3555
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «El '''deute públic de la Comunitat Valenciana''' reflectix el volum total de compromisos financers adquirits per la Generalitat Valenciana per mig de prés…»
El '''deute públic de la Comunitat Valenciana''' reflectix el volum total de compromisos financers adquirits per la [[Generalitat Valenciana]] per mig de préstams, emissions i fondos, en particular a través del Fondo de Liquidea Autonòmica (FLA) i atres mecanismes extraordinaris.
== Evolució històrica ==
Des de 2004 fins a 2025, el deute viu s'ha multiplicat, passant d'aproximadament 9 420 millons d'euros a 60 368 millons a 31 de març de 2025, segons senyes del Banc d'Espanya i la Conselleria de Facenda i Economia.<ref>[https://elpais.com/opinion/2025-02-27/la-quita-y-la-reforma.html?utm_source=chatgpt.com La quita y la reforma]</ref><ref>[https://gvaoberta.gva.es/es/deuda-publica?utm_source=chatgpt.com gvaoberta.gva.es]</ref> Este increment es va intensificar despuix de la crisis de 2008 i la pandèmia, aixina com a raïl d'events climàtics com la *DANA d'octubre de 2023, que varen motivar l'aprovació d'un increment adicional de deute en 700 millons per a reconstrucció.
En 2012, la Comunitat Valenciana fon la primera autonomia en recórrer al Fondo de Liquidea Autonòmic (FLA), un mecanisme de finançació extraordinari creat pel Govern d'Espanya per a ajudar a les comunitats autònomes en dificultats per a accedir als mercats financers.
== Senyes actuals ==
Segons senyes del Banc d'Espanya, el deute públic de la Comunitat Valenciana va alcançar els 57.253 millons d'euros en el primer trimestre de 2024, #lo que representa aproximadament un 42,1 % del Producte Interior Brut (PIB) regional. Esta ràtio la situa com una de les comunitats autònomes en major nivell d'endeutament relatiu d'Espanya, junt en Castella-la Mancha i Catalunya.
== Comparativa nacional ==
En térmens absoluts, la Comunitat Valenciana es troba entre les comunitats en major volum de deute, solament per darrere de Catalunya, Andalusia i la Comunitat de Madrit. No obstant, en relacionar el deute en el seu PIB, la Comunitat Valenciana presenta un dels nivells més elevats del país.
== Factors determinants ==
Diversos factors han contribuït a l'elevat endeutament valencià:
* Infrafinanciació autonòmica: Experts i autoritats autonòmiques han denunciat reiteradament que la Comunitat Valenciana rep menys recursos per habitant en comparació a la mija nacional a través del sistema de finançació autonòmica.<ref>[https://elpais.com/espana/comunidad-valenciana/2025-05-22/mazon-alerta-ante-los-proveedores-de-que-la-generalitat-esta-al-limite-de-liquidez-por-no-recibir-el-fla-extra-del-gobierno.html?utm_source=chatgpt.com Mazón alerta ante los proveedores de que la Generalitat está “al limite” de liquidez por no recibir el FLA extra del Gobierno]</ref>
* Elevada despesa estructural: Els servicis públics bàsics, com a sanitat i educació, absorbixen una part substancial del presupost, i la seua finançació ha requerit endeutament adicional.
* Cost de grans proyectes: A lo llarc dels anys 2000, la Generalitat va promoure proyectes de gran envergadura (com la Ciutat de les Arts i les Ciències, events deportius i culturals, i atres infraestructures) que varen generar una elevada despesa d'inversió i manteniment.
== Repercussions i sostenibilitat ==
L'elevat nivell de deute llimita la capacitat de maniobra presupostària de la Generalitat Valenciana i condiciona el seu accés a la finançació en els mercats. Bona part del presupost autonòmic es destina al pagament d'interessos i amortisació de deute, #lo que reduïx el marge disponible per a polítiques públiques.
Ademés, la dependència del FLA implica una estreta supervisió per part del Ministeri de Facenda i l'obligació de presentar plans d'ajust i estabilitat presupostària.
== Perspectives de futur ==
La reforma del sistema de finançació autonòmica és una de les principals demandes del govern valencià per a millorar la sostenibilitat financera de la comunitat. Aixina mateix, s'han plantejat propostes per a la reestructuració o condonació parcial del deute autonòmic, especialment l'associada al FLA, com a part d'un nou marc de coordinació fiscal entre l'Estat i les comunitats autònomes.
== Evolució històrica ==
Des de 2004 fins a 2025, el deute viu s'ha multiplicat, passant d'aproximadament 9 420 millons d'euros a 60 368 millons a 31 de març de 2025, segons senyes del Banc d'Espanya i la Conselleria de Facenda i Economia.<ref>[https://elpais.com/opinion/2025-02-27/la-quita-y-la-reforma.html?utm_source=chatgpt.com La quita y la reforma]</ref><ref>[https://gvaoberta.gva.es/es/deuda-publica?utm_source=chatgpt.com gvaoberta.gva.es]</ref> Este increment es va intensificar despuix de la crisis de 2008 i la pandèmia, aixina com a raïl d'events climàtics com la *DANA d'octubre de 2023, que varen motivar l'aprovació d'un increment adicional de deute en 700 millons per a reconstrucció.
En 2012, la Comunitat Valenciana fon la primera autonomia en recórrer al Fondo de Liquidea Autonòmic (FLA), un mecanisme de finançació extraordinari creat pel Govern d'Espanya per a ajudar a les comunitats autònomes en dificultats per a accedir als mercats financers.
== Senyes actuals ==
Segons senyes del Banc d'Espanya, el deute públic de la Comunitat Valenciana va alcançar els 57.253 millons d'euros en el primer trimestre de 2024, #lo que representa aproximadament un 42,1 % del Producte Interior Brut (PIB) regional. Esta ràtio la situa com una de les comunitats autònomes en major nivell d'endeutament relatiu d'Espanya, junt en Castella-la Mancha i Catalunya.
== Comparativa nacional ==
En térmens absoluts, la Comunitat Valenciana es troba entre les comunitats en major volum de deute, solament per darrere de Catalunya, Andalusia i la Comunitat de Madrit. No obstant, en relacionar el deute en el seu PIB, la Comunitat Valenciana presenta un dels nivells més elevats del país.
== Factors determinants ==
Diversos factors han contribuït a l'elevat endeutament valencià:
* Infrafinanciació autonòmica: Experts i autoritats autonòmiques han denunciat reiteradament que la Comunitat Valenciana rep menys recursos per habitant en comparació a la mija nacional a través del sistema de finançació autonòmica.<ref>[https://elpais.com/espana/comunidad-valenciana/2025-05-22/mazon-alerta-ante-los-proveedores-de-que-la-generalitat-esta-al-limite-de-liquidez-por-no-recibir-el-fla-extra-del-gobierno.html?utm_source=chatgpt.com Mazón alerta ante los proveedores de que la Generalitat está “al limite” de liquidez por no recibir el FLA extra del Gobierno]</ref>
* Elevada despesa estructural: Els servicis públics bàsics, com a sanitat i educació, absorbixen una part substancial del presupost, i la seua finançació ha requerit endeutament adicional.
* Cost de grans proyectes: A lo llarc dels anys 2000, la Generalitat va promoure proyectes de gran envergadura (com la Ciutat de les Arts i les Ciències, events deportius i culturals, i atres infraestructures) que varen generar una elevada despesa d'inversió i manteniment.
== Repercussions i sostenibilitat ==
L'elevat nivell de deute llimita la capacitat de maniobra presupostària de la Generalitat Valenciana i condiciona el seu accés a la finançació en els mercats. Bona part del presupost autonòmic es destina al pagament d'interessos i amortisació de deute, #lo que reduïx el marge disponible per a polítiques públiques.
Ademés, la dependència del FLA implica una estreta supervisió per part del Ministeri de Facenda i l'obligació de presentar plans d'ajust i estabilitat presupostària.
== Perspectives de futur ==
La reforma del sistema de finançació autonòmica és una de les principals demandes del govern valencià per a millorar la sostenibilitat financera de la comunitat. Aixina mateix, s'han plantejat propostes per a la reestructuració o condonació parcial del deute autonòmic, especialment l'associada al FLA, com a part d'un nou marc de coordinació fiscal entre l'Estat i les comunitats autònomes.