31 915
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''Henry Warren Beatty''', conegut popularment com a '''Warren Beatty''', naixcut com en el llinage de '''Beaty''' (Richmond, Virginia, Estats Units…»
'''Henry Warren Beatty''', conegut popularment com a '''Warren Beatty''', naixcut com en el llinage de '''Beaty''' ([[Richmond]], [[Virginia]], [[Estats Units]], [[30 de març]] de [[1937]]), és un actor, productor, guioniste i director de cine nortamericà.
== Biografia ==
Germà menor de l'actriu [[Shirley MacLaine]], naixqué en Richmond (Virginia) en l'any 1937. Despuix d'abandonar l'Universitat Northwestern, estudià interpretació junt a [[Stella Adler]] en la ciutat de [[Nova York]].
=== Primers treballs ===
Treballà en la televisió i el teatre, aplegant a ser candidat a un [[Premis Tony|premi Tony]] en a penes 23 anys, en [[1960]], pel seu treball en ''A Loss of Roses''. Debutà en el cine, directament en un paper protagoniste, en ''Esplendor en l'herba'' ([[1961]], [[Elia Kazan]]). Entre les seues primeres películes descollen ''La primavera romana de la Sra. Stone'' ([[1961]]), junt a la mítica [[Vivien Leigh]]; ''El seu propi infern'' ([[1962]], [[John Frankenheimer]]), a on es colzejà en [[Eva Marie Saint]], ''Lilith'' ([[1964]], [[Robert Rossen]]), a on tingué com a companyer a [[Jean Seberg]], i el drama judicial ''Acossat'' ([[1965]], [[Arthur Penn]]).
En l'any [[1965]] rebujà participar en la comèdia ''What's New Pussycat?'', enfadat perque el seu companyer de repartiment [[Woody Allen]] modificava el guió per a restar-li protagonisme. Davant l'èxit que alcançà esta película, Beatty va escomençar a exigir el control creatiu en totes les películes que rodara.
En [[1967]] eixí a la fama, de la mateixa manera que [[Faye Dunaway]], gràcies a la película ''Bonnie and Clyde''; per a rodar-la va recórrer novament a Arthur Penn com a director, i va demanar finançació al magnat [[Jack Warner]], despuix d'anys d'enemistat perque havia rebujat protagonisar una producció d'est sobre [[John F. Kennedy]]. ''Bonnie and Clyde'' fon un èxit i la seua interpretació li va valdre a Warren Beatty la seua primera nominació a l'[[Premis Osacar|Óscar]].
=== Dècada de 1970 ===
(Secció per completar)
== Biografia ==
Germà menor de l'actriu [[Shirley MacLaine]], naixqué en Richmond (Virginia) en l'any 1937. Despuix d'abandonar l'Universitat Northwestern, estudià interpretació junt a [[Stella Adler]] en la ciutat de [[Nova York]].
=== Primers treballs ===
Treballà en la televisió i el teatre, aplegant a ser candidat a un [[Premis Tony|premi Tony]] en a penes 23 anys, en [[1960]], pel seu treball en ''A Loss of Roses''. Debutà en el cine, directament en un paper protagoniste, en ''Esplendor en l'herba'' ([[1961]], [[Elia Kazan]]). Entre les seues primeres películes descollen ''La primavera romana de la Sra. Stone'' ([[1961]]), junt a la mítica [[Vivien Leigh]]; ''El seu propi infern'' ([[1962]], [[John Frankenheimer]]), a on es colzejà en [[Eva Marie Saint]], ''Lilith'' ([[1964]], [[Robert Rossen]]), a on tingué com a companyer a [[Jean Seberg]], i el drama judicial ''Acossat'' ([[1965]], [[Arthur Penn]]).
En l'any [[1965]] rebujà participar en la comèdia ''What's New Pussycat?'', enfadat perque el seu companyer de repartiment [[Woody Allen]] modificava el guió per a restar-li protagonisme. Davant l'èxit que alcançà esta película, Beatty va escomençar a exigir el control creatiu en totes les películes que rodara.
En [[1967]] eixí a la fama, de la mateixa manera que [[Faye Dunaway]], gràcies a la película ''Bonnie and Clyde''; per a rodar-la va recórrer novament a Arthur Penn com a director, i va demanar finançació al magnat [[Jack Warner]], despuix d'anys d'enemistat perque havia rebujat protagonisar una producció d'est sobre [[John F. Kennedy]]. ''Bonnie and Clyde'' fon un èxit i la seua interpretació li va valdre a Warren Beatty la seua primera nominació a l'[[Premis Osacar|Óscar]].
=== Dècada de 1970 ===
(Secció per completar)