nº 59, novembre 2007) per Leopolt Penyarroja i Eliseo Forcada}}

+

{{Cita|Hi ha fets i fites clau en este trayecte. El Dictamen del Consell Valencià de Cultura de 13 de juliol de 1998, mare de tots els darrers mals del valencianisme, soterrava la capacitat normativa de la RACV; acceptava ab claritat meridiana l'unitat del catala; vorejava l'autentica normativisacio valenciana de l'ultim quart de sigle; reduia al no res la verdadera llengua valenciana historica i creava una nova entitat liquidadora del valencià: l'AVLl. Ab este dictamen dictat, el poble valencià perdia tota garantia futura de preservacio de la seua llengua i es trencava, en part per l'incoherencia de les seues entitats més senyeres, inclosa la RACV, lo que quedava del valencianisme cultural.

+

Els politics (els qui no defenen ni la nostra llengua ni el nom de la nostra llengua i els que sols defenen el nom, pero no la llengua) dotaren eixa estranya Academia ab una majoria abrumadora de partidaris de l'anexionisme catala, es dir, posaren la llengua valenciana en mans dels qui volien la catalana. I tenim el cas inaudit d'una Academia que es un microparlament de partit unic i majoria inalterable, que no treballa per a recuperar la llengua de la societat que la manté, sino per a liquidar-la i imposar la del vei.

+

El 9 de febrer de 2005 la propia AVLl votava per unanimitat, es dir, incloent els vots dels exvalencianistes, el dictamen autotitulat 'principis i criteris per a la defensa de la denominacio i l'entitat del valencià': l'assalt més frontal mai abans intentat des d'una institucio de la Generalitat a l'identitat d'una llengua i d'un poble. El dictamen, monument a l'ignorancia historica i cientificament pedestre, no fea sino desenrollar lo que ya dia el del 1998: que el valencià es catala i se li pot dir catala. Se fea en realitat una subversio, des de dins, del nom de la llengua, no de la llengua, perque ésta (la gramatica, el lexic i l'estructura sancera del nostre valencià patrimonial) ya havia segut liquidada per l'AVLl a traves d'una serie de dictamens anteriors i parcials, des del que proclamava l'oficialitat de tots els usos catalans de la Conselleria de Cultura de temps de Ciprià Ciscar (1982), al que catalanisava de cap a peus el curriculum de l'ensenyança elemental i secundaria del valencià. El treball de liquidacio ha continuat ab la denominada 'Gramatica Normativa Valenciana' i el 'Diccionari Ortogràfic', de 2006.|'25 anys de la 'Cardona Vives'' ([[Revista Renou]], nº 59, novembre 2007) per Leopolt Penyarroja i Eliseo Forcada}}

{{Cita|''[...] Una tercera opción fue la del [[Álvaro Galmés de Fuentes|Dr. Galmés de Fuentes]], eminente filólogo y lingüista, Académico de la Real Academia Española, quien, aún admitiendo su derivación catalana, al no compartir las tesis del [[Lleopolt Peñarroja|Dr. Penyarroja]], reconocía sin duda ninguna que, tras tantos años de evolución autóctona y después de tan brillante Siglo de Oro de la Lengua y Literatura Valencianas, su diferenciación era tan profunda, notable y evidente que se debía considerar como lengua propia, sin admitir lo de dialecto y que, añadía, los valencianos tenían todo el derecho del mundo a normativizar y codificarla como les viniera en gana, sin admitir ingerencias externas de ningún tipo.

Llínea 114: Llínea 120:

{{Cita|[[Joan Reglà]], Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista: "els pioners aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en [[Antonio Ubieto|Ubieto]], [[Ambrosio Huici|Huici Miranda]] (u dels millors arabistes d'Europa) i [[Felip Mateu i Llopis|Mateu i Llopis]] que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com: [[Roc Chabàs|Roque Chabás]], [[Honori Garcia i Garcia|Honorio García]], [[Francesc Carreras i Candi|Carreras i Candi]], [[Julià Ribera i Tarragó|Julián Ribera]], [[Ambrosio Huici Miranda]], [[Miguel Gual Camarena|Gual Camarena]], [[Julià San Valero|Julià San Valero Aparisi]], [[Antonio Ubieto Arteta]], [[Francisco Roca Traver|Roca Traver]], [[Thomas F. Glick]], [[R.I. Burns]], [[Vicent Lluís Simó Santonja|Vicent Simó Santonja]], [[Desamparats Cabanes]], [[Ramón Ferrer Navarro|Ramón Ferrer]], [[Leopolt Peñarroja]], [[José Vicente Gómez Bayarri|Gómez Bayarri]] i un llarc etcetera.|[[Ampar Cabanes]]}}

−

+

== Referències ==

* Abad Merino, Mercedes. ''El Cambio de lengua en Orihuela: Estudio sociolingüístico-histórico del Siglo XVII'', universidad de Murcia, 1994, 358 p ISBN 84-7684-516-2 p. 84-85

Llínea 134: Llínea 140:

* [https://culturavalencianasite.wordpress.com/2016/12/06/un-revolucionario-estudio-desmonta-los-esquemas-catalanistas-sobre-la-lengua-valenciana/ Un revolucionario estudio desmonta los esquemas catalanistas sobre la lengua valenciana - Cultura Valenciana]

* [http://www.larazon.es/local/comunidad-valenciana/la-historia-contradice-que-el-valenciano-desci-CA2882859 La Historia contradice que el valenciano descienda del catalán - ''La Razón'']

−

* [https://www.culturavalenciana.es/la-manipulacio-del-relat-sobre-lorige-del-valencia/ La manipulació del relat sobre ~~l’orige~~ del valencià - Leopolt Peñarroja - Cultura Valenciana]

+

* [https://www.culturavalenciana.es/la-manipulacio-del-relat-sobre-lorige-del-valencia/ La manipulació del relat sobre l'orige del valencià - Leopolt Peñarroja - Cultura Valenciana]

* [https://clubjaimeprimero.org/content/de-lorige-de-la-nostra-llengua De l'orige de la nostra llengua - Leopolt Peñarroja - Club de Opinión Jaime I]

Llínea 151: Llínea 157:

[[Categoria:Acadèmics RACV]]

[[Categoria:Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]

−

[[Categoria:~~Valencianisme~~]]

+

[[Categoria:Valencianistes]]

Xavier

Administradors

32 798

edicions

Canvis

Leopolt Peñarroja (edita)

Revisió de 12:32 8 gin 2026

Menú de navegació

Buscar