Canvis

Antonio García Miralles naixqué en la ciutat d'Alacant, el 15 de juliol de l'any 1942.  

Antonio García Miralles naixqué en la ciutat d'Alacant, el 15 de juliol de l'any 1942.  

Fon militant del [[Partit Socialiste Obrer Espanyol]] (PSOE) durant el [[franquisme]] i advocat laboraliste del sindicat [[Unió General de Treballadors]] (UGT) en la clandestinitat, estigué en la direcció del [[PSPV-PSOE]] des de la seua fundació, sent elegit [[Congrés dels Diputats|Diputat al Congrés]] per la Circumscripció electoral d'Alacant en tres llegislatures consecutives, de [[1977]] a [[1986]]. Fon President del PSPV-PSOE durant la Secretaria General de [[Joan Lerma]]. Senador per la [[Comunitat Valenciana]] des de [[1995]] de manera ininterrompuda fins a l'any [[2007]], a on fon President de la [[Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats]].

Fon militant del [[Partit Socialiste Obrer Espanyol]] (PSOE) durant el [[franquisme]] i advocat laboraliste del sindicat [[Unió General de Treballadors]] (UGT) en la clandestinitat, estigué en la direcció del [[PSPV-PSOE]] des de la seua fundació, sent elegit [[Congrés dels Diputats|Diputat al Congrés]] per la Circumscripció electoral d'Alacant en tres llegislatures consecutives, de [[1977]] a [[1986]]. Fon President del PSPV-PSOE durant la Secretaria General de [[Joan Lerma]]. Senador per la [[Comunitat Valenciana]] des de l'any [[1995]] de manera ininterrompuda fins a l'any [[2007]], a on fon President de la [[Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats]].

Ademés, ha segut Diputat en les [[Corts Valencianes]] des de [[1983]] fins a [[2003]], a on fon elegit [[President de les Corts Valencianes|President]], càrrec que ocupà de [[1983]] a [[1995]].

Ademés, ha segut Diputat en les [[Corts Valencianes]] des de l'any [[1983]] fins a l'any [[2003]], a on fon elegit [[President de les Corts Valencianes|President]], càrrec que ocupà de [[1983]] a [[1995]].

Fon un dels components de la Comissió redactora de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]], participant activament en els òrguens preautonòmics des de [[1977]], a on fon Conseller d'Obres Públiques i Urbanisme baix la Presidència de [[Josep Lluís Albiñana]].

Fon un dels components de la Comissió redactora de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]], participant activament en els òrguens preautonòmics des de [[1977]], a on fon Conseller d'Obres Públiques i Urbanisme baix la Presidència de [[Josep Lluís Albiñana]].

{{Cita|''Un político muy original, el presidente de las Cortes Valencianas declaraba: Hay que dejarse de banderitas y de invasiones catalanas y hablar de los duros. Pero el frente pancatalanista no se rindió ante la sentencia de la Audiencia y organizó una manifestación para la normalización del uso del catalán en la Universidad... mientras la Universidad de Barcelona expresaba su solidaridad con el rector [[Ramón Lapiedra Civera|Lapiedra]] en un comunicado por el que pedía la intervención de las demás universidades españolas y calificaba la decisión de la Audiencia como grave atentado a los derechos fundamentales de los pueblos.''|''Misterios de la Historia'' (Cap. IX. Madrid, 1991. Cap. IX) per [[Ricardo de la Cierva]]}}

{{Cita|''Un político muy original, el presidente de las Cortes Valencianas declaraba: Hay que dejarse de banderitas y de invasiones catalanas y hablar de los duros. Pero el frente pancatalanista no se rindió ante la sentencia de la Audiencia y organizó una manifestación para la normalización del uso del catalán en la Universidad... mientras la Universidad de Barcelona expresaba su solidaridad con el rector [[Ramón Lapiedra Civera|Lapiedra]] en un comunicado por el que pedía la intervención de las demás universidades españolas y calificaba la decisión de la Audiencia como grave atentado a los derechos fundamentales de los pueblos.''|''Misterios de la Historia'' (Cap. IX. Madrid, 1991. Cap. IX) per [[Ricardo de la Cierva]]}}

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==