Canvis

41 bytes eliminats ,  23 juliol
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
{{Taxobox
+
{{CaixaTaxons
| color                =
+
| nom = Auró de Montpeller
| textcolor            = black
+
| image = Acer monspessulanum fg01.jpg
| nom                   = Auró de Montpellier
+
| llegenda =  
| image                 = Acer monspessulanum fg01.jpg
+
| status = LC
| llegenda             =
+
| regnum = [[Plantae]]
| regnum               = [[Plantae]]
+
| divisio = [[Angiospermae|Magnoliophyta]]
| divisió              = '''Magnoliophyta'''
+
| classis = [[Magnoliopsida]]
| classis             = '''Magnoliopsida'''
+
| ordo = [[Sapindales]]
| ordo                 = '''Sapindales'''
+
| familia = [[Sapindaceae]]
| familia             = '''Sapindaceae'''
+
| genus = [[Acer]]
| genus               = '''Acer'''
+
| species = Acer monspessulanum
| species             = '''A. monspessulanum'''
+
| species_authority = [[Carles Linneo|L.]]
| mapa                 =  
+
| mapa = Acer monspessulanum range.svg
| llegenda_mapa         =  
+
| llegenda_mapa = Distribució natural
 
}}
 
}}
L''''auró''' o '''auró de Montpellier''' ('''''Acer monspessulanum''''') és un arbre caducifoli de la família de les sapindàcees, típic del clima mediterràneu. Creix principalment en zones rocoses i assolejades, a sovint en bosquets aclarits o en margens de barrancs i rambles.
+
 
 +
L''''auró''' o '''auró de Montpellier''' ('''''Acer monspessulanum''''') és un arbre [[caducifoli]] de la família de les [[Sapindaceae|sapindàcees]], típic del clima mediterràneu. Creix principalment en zones rocoses i assolejades, a sovint en bosquets aclarits o en margens de barrancs i rambles.
    
== Descripció ==
 
== Descripció ==
Llínea 21: Llínea 22:  
L'''Acer monspessulanum'' és un arbre chicotet o mijà, de 5 a 12 metros, de tronc dret i copa redona.
 
L'''Acer monspessulanum'' és un arbre chicotet o mijà, de 5 a 12 metros, de tronc dret i copa redona.
   −
- **Fulla**: oposades, simples, palmades i trilobulades, menudetes (3–6 cm), en peciol llarc i làmina de marge sancer. Tenen color [[vert]] fosc lluent per l'anvers i més clar pel revers. Caduca.
+
- [[Morfologia foliar|Fulla]]: oposades, simples, palmades i trilobulades, menudetes (3–6 cm), en peciol llarc i làmina de marge sancer. Tenen color [[vert]] fosc lluent per l'anvers i més clar pel revers. Caduca.
   −
- **Flor**: chicoteta, groguenca, agrupada en inflorescències terminals (cimes), que apareixen en primavera, abans o a l'hora que les fulles.
+
- [[Flor|Flor]]: [[monoic]] chicoteta, groguenca, agrupada en inflorescències terminals (cimes), que apareixen en primavera, abans o a l'hora que les fulles.
   −
- **Fruït**: tipo sàmara doble, de dos ales quasi paraleles, primer rogenques i despuix marró clar en madurar.
+
- [[Fruit|Fruit]]: tipo sàmara doble, de dos ales quasi paraleles, primer rogenques i despuix marró clar en madurar.
   −
- **Soca**: llisa i grisenca en eixemplars jóvens, que es fa escamosa i clavillada en els adults.
+
- [[Tronc|Tronc]]: llisa i grisenca en eixemplars jóvens, que es fa escamosa i clavillada en els adults.
    
== Hàbitat ==
 
== Hàbitat ==
Llínea 34: Llínea 35:     
== Taxonomia ==
 
== Taxonomia ==
''Acer monspessulanum'' fon descrit per Carl Linnaeus i publicat en el Species Plantarum en l'any [[1753]].
+
''Acer monspessulanum'' fon descrit per [[Carles Linneo]] i publicat en el [[Species Plantarum]] en l'any [[1753]].
    
== Etimologia ==
 
== Etimologia ==
   −
- **Acer**: nom [[llatí]] clàssic per als aurons, provinent de *acer*, -cris (‘punchant’ o ‘agut’), possiblement fent referència a la [[fusta]] dura.
+
- '''Acer''': nom [[llatí]] clàssic per als aurons, provinent de *acer*, -cris (‘punchant’ o ‘agut’), possiblement fent referència a la [[fusta]] dura.
   −
- **Monspessulanum**: epítet que significa ‘de Montpellier’, en alusió a la ciutat a on és molt comú i fon estudiat.
+
- '''Monspessulanum''': epítet que significa ‘de Montpellier’, en alusió a la ciutat a on és molt comú i fon estudiat.
    
== Subespècies, varietats i hibridacions ==
 
== Subespècies, varietats i hibridacions ==
213

edicions