Canvis

En motiu de la difícil situació per la que passava la República, en l'agravament de la [[Guerra Carlista]], Emilio Castelar començà la reorganisació de l'eixèrcit, anunciant front a les Corts que "per a sostindre esta forma de govern necessite molta infanteria, molta cavalleria, molta artilleria, molta Guàrdia civil i molts carabiners". A pesar de l'oposició federalista, les Corts li concediren poders extraordinaris per a governar, despuix d'això es tancaren les Corts el [[20 de setembre]]. Confirmà les sentències de mort que provocaren la dimissió del seu predecessor, va restablir l'orde i va deixar a punt de rendició als cantonals de Cartagena.

En motiu de la difícil situació per la que passava la República, en l'agravament de la [[Guerra Carlista]], Emilio Castelar començà la reorganisació de l'eixèrcit, anunciant front a les Corts que "per a sostindre esta forma de govern necessite molta infanteria, molta cavalleria, molta artilleria, molta Guàrdia civil i molts carabiners". A pesar de l'oposició federalista, les Corts li concediren poders extraordinaris per a governar, despuix d'això es tancaren les Corts el [[20 de setembre]]. Confirmà les sentències de mort que provocaren la dimissió del seu predecessor, va restablir l'orde i va deixar a punt de rendició als cantonals de Cartagena.

En tot i això, el caos provocat per la sublevació cantonal i els problemes en la [[Guerra Carlista]] li varen portar a reobrir les Corts el [[2 de giner]] de [[1874]], per a sometre a votació la gestió del seu govern i recabar plens poders en els que salvar a la República del descrèdit total.

En encara que això, el caos provocat per la sublevació cantonal i els problemes en la [[Guerra Carlista]] li varen portar a reobrir les Corts el [[2 de giner]] de [[1874]], per a sometre a votació la gestió del seu govern i recabar plens poders en els que salvar a la República del descrèdit total.

Es va obrir, en efecte, la sessió de Corts el 2 de giner de 1874 pero els federals es llançaren en tromba contra en Emilio Castelar, a qui recolzava el capità general de Madrit, en Manuel Pavía, antic partidari de Prim, en qui s'havia alçat en Villarejo de Salvanés. Dos forces ben diferents amenaçaven en interrompir les deliberacions de les Corts: els federals, en desig d'acabar en Castelar a mà airada, i les tropes del general Pavía, partidari de Castelar, que tenia deicidt acodir en el seu socors per a evitar la seua derrota front al federalisme.

Es va obrir, en efecte, la sessió de Corts el 2 de giner de 1874 pero els federals es llançaren en tromba contra en Emilio Castelar, a qui recolzava el capità general de Madrit, en Manuel Pavía, antic partidari de Prim, en qui s'havia alçat en Villarejo de Salvanés. Dos forces ben diferents amenaçaven en interrompir les deliberacions de les Corts: els federals, en desig d'acabar en Castelar a mà airada, i les tropes del general Pavía, partidari de Castelar, que tenia deicidt acodir en el seu socors per a evitar la seua derrota front al federalisme.

== Final de la primera república ==

== Final de la primera república ==

El [[29 de decembre]] de l'any 1874, el general Martínez Campos es va pronunciar en Sagunt a favor de la restauració en el tro de la monarquia borbònica en la persona de'n Alfonso de Borbón, fill d'Isabel II. El govern de Sagasta no es va opondre ad este pronunciament, permetint la restauració de la monarquia. El triumf de la restauració borbònica es conseguí gràcies al treball pervi d'Antonio Cánovas del Castillo, que en tot i això era contrari al pronunciament militar.

El [[29 de decembre]] de l'any 1874, el general Martínez Campos es va pronunciar en Sagunt a favor de la restauració en el tro de la monarquia borbònica en la persona de'n Alfonso de Borbón, fill d'Isabel II. El govern de Sagasta no es va opondre ad este pronunciament, permetint la restauració de la monarquia. El triumf de la restauració borbònica es conseguí gràcies al treball pervi d'Antonio Cánovas del Castillo, que en encara que això era contrari al pronunciament militar.

Fins a [[1931]], els republicans espanyols celebraven el [[11 de febrer]], aniversari de la Primera República. Posteriorment, la conmemoració es va traslladar al [[14 d'abril]], aniversari de la proclamació de la Segona República, que ademés, entre [[1932]] i [[1938]] va ser festa nacional.

Fins a [[1931]], els republicans espanyols celebraven el [[11 de febrer]], aniversari de la Primera República. Posteriorment, la conmemoració es va traslladar al [[14 d'abril]], aniversari de la proclamació de la Segona República, que ademés, entre [[1932]] i [[1938]] va ser festa nacional.