Canvis

== Biografia ==

== Biografia ==

'''Constantí Llombart''', seudònim de Carmel Navarro Llombart, naixqué el [[8 de setembre]] de [[1848]] en una família humil d'artesans, en el carrer de la Bosseria de la ciutat de [[Valéncia]].  Per unes raons o per unes atres la seua formació primària està plena de vicissituts, perque pareix que no professava una gran inclinació pels estudis. Despuix, en créixer, superaria esta fase, i com a conseqüència, possiblement, del seu primer ofici d'enquadernador de llibres, al qual se dedicà en deixar l’escola, prengué contacte en les lletres i es despertà en ell, gràcies a la llectura de tot lo que quea en les seues mans, un interés pel coneiximent i per l’escritura.  La falta de formació acadèmica no seria un obstàcul per a que arribara a ser un destacat home de lletres. La seua amistat en l’impressor [[Agustí Laborda]] i en el mestre [[Andreu Codonyer]] influí notablement en la seua decisió de dedicar-se a escriure i també en unes atres que marcarien sa vida.

'''Constantí Llombart''', seudònim de Carmel Navarro Llombart, naixqué el [[8 de setembre]] de [[1848]] en una família humil d'artesans, en el carrer de la Bosseria de la ciutat de [[Valéncia]].  Per unes raons o per unes atres la seua formació primària està plena de vicissituts, perque pareix que no professava una gran inclinació pels estudis. Despuix, en créixer, superaria esta fase, i com a conseqüència, possiblement, del seu primer ofici d'enquadernador de llibres, al qual se dedicà en deixar l'escola, prengué contacte en les lletres i es despertà en ell, gràcies a la llectura de tot lo que quea en les seues mans, un interés pel coneiximent i per l'escritura.  La falta de formació acadèmica no seria un obstàcul per a que arribara a ser un destacat home de lletres. La seua amistat en l'impressor [[Agustí Laborda]] i en el mestre [[Andreu Codonyer]] influí notablement en la seua decisió de dedicar-se a escriure i també en unes atres que marcarien sa vida.

Fon un esperit desinquet i un home compromés, inclús políticament, de manera que arribà a ser notòria la seua militància republicana i molt activa la seua participació en la [[Revolució de 1868]]. En este marc polític escrigué per a la publicació satírica ''El Diablo Cojuelo'' i per a ''La Propaganda Republicana'', les dos fundades per ell. De la mateixa manera, escrigué alguns treballs relatius ad este periodo i moviment, també referits al cantonalisme i al federalisme i, inclús, de denúncia de l’injustícia social i de l’esclavitut. Estos temes quedaren explicitats en obres com ara ''Trece días de sitio'', ''Justicia contra justicia'', ''La esclavitud de los blancos'' o ''Lo darrer agermanat'', tractats i drames en els quals expongué les seues idees lliberals. Prèviament havia compost també uns ''Cants republicans'' per al [[Centre Popular Instructiu]], lo que li valdrà el nomenament de ''Soci d'Honor de la Joventut Republicana'' i la conexió en les classes més populars.

Fon un esperit desinquet i un home compromés, inclús políticament, de manera que arribà a ser notòria la seua militància republicana i molt activa la seua participació en la [[Revolució de 1868]]. En este marc polític escrigué per a la publicació satírica ''El Diablo Cojuelo'' i per a ''La Propaganda Republicana'', les dos fundades per ell. De la mateixa manera, escrigué alguns treballs relatius ad este periodo i moviment, també referits al cantonalisme i al federalisme i, inclús, de denúncia de l'injustícia social i de l'esclavitut. Estos temes quedaren explicitats en obres com ara ''Trece días de sitio'', ''Justicia contra justicia'', ''La esclavitud de los blancos'' o ''Lo darrer agermanat'', tractats i drames en els quals expongué les seues idees lliberals. Prèviament havia compost també uns ''Cants republicans'' per al [[Centre Popular Instructiu]], lo que li valdrà el nomenament de ''Soci d'Honor de la Joventut Republicana'' i la conexió en les classes més populars.

Alguns acontenyiments, en especial diversos enfrontaments en les autoritats governatives de la [[Restauració monàrquica]], reconduïren la seua activitat, la qual es concentrarà en la producció lliterària. És justament en este moment quan, imbuït per l’esperit de la [[Renaixença]], de la qual ell serà peça clau, concep el ''Calendari Llemosi Lo Rat-Penat'' ([[1875]]), publicació que traurà avant en colaboracions lliteràries d'uns atres escritors, tant valencians com balears i catalans –no es pot oblidar l’esperit de germanor ''pro-llemosina'' que avivarà este moviment en una primera fase, i que despuix divergirà i es farà particular en cada territori-.

Alguns acontenyiments, en especial diversos enfrontaments en les autoritats governatives de la [[Restauració monàrquica]], reconduïren la seua activitat, la qual es concentrarà en la producció lliterària. És justament en este moment quan, imbuït per l'esperit de la [[Renaixença]], de la qual ell serà peça clau, concep el ''Calendari Llemosi Lo Rat-Penat'' ([[1875]]), publicació que traurà avant en colaboracions lliteràries d'uns atres escritors, tant valencians com balears i catalans –no es pot oblidar l'esperit de germanor ''pro-llemosina'' que avivarà este moviment en una primera fase, i que despuix divergirà i es farà particular en cada territori-.

El seu caràcter mamprenedor i la seua ànsia per revitalisar la [[llengua valenciana]] li faran impulsor de moltes iniciatives, com la de la creació d'una “Biblioteca valenciana” (colecció en la qual pretenia reeditar els escritors clàssics valencians i en la que a soles arribaria a publicar "Lo procés de les Olives" de Fenollar i "Las alabanzas de las lenguas…" de [[Martí de Viciana]]) o la concepció d'una entitat que aglutinara els esforços del [[valencianisme]] cultural, idea que cristalisaria en la fundació de [[Lo Rat Penat]] en [[1878]], societat concebuda per a treballar encaridament per la cultura i la [[llengua valenciana]].

El seu caràcter mamprenedor i la seua ànsia per revitalisar la [[llengua valenciana]] li faran impulsor de moltes iniciatives, com la de la creació d'una “Biblioteca valenciana” (colecció en la qual pretenia reeditar els escritors clàssics valencians i en la que a soles arribaria a publicar "Lo procés de les Olives" de Fenollar i "Las alabanzas de las lenguas…" de [[Martí de Viciana]]) o la concepció d'una entitat que aglutinara els esforços del [[valencianisme]] cultural, idea que cristalisaria en la fundació de [[Lo Rat Penat]] en [[1878]], societat concebuda per a treballar encaridament per la cultura i la [[llengua valenciana]].

[[Archiu:Calencarillemosí.jpg|thumb|250px|Calendari Llemosí]]

[[Archiu:Calencarillemosí.jpg|thumb|250px|Calendari Llemosí]]

L'implicació política de Llombart, també la seua producció lliterària i una gran capacitat creadora motivaren a que es convertira en un dels més importants referents de la [[Renaixença valenciana]]. Un  treball, el de la restauració de la [[llengua valenciana]], el seu conreu i l’enaltiment cultural i lliterari que ocuparan tota sa breu vida. Aixina, començà en el proyecte de crear una societat que amparara i consolidara aquell moviment de recuperació, que treballara de manera intensa i constant per l’enaltiment, la defensa i el conreu de les diferents àrees que constituïxen la cultura valenciana, d'una manera especial la [[llengua valenciana]], màxim exponent de la particularitat del [[Comunitat Valenciana|poble valencià]].

L'implicació política de Llombart, també la seua producció lliterària i una gran capacitat creadora motivaren a que es convertira en un dels més importants referents de la [[Renaixença valenciana]]. Un  treball, el de la restauració de la [[llengua valenciana]], el seu conreu i l'enaltiment cultural i lliterari que ocuparan tota sa breu vida. Aixina, començà en el proyecte de crear una societat que amparara i consolidara aquell moviment de recuperació, que treballara de manera intensa i constant per l'enaltiment, la defensa i el conreu de les diferents àrees que constituïxen la cultura valenciana, d'una manera especial la [[llengua valenciana]], màxim exponent de la particularitat del [[Comunitat Valenciana|poble valencià]].

Pero per a desgràcia de Llombart, pronte seria copada l’associació pels elements més conservadors, pels nomenats [[poetes de guant]], l’exponent màxim dels quals fon [[Teodor Llorente]]. Estos imprimiren un caràcter més lliterari a la nova associació, evitant qualsevol reivindicació política i social front al centralisme de l'[[Espanya|Estat Espanyol]]. En posterioritat, nova llacor entraria en [[Lo Rat Penat]] que recuperaria part dels principis del fundador. La societat ratpenatista seguix treballant actualment per les tradicions, per la llengua i per la cultura valencianes, sent la década de les associacions [[valencianistes]] front al [[pancatalanisme]].

Pero per a desgràcia de Llombart, pronte seria copada l'associació pels elements més conservadors, pels nomenats [[poetes de guant]], l'exponent màxim dels quals fon [[Teodor Llorente]]. Estos imprimiren un caràcter més lliterari a la nova associació, evitant qualsevol reivindicació política i social front al centralisme de l'[[Espanya|Estat Espanyol]]. En posterioritat, nova llacor entraria en [[Lo Rat Penat]] que recuperaria part dels principis del fundador. La societat ratpenatista seguix treballant actualment per les tradicions, per la llengua i per la cultura valencianes, sent la década de les associacions [[valencianistes]] front al [[pancatalanisme]].

== Llombart i la llengua valenciana ==

== Llombart i la llengua valenciana ==

No ha faltat qui ha vist en Llombart un símbol de l’unitarisme entre les llengües valenciana, catalana i balear. Se podria dir que és millor dit al contrari. El seu pensament gira entorn de que els tres idiomes formen, o són tres branques, d'una llengua mare comú, la que nomenaria '''llemosina'''. Es per això que, involucrat en eixe moviment de Renaixença, que efectivament desplegarà, encara que un moviment paralel ho farà en més força en Catalunya. D'este modo Llombart buscà una sana colaboració entre escritors, ademés de [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], de [[Balears]], de [[Catalunya]] i inclús del [[Rosselló]] (la nomenada Catalunya Nort). Este serà el cas de la publicació del ''Periódich Lliterari Quincenal Lo Rat-Penat'', convertit en orgue oficial de la [[Societat d'Amadors de les Glories Valencianes]].

No ha faltat qui ha vist en Llombart un símbol de l'unitarisme entre les llengües valenciana, catalana i balear. Se podria dir que és millor dit al contrari. El seu pensament gira entorn de que els tres idiomes formen, o són tres branques, d'una llengua mare comú, la que nomenaria '''llemosina'''. Es per això que, involucrat en eixe moviment de Renaixença, que efectivament desplegarà, encara que un moviment paralel ho farà en més força en Catalunya. D'este modo Llombart buscà una sana colaboració entre escritors, ademés de [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], de [[Balears]], de [[Catalunya]] i inclús del [[Rosselló]] (la nomenada Catalunya Nort). Este serà el cas de la publicació del ''Periódich Lliterari Quincenal Lo Rat-Penat'', convertit en orgue oficial de la [[Societat d'Amadors de les Glories Valencianes]].

Ricard Blasco ha fet un ampli estudi al respecte d'esta publicació, de la qual s’editaren huit números, del quinze de decembre de 1884 al quinze d'abril de 1885, autor que afirma que Llombart no identifica [[català]] i [[llemosí]]. En el mateix discurs fundacional de [[Lo Rat Penat]] se pot pensar en una identificació del terme [llemosí]], que és el que més usa Llombart a l’hora de referir-se a la llengua, en la llengua antiga, en l’usada pels reis de la [[Corona d'Aragó]], que en definitiva és la que té el propòsit de recuperar per considerar-la més culta. Sent aixina i tot que, en les més de trentauna referències que fa a la llengua, la nomena normalment llemosina, barrejant-la en les expressions “nostre idioma”, “nostra materna llengua”, “nostre matern idioma”, “nostra nativa llengua” i, com no podia ser d'una atra manera, “aquella mateixa noble llengua llemosina apellada valenciana” o “llengua llemosina-valenciana”. D’esta manera busca la coneixó en els escritors clàssics valencians que substantivaren la llengua en que escrivien nomenant-la valenciana. No escapa, a pesar de tot lo indicat, a la terminologia de llengua d'Oc, en referir-se a l’orige de la llengua, i al [[llemosinisme]].

Ricard Blasco ha fet un ampli estudi al respecte d'esta publicació, de la qual s’editaren huit números, del quinze de decembre de 1884 al quinze d'abril de 1885, autor que afirma que Llombart no identifica [[català]] i [[llemosí]]. En el mateix discurs fundacional de [[Lo Rat Penat]] se pot pensar en una identificació del terme [llemosí]], que és el que més usa Llombart a l'hora de referir-se a la llengua, en la llengua antiga, en l'usada pels reis de la [[Corona d'Aragó]], que en definitiva és la que té el propòsit de recuperar per considerar-la més culta. Sent aixina i tot que, en les més de trentauna referències que fa a la llengua, la nomena normalment llemosina, barrejant-la en les expressions “nostre idioma”, “nostra materna llengua”, “nostre matern idioma”, “nostra nativa llengua” i, com no podia ser d'una atra manera, “aquella mateixa noble llengua llemosina apellada valenciana” o “llengua llemosina-valenciana”. D’esta manera busca la coneixó en els escritors clàssics valencians que substantivaren la llengua en que escrivien nomenant-la valenciana. No escapa, a pesar de tot lo indicat, a la terminologia de llengua d'Oc, en referir-se a l'orige de la llengua, i al [[llemosinisme]].

També en el pròlec de ''Los Fills de la Morta-Viva'' fa menció a eixa filiació llemosina de la llengua; idea que sense dubte s’arreplega d'una manera més estructurada en l’introducció que precedix al ''Ensayo de Ortografía Lemosino-Valenciana'' i que s’inclou en la tercera edició del ''Diccionario Valenciano-Castellano'' de [[José Escrig i Martínez]], actualisada i ampliada per Llombart. De la llectura d'eixa introducció a l’ortografia composta per Llombart se'n poden deduir diverses qüestions. En primer lloc està la necessitat de recuperar, conéixer i valorar lo propi.

També en el pròlec de ''Los Fills de la Morta-Viva'' fa menció a eixa filiació llemosina de la llengua; idea que sense dubte s’arreplega d'una manera més estructurada en l'introducció que precedix al ''Ensayo de Ortografía Lemosino-Valenciana'' i que s’inclou en la tercera edició del ''Diccionario Valenciano-Castellano'' de [[José Escrig i Martínez]], actualisada i ampliada per Llombart. De la llectura d'eixa introducció a l'ortografia composta per Llombart se'n poden deduir diverses qüestions. En primer lloc està la necessitat de recuperar, conéixer i valorar lo propi.

Despuix explana quins són els principis en els que fonamenta la seua ''Ortografia'':

Despuix explana quins són els principis en els que fonamenta la seua ''Ortografia'':