Canvis

832 bytes afegits ,  4 agost
Llínea 10: Llínea 10:  
| lloc_mort = Wrexham (Regne Unit)
 
| lloc_mort = Wrexham (Regne Unit)
 
}}
 
}}
'''Lancelot Thomas Hogben''' (Portsmouth, 9 de decembre de 1895 Wrexham, 22 d'agost de 1975) va ser un científic multidisciplinar d'orige britànic, membre de la Royal Society. Va ser especialment conegut en el camp de la fisiologia experimental, introduint el Xenopus laevis (un amfibi molt semblat al sapo) com a model per a l'investigació biològica; en el camp de l'estadística meja, oponent-se activament al moviment pro-eugenèsia; i en el camp de la divulgació científica. Hogben va escriure la seua autobiografia poc abans de morir, sense aplegar a entregar una versió definitiva, per la qual cosa els seus fills Adrian i Annie Hogben la varen publicar com a autobiografia no autorisada.
+
'''Lancelot Thomas Hogben''' ([[Portsmouth]], [[9 de decembre]] de [[1895]] - † [[Wrexham]], [[22 d'agost]] de [[1975]]) va ser un científic multidisciplinar d'orige britànic, membre de la [[Royal Society]]. Va ser especialment conegut en el camp de la fisiologia experimental, introduint el ''Xenopus laevis'' (un [[amfibi]] molt semblat al sapo) com a model per a l'investigació biològica; en el camp de l'estadística meja, oponent-se activament al moviment pro-eugenèsia; i en el camp de la divulgació científica. Hogben va escriure la seua autobiografia poc abans de morir, sense aplegar a entregar una versió definitiva, per lo que els seus fills Adrian i Annie Hogben la varen publicar com a autobiografia no autorisada.
    
== Divulgació científica ==
 
== Divulgació científica ==
Ya en 1937 Hogben va publicar el manual divulgatiu ''Mathematics for the million: a popular self-educator'' (Matemàtiques per a la multitut: un auto-educador popular), el títul del qual denotava la voluntat de Hogben per divulgar el coneiximent científic a una gran multitut de gent. Si ben el llibre no va conseguir vendre un milló de còpies, com alguns varen criticar en sarcasme, de fet va aplegar a vendre mig milló ya en 1978. Gran part de l'èxit d'este llibre es va deure als dibuixos i gràfics imaginatius que va concebre Hogben, influenciat pel tractament gràfic que havia observat en el llibre ''Outline of History'' d'H. G. Wells (1922). En 1938 Hogben va publicar el manual divulgatiu ''Science for the Citizen: a self-educator'' (Ciència per al ciutadà: un auto-educador), que va obtindre menys èxit que l'anterior. Despuix d'editar ''The loom of language'' (El sorgiment del llenguage) de F. Bodmer, Hogben va publicar en 1943 ''Interglossa: A draft of an auxiliary for a democratic world order'' (Interglossa: Un esbós d'una llengua auxiliar per a un orde mundial democràtic). Hogben havia observat la dificultat dels seus estudiants per a memorisar térmens biològics, pel seu desconeiximent de l'etimologia, i es va acostumar a aclarir-los les principals raïls greco-llatines per mig d'eixemples que resultaven de valor mnemotècnic. Aixina va ser com va escomençar a recopilar un vocabulari universal format per raïls llatines i gregues. Ya durant la Segona Guerra Mundial, en Birmingham Hogben va desenrollar unes pautes de sintaxis i va completar l'esbós d'una nova llengua auxiliar internacional basada en el lèxic de la ciència moderna.
+
Ya en l'any [[1937]] Hogben va publicar el manual divulgatiu ''Mathematics for the million: a popular self-educator'' (Matemàtiques per a la multitut: un auto-educador popular), el títul del qual denotava la voluntat de Hogben per divulgar el coneiximent científic a una gran multitut de gent. Si be el llibre no va conseguir vendre un milló de còpies, com alguns varen criticar en sarcasme, de fet va aplegar a vendre mig milló ya en [[1978]]. Gran part de l'èxit d'este llibre es va deure als dibuixos i gràfics imaginatius que va concebre Hogben, influenciat pel tractament gràfic que havia observat en el llibre ''Outline of History'' d'H. G. Wells ([[1922]]).  
    +
En [[1938]] Hogben va publicar el manual divulgatiu ''Science for the Citizen: a self-educator'' (Ciència per al ciutadà: un auto-educador), que va obtindre menys èxit que l'anterior. Despuix d'editar ''The loom of language'' (El sorgiment del llenguage) de F. Bodmer, Hogben va publicar en l'any [[1943]] ''Interglossa: A draft of an auxiliary for a democratic world order'' ([[Interglossa]]: Un esbós d'una llengua auxiliar per a un orde mundial democràtic). Hogben havia observat la dificultat dels seus estudiants per a memorisar térmens biològics, pel seu desconeiximent de l'etimologia, i es va acostumar a aclarir-los les principals raïls greco-llatines per mig d'eixemples que resultaven de valor mnemotècnic.
 +
 +
Aixina va ser com va escomençar a recopilar un vocabulari universal format per raïls [[Llatí|llatines]] i [[Grec|gregues]]. Ya durant la [[Segona Guerra Mundial]], en [[Birmingham]], Hogben va desenrollar unes pautes de sintaxis i va completar l'esbós d'una nova llengua auxiliar internacional basada en el lèxic de la ciència moderna.
 +
 +
== Referències ==
 +
* Hogben, Adrian & Hogben, Anne (editors, 1998). Lancelot Hogben: Scientific Humanist. Woodbridge, Suffolk: Merlin Press. (Basat en l'autobiografía inèdita de Lancelot Hogben (1973-4), Look back with Laughter)
 +
* Hogben, Lancelot (1943). Interglossa. A draft of an auxiliary for a democratic world order, being an attempt to apply semantic principles to language design. [1] Harmondsworth, Middlesex, Eng. / New York: Penguin Books. OCLC 1265553
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Keynes, Milo. ''Lancelot Hogben, FRS (1895-1975)''. The Galton Institute, 2001
 +
* Sahotra Sarkar. ''Anecdotal, Historical And Critical Commentaries on Genetics. Lancelot Hogben, 1895-1975''. Genetics Society of America, 1996
 +
 +
[[Categoria:Glosa]]
 
[[Categoria:Científics del Regne Unit]]
 
[[Categoria:Científics del Regne Unit]]
154 706

edicions