Canvis

La creència en la que se basa esta festivitat pot tindre un orige pagà i d’antiguetat immemorial (les tribus celtes i uns atres pobles de la [[Prehistòria]] ya compartien una celebració en característiques paregudes). Estes festes se celebraven en primavera d'hivern pel simbolisme que implica la “mort de la naturalea” que es produïx durant esta estació. La força d’esta tradició fon la que determinà que les festivitats cristianes acabaren traslladant-se a les dates actuals.

La creència en la que se basa esta festivitat pot tindre un orige pagà i d’antiguetat immemorial (les tribus celtes i uns atres pobles de la [[Prehistòria]] ya compartien una celebració en característiques paregudes). Estes festes se celebraven en primavera d'hivern pel simbolisme que implica la “mort de la naturalea” que es produïx durant esta estació. La força d’esta tradició fon la que determinà que les festivitats cristianes acabaren traslladant-se a les dates actuals.

Diu la tradició cristiana que la nit anterior al dia de les Ànimes les ànimes del Purgatori tornaven a les cases que havien habitat, per al sendemà tornarse’n al Cel. En les nostres terres, en casa, de chicotets, les nostres yayes o mares, en Tots Sants, encenien les [[Mineta|minetes]], una per cada familiar perdut. Eren unes meches que suraven per damunt de l'[[oli]] posat en un got (part d'[[aigua]] i part d’oli) i que havien d’estar enceses dotze hores fins al migdia del 2 de novembre, quan les animetes arrepenedides pujaven de nou al Cel i s’havia d’allumenar el camí per a que no se pergueren. Ara, en els temps actuals, les minetes s'han canviat pels velons.

Diu la tradició cristiana que la nit anterior al dia de les Ànimes les ànimes del Purgatori tornaven a les cases que havien habitat, per al sendemà tornarse’n al Cel. En les nostres terres, en casa, de chicotets, les nostres yayes o mares, en Tots Sants, encenien les [[Mineta|minetes]], una per cada familiar perdut. Eren unes meches que suraven per damunt de l'[[oli]] posat en un got (part d'[[aigua]] i part d’oli) i que havien d’estar enceses dotze hores fins al migdia del 2 de novembre, quan les animetes arrepenedides pujaven de nou al Cel i s'havia d’allumenar el camí per a que no se pergueren. Ara, en els temps actuals, les minetes s'han canviat pels velons.

El dia de Tots Sants era una jornada d’estar en casa vora la llar, despuix d’haver fet l'obligatoria visita als cementeris a posar flors a les tombes dels familiars, costums totes estes que, en diferents peculiaritats, se celebraven arreu del món cristià i que en algunes variacions se continuen realisant.

El dia de Tots Sants era una jornada d’estar en casa vora la llar, despuix d’haver fet l'obligatoria visita als cementeris a posar flors a les tombes dels familiars, costums totes estes que, en diferents peculiaritats, se celebraven arreu del món cristià i que en algunes variacions se continuen realisant.

El dia de Difunts era preceptiu escoltar una missa per a pregar per les ànimes, especialment per aquelles que estàn en el Purgatori.

El dia de Difunts era preceptiu escoltar una missa per a pregar per les ànimes, especialment per aquelles que estàn en el Purgatori.

La gastronomia de Tots Sants, procedent d’antigues ofrenes, és rica i variada i es basa en productes de la temporada. Aixina, els menjars típics d’esta época porten [[bledes]], [[remolacha]], [[carabassa]]... En les pasticeries, el [[massapà]], la [[carabassa]], el [[moniato]], la [[castanya]] són alguns dels ingredients dels dolços característics que s’elaboren per a l'ocasiò, i podem trobar-nos en els [[Ossos de Tots Sants|ossets de sant]], [[Mocadorada|frutetes com les de Sant Donís]], [[Coca Cristina|coques cristines]], rosquilles d’ou, [[Llesques en ou|llesques en ou]], [[bunyols]] de vent, entre uns atres. En estos dies les pasticeries adornen artísticament els seus aparadors en estos dolços típics.

La gastronomia de Tots Sants, procedent d’antigues ofrenes, és rica i variada i es basa en productes de la temporada. Aixina, els menjars típics d’esta época porten [[bledes]], [[remolacha]], [[carabassa]]... En les pasticeries, el [[massapà]], la [[carabassa]], el [[moniato]], la [[castanya]] són alguns dels ingredients dels dolços característics que s'elaboren per a l'ocasiò, i podem trobar-nos en els [[Ossos de Tots Sants|ossets de sant]], [[Mocadorada|frutetes com les de Sant Donís]], [[Coca Cristina|coques cristines]], rosquilles d’ou, [[Llesques en ou|llesques en ou]], [[bunyols]] de vent, entre uns atres. En estos dies les pasticeries adornen artísticament els seus aparadors en estos dolços típics.

En l'actualitat és innegable la popularitat que te internacionalment la celebració de Halloween procedent de [[EE.UU.]] Festa ludic-festiva en la que predominen els disfrassos per a fer por, aparicions de bruixots, carabasses buides en llums, etc..., costums foranees que se superponen, quan no substituïxen, a les tradicions d'estos dies. És de llamentar que des de les mateixes escoles s’anime a celebrar esta tradició anglosaxona en detriment de les costums pròpies.

En l'actualitat és innegable la popularitat que te internacionalment la celebració de Halloween procedent de [[EE.UU.]] Festa ludic-festiva en la que predominen els disfrassos per a fer por, aparicions de bruixots, carabasses buides en llums, etc..., costums foranees que se superponen, quan no substituïxen, a les tradicions d'estos dies. És de llamentar que des de les mateixes escoles s'anime a celebrar esta tradició anglosaxona en detriment de les costums pròpies.

[[File:Fira Concetaina.jpg|thumb|Fira de Cocentaina]]

[[File:Fira Concetaina.jpg|thumb|Fira de Cocentaina]]