213
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|350px|Tipos de fulles. == Morfologia foliar == La '''morfologia foliar''' és la part de la botànica que estudia la…»
[[File:Leaf morphology es.png|thumb|350px|Tipos de fulles.]]
== Morfologia foliar ==
La '''morfologia foliar''' és la part de la [[botànica]] que estudia la forma, estructura i disposició de les [[fulla|fulles]] de les [[planta|plantes]]. L’aspecte extern de les fulles és molt variable i sovint característic de cada espècie, per lo qual té un gran valor [[taxonomia|taxonòmic]] i descriptiu.
Les fulles són òrguens essencials per a la [[fotosíntesis]], la [[transpiració]] i l’[[intercanvi gaseós]], i poden presentar numeroses adaptacions al mig.
=== Parts d’una fulla ===
Una fulla típica pot tindre les següents parts:
* '''[[Làmina (fulla)|Làmina]]''': part aplanada i verda que fa la fotosíntesis.
* '''[[Peciol]]''': rabet que unix la fulla a la [[brot]].
* '''[[Estípula|Estípules]]''': apèndixs a la base del peciol.
* '''[[Nervadura]]''': conjunt de nervis que recorren la làmina.
=== Disposició en la brot ===
* '''[[Fulles alternes]]'''
* '''[[Fulles oposades]]'''
* '''[[Fulles verticilades]]'''
=== Tipos de fulles segons la forma del llim ===
Les formes típiques de [[fulles simples]] en plantes [[vasculars]] són:
* '''[[Fulla acicular]]''': estreta i puntaguda, com la del [[pi]].
* '''[[Fulla ovada]]''': semblant a un ou, més ampla en la base.
* '''[[Fulla trasovada]]''': com l’ovada, pero més ampla cap a la punta.
* '''[[Fulla llanceolada]]''': estreta, en forma de ferro de llança.
* '''[[Fulla cuneïforme]]''': en forma de bec de pata, com en *Pittosporum tobira*.
* '''[[Fulla cordada]]''': en forma de cor.
* '''[[Fulla digitada]]''': fulla composta en qué els [[folíol|folíols]] ixen del mateix punt, com els dits d’una mà.
* '''[[Fulla pinada]]''': fulla composta en qué els folíols s’ordenen als dos costats d’un [[eix]] central.
* '''[[Fulla dentada]]''': marge en puntes rectes, com la del [[castanyer]].
* '''[[Fulla serrada]]''': dents inclinades cap a la punta, com la de la [[violeta]].
* '''[[Fulla escotada]]''': en una escotadura marcada en la punta, com l’[[espantallops]].
* '''[[Fulla enteríssima]]''': marge totalment llis, sense dents ni ondulacions, com la de la [[mareselva]].
* '''[[Fulla sancera]]''': sense senos ni divisions, com la de l’[[adelfa]].
* '''[[Fulla discolora]]''': en les dos cares de colors diferents.
* '''[[Fulla embainadora]]''': envolta parcialment la brot, com la del [[blat]].
* '''[[Fulla escorrida]]''': la base s’allarga pels costats de la brot, com en el [[gira-sol]].
* '''[[Fulla nerviosa]]''': en nervis paralels marcats, com el [[llantén]].
* '''[[Fulla venosa]]''': en vasos marcats que van des del nervi central fins al marge, com en el [[ciclamor]].
* '''[[Fulla perfoliada]]''': rodeja completament la brot, pero sense formar un tubo.
* '''[[Fulla radical]]''': ix directament de la [[raïl]], com en la [[mandràgora]].
* '''[[Fulla verticilada]]''': moltes fulles naixen al mateix nivell al voltant de la brot.
=== Tipos d'àpiços foliars ===
L’[[àpex foliar]] és l’extrem superior o punta de la fulla. Pot adoptar diferents formes, que també són útils per a la identificació:
* '''Agut''': punta en àngul tancat, pero no molt prolongada.
* '''Subagut''': semblant a l’agut, pero més arredonit.
* '''Obtús''': punta ampla i redoneta.
* '''Arredonit''': forma totalment semicircular.
* '''Cuspíneu''' (o '''cuspídeu'''): en una chicoteta punta curta i dreta.
* '''Acuminat''': punta molt prolongada i fina, acabant en forma de llança.
* '''Mucronat''': punta molt curta i rígida, com una chicoteta espineta.
* '''Aristat''': prolongat en forma de aresta o sedeta.
* '''Retús''': àpex llaugerament afonat o en una escotadura poc marcada.
* '''Marginat''': àpex clarament escotat o tallat en forma de V.
* '''Subobtús''': intermig entre arredonit i obtús.
=== Atres adaptacions ===
* '''[[Bràctees]]'''
* '''[[Espines (fulles)]]'''
* '''[[Zarcells]]'''
* '''[[Fulles suculentes]]'''
=== Importància taxonòmica ===
La morfologia foliar té gran valor en la [[classificació botànica]] i l’[[identificació de plantes]], especialment quan no estan en flor.
== Enllaços externs ==
* [https://herbarivirtual.uib.es/cat-med/glossari/Glossari_Morfologia_foliar.pdf Glossari morfològic de fulles – Herbari Virtual del Mediterrani Occidental]
* [https://www.botanical-online.com/hojas-forma-margen.htm Botanical Online: Tipos de fulles]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Hoja Wikipedia: Hoja (castellà)]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Morfologia vegetal]]
[[Categoria:Fulles]]
== Morfologia foliar ==
La '''morfologia foliar''' és la part de la [[botànica]] que estudia la forma, estructura i disposició de les [[fulla|fulles]] de les [[planta|plantes]]. L’aspecte extern de les fulles és molt variable i sovint característic de cada espècie, per lo qual té un gran valor [[taxonomia|taxonòmic]] i descriptiu.
Les fulles són òrguens essencials per a la [[fotosíntesis]], la [[transpiració]] i l’[[intercanvi gaseós]], i poden presentar numeroses adaptacions al mig.
=== Parts d’una fulla ===
Una fulla típica pot tindre les següents parts:
* '''[[Làmina (fulla)|Làmina]]''': part aplanada i verda que fa la fotosíntesis.
* '''[[Peciol]]''': rabet que unix la fulla a la [[brot]].
* '''[[Estípula|Estípules]]''': apèndixs a la base del peciol.
* '''[[Nervadura]]''': conjunt de nervis que recorren la làmina.
=== Disposició en la brot ===
* '''[[Fulles alternes]]'''
* '''[[Fulles oposades]]'''
* '''[[Fulles verticilades]]'''
=== Tipos de fulles segons la forma del llim ===
Les formes típiques de [[fulles simples]] en plantes [[vasculars]] són:
* '''[[Fulla acicular]]''': estreta i puntaguda, com la del [[pi]].
* '''[[Fulla ovada]]''': semblant a un ou, més ampla en la base.
* '''[[Fulla trasovada]]''': com l’ovada, pero més ampla cap a la punta.
* '''[[Fulla llanceolada]]''': estreta, en forma de ferro de llança.
* '''[[Fulla cuneïforme]]''': en forma de bec de pata, com en *Pittosporum tobira*.
* '''[[Fulla cordada]]''': en forma de cor.
* '''[[Fulla digitada]]''': fulla composta en qué els [[folíol|folíols]] ixen del mateix punt, com els dits d’una mà.
* '''[[Fulla pinada]]''': fulla composta en qué els folíols s’ordenen als dos costats d’un [[eix]] central.
* '''[[Fulla dentada]]''': marge en puntes rectes, com la del [[castanyer]].
* '''[[Fulla serrada]]''': dents inclinades cap a la punta, com la de la [[violeta]].
* '''[[Fulla escotada]]''': en una escotadura marcada en la punta, com l’[[espantallops]].
* '''[[Fulla enteríssima]]''': marge totalment llis, sense dents ni ondulacions, com la de la [[mareselva]].
* '''[[Fulla sancera]]''': sense senos ni divisions, com la de l’[[adelfa]].
* '''[[Fulla discolora]]''': en les dos cares de colors diferents.
* '''[[Fulla embainadora]]''': envolta parcialment la brot, com la del [[blat]].
* '''[[Fulla escorrida]]''': la base s’allarga pels costats de la brot, com en el [[gira-sol]].
* '''[[Fulla nerviosa]]''': en nervis paralels marcats, com el [[llantén]].
* '''[[Fulla venosa]]''': en vasos marcats que van des del nervi central fins al marge, com en el [[ciclamor]].
* '''[[Fulla perfoliada]]''': rodeja completament la brot, pero sense formar un tubo.
* '''[[Fulla radical]]''': ix directament de la [[raïl]], com en la [[mandràgora]].
* '''[[Fulla verticilada]]''': moltes fulles naixen al mateix nivell al voltant de la brot.
=== Tipos d'àpiços foliars ===
L’[[àpex foliar]] és l’extrem superior o punta de la fulla. Pot adoptar diferents formes, que també són útils per a la identificació:
* '''Agut''': punta en àngul tancat, pero no molt prolongada.
* '''Subagut''': semblant a l’agut, pero més arredonit.
* '''Obtús''': punta ampla i redoneta.
* '''Arredonit''': forma totalment semicircular.
* '''Cuspíneu''' (o '''cuspídeu'''): en una chicoteta punta curta i dreta.
* '''Acuminat''': punta molt prolongada i fina, acabant en forma de llança.
* '''Mucronat''': punta molt curta i rígida, com una chicoteta espineta.
* '''Aristat''': prolongat en forma de aresta o sedeta.
* '''Retús''': àpex llaugerament afonat o en una escotadura poc marcada.
* '''Marginat''': àpex clarament escotat o tallat en forma de V.
* '''Subobtús''': intermig entre arredonit i obtús.
=== Atres adaptacions ===
* '''[[Bràctees]]'''
* '''[[Espines (fulles)]]'''
* '''[[Zarcells]]'''
* '''[[Fulles suculentes]]'''
=== Importància taxonòmica ===
La morfologia foliar té gran valor en la [[classificació botànica]] i l’[[identificació de plantes]], especialment quan no estan en flor.
== Enllaços externs ==
* [https://herbarivirtual.uib.es/cat-med/glossari/Glossari_Morfologia_foliar.pdf Glossari morfològic de fulles – Herbari Virtual del Mediterrani Occidental]
* [https://www.botanical-online.com/hojas-forma-margen.htm Botanical Online: Tipos de fulles]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Hoja Wikipedia: Hoja (castellà)]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Morfologia vegetal]]
[[Categoria:Fulles]]