| Llínea 16: |
Llínea 16: |
| | }} | | }} |
| | | | |
| − | El '''pi carrasca''' ('''''Pinus halepensis'''''), també conegut com a '''pi d'Alep''' o '''pi blanc''', és un [[arbre]] [[perennifoli]] conífer de la família de les [[Pinaceae|pinàcees]]. És propi del clima mediterràneu i un dels pins més abundants a terres valencianes. | + | El '''pi carrasca''' ('''''Pinus halepensis'''''), també conegut com a '''pi d'Alep''' o '''pi blanc''', és un [[arbre]] [[perennifoli]] conífer de la família de les [[Pinaceae|pinàcees]]. És propi del clima mediterràneu i un dels pins més abundants en [[Comunitat Valenciana|terres valencianes]]. |
| | | | |
| | == Descripció == | | == Descripció == |
| − | Arbre de talla mijana, que pot arribar fins als 20 metros d’altura, de creiximent ràpit. Tronc prim, a sovint tort, de corfa grisenca en les branques joves i rogenca i clavillada en els eixemplars vells. | + | Arbre de talla mijana, que pot arribar fins als 20 metros d'altura, de creiximent ràpit. Tronc prim, a sovint tort, de corfa grisenca en les branques joves i rogenca i clavillada en els eixemplars vells. |
| | | | |
| − | * [[Morfologia foliar|Fulla]]: [[acícula|Acícoles]] fines i flexibles, de 6 a 12 cm de llarc, agrupades de dos en dos. Color vert clar. | + | * [[Morfologia foliar|Fulla]]: [[acícula|Acícoles]] fines i flexibles, de 6 a 12 cm de llarc, agrupades de dos en dos. Color [[vert]] clar. |
| − | * [[Flor|Flor]]: [[monoic]], en [[inflorescència]]s masculines groguenques i femenines menudes, verdes o rogenques, que apareixen entre [[març]] i [[maig]]. | + | * [[Flor|Flor]]: [[monoic]], en [[inflorescència]]s masculines groguenques i femenines chicotetes, verdes o [[Roig|rogenques]], que apareixen entre [[març]] i [[maig]]. |
| − | * [[Fruit|Fruit]]: [[pinya]] de tipo [[estròbil]] lignificat, ovoide-convexa, d’uns 5 a 12 cm, que madura als dos anys. S’obri per l’acció del calor o del fret. Les llavors tenen ales per a la dispersió pel vent. | + | * [[Fruit|Fruit]]: [[pinya]] de tipo [[estròbil]] lignificat, ovoide-convexa, d'uns 5 a 12 cm, que madura als dos anys. S'obri per l'acció del calor o del fret. Les llavors tenen ales per a la dispersió pel vent. |
| − | * [[Tronc|Tronc]]: escorça fibrosa i escamosa, de color gris rogenc; resistent al foc i capaç de rebrotar ocasionalment en peu. | + | * [[Tronc|Tronc]]: escorça fibrosa i escamosa, de color [[gris]] rogenc; resistent al [[foc]] i capaç de rebrotar ocasionalment en peu. |
| | | | |
| | == Hàbitat == | | == Hàbitat == |
| Llínea 30: |
Llínea 30: |
| | | | |
| | == Taxonomia == | | == Taxonomia == |
| − | ''Pinus halepensis'' fon descrit per [[Philip Miller]] en l’any 1768. | + | ''Pinus halepensis'' fon descrit per [[Philip Miller]] en l'any [[1768]]. |
| | | | |
| | == Etimologia == | | == Etimologia == |
| − | * '''Pinus''': nom llatí clàssic per al pi. | + | * '''Pinus''': nom [[llatí]] clàssic per al pi |
| − | * '''halepensis''': ‘d’Alep’, ciutat de Síria, fent referència al lloc on fon descrit originalment. | + | * '''halepensis''': ‘d'Alep’, ciutat de [[Síria]], fent referència al lloc a on fon descrit originalment |
| | | | |
| | == Usos == | | == Usos == |
| − | S’utilisa en repoblacions forestals per la seua rusticitat. La seua fusta és blana, usada per a embalage i paper. També té ús ornamental i forestal. De la resina s’obtenien derivats com trementina. Antigament s’usava la llavor (pinyó) en rebosteria, encara que és més chicotet que el del [[Pinus pinea|pi pinyoner]].
| + | S'utilisa en repoblacions forestals per la seua rusticitat. La seua [[fusta]] és blana, usada per a embalage i paper. També té ús ornamental i forestal. De la [[resina]] s'obtenien derivats com [[trementina]]. Antigament s'usava la llavor ([[pinyó]]) en rebosteria, encara que és més chicotet que el del [[Pinus pinea|pi pinyoner]]. |
| | | | |
| | == Conservació == | | == Conservació == |
| − | Encara que es molt abundant, la seua expansió descontrolada en zones degradades pot favorir els incendis i reduir la biodiversitat. Es considera no amenaçat, pero és gestionat forestalment per a equilibrar ecosistemes. | + | Encara que és molt abundant, la seua expansió descontrolada en zones degradades pot favorir els incendis i reduir la biodiversitat. Es considera no amenaçat, pero és gestionat forestalment per a equilibrar ecosistemes. |
| | | | |
| | == Refrayns valencians == | | == Refrayns valencians == |
| Llínea 46: |
Llínea 46: |
| | == Referències == | | == Referències == |
| | * [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:262483-1 Pinus halepensis – Plants of the World Online – Kew] | | * [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:262483-1 Pinus halepensis – Plants of the World Online – Kew] |
| − | * Castroviejo, S. (coord.) (1986–2023). *Flora Ibérica*. Real Jardín Botánico, CSIC. | + | * Castroviejo, S. (coord.) (1986–2023). ''Flora Ibérica''. Real Jardín Botánico, CSIC. |
| | | | |
| | == Bibliografia == | | == Bibliografia == |
| − | * Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). *Flora Europaea*. Cambridge University Press. | + | * Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). ''Flora Europaea''. Cambridge University Press |
| − | * Gómez Campo, C. (1985). *Libro rojo de especies vegetales amenazadas de España e Islas Baleares*. | + | * Gómez Campo, C. (1985). ''Libro rojo de especies vegetales amenazadas de España e Islas Baleares'' |
| | | | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |