| Llínea 16: |
Llínea 16: |
| | }} | | }} |
| | | | |
| − | El '''fleix comú''' ('''''Fraxinus excelsior''''') és un [[arbre]] [[caducifoli]] de la família de les [[Oleaceae]], originari d’[[Europa]] i zones pròximes d’[[Àsia Menor]]. És un arbre típic de [[boscs]] frescs i humits, especialment en riberes i caents d’ombria. | + | El '''fleix comú''' ('''''Fraxinus excelsior''''') és un [[arbre]] [[caducifoli]] de la família de les [[Oleaceae]], originari d'[[Europa]] i zones pròximes d'[[Àsia Menor]]. És un arbre típic de [[boscs]] frescs i humits, especialment en riberes i caents d'ombria. |
| | | | |
| | == Descripció morfològica == | | == Descripció morfològica == |
| − | Arbre de gran port, que pot superar els 30 metros d’alçària, de creiximent ràpit i copa ampla i irregular. | + | Arbre de gran port, que pot superar els 30 metros d'alçària, de creiximent ràpit i copa ampla i irregular. |
| | | | |
| − | * [[Morfologia foliar|Fulla]]: oposades, compostes pinnades, formades generalment per entre 7 i 15 folíols ovalats o llanceolats, en el marge dentat i apiç agut. De color vert intens i textura llaugerament rugosa. | + | * [[Morfologia foliar|Fulla]]: oposades, compostes pinnades, formades generalment per entre 7 i 15 folíols ovalats o llanceolats, en el marge dentat i apiç agut. De color [[vert]] intens i textura llaugerament rugosa. |
| − | * [[Flor|Flor]]: [[apétala|apétales]], unisexuals o hermafrodites, agrupades en panícules axilars. Apareixen a principis de primavera abans de l’eixida de les fulles. | + | * [[Flor|Flor]]: [[apétala|apétales]], unisexuals o hermafrodites, agrupades en panícules axilars. Apareixen a principis de [[primavera]] abans de l'eixida de les fulles. |
| | * [[Fruit|Fruit]]: [[sàmara]] allargada, de fins a 4 cm, en una ala plana que facilita la dispersió pel vent. | | * [[Fruit|Fruit]]: [[sàmara]] allargada, de fins a 4 cm, en una ala plana que facilita la dispersió pel vent. |
| − | * [[Tronc|Tronc]]: recte, en escorça llisa i grisenca en eixemplars jóvens, que es torna més fosca i solcada en l’edat. | + | * [[Tronc|Tronc]]: recte, en escorça llisa i [[Gris|grisenca]] en eixemplars jóvens, que es torna més fosca i solcada en l'edat. |
| | | | |
| | == Hàbitat == | | == Hàbitat == |
| − | Es desenrolla en sòls frescs, profunts i rics en nutrients, generalment en zones de ribera, barrancs, fagedes i muntanyes humides. Preferix climes temperats i no tolera bé la sequera prolongada. | + | Es desenrolla en sòls frescs, profunts i rics en nutrients, generalment en zones de ribera, barrancs, fagedes i montanyes humides. Preferix climes temperats i no tolera bé la sequera prolongada. |
| | | | |
| | == Taxonomia == | | == Taxonomia == |
| − | ''Fraxinus excelsior'' fon descrit per [[Carles Linneo]] en l’any 1753. És l’espècie europea més coneguda del seu gènero. | + | ''Fraxinus excelsior'' fon descrit per [[Carles Linneo]] en l'any [[1753]]. És l'espècie europea més coneguda del seu gènero. |
| | | | |
| | == Etimologia == | | == Etimologia == |
| − | * '''Fraxinus''': nom llatí antic per al fleix, provablement derivat de *frangere* (“trencar”), per la facilitat en què es trenquen les seues branques. | + | * ''Fraxinus'': nom [[llatí]] antic per al fleix, provablement derivat de ''frangere'' (“trencar”), per la facilitat en què es trenquen les seues branques. |
| − | * '''excelsior''': del llatí “més alt”, fent referència a la seua talla elevada i majestat. | + | * ''excelsior'': del llatí “més alt”, fent referència a la seua talla elevada i majestat. |
| | | | |
| | == Usos == | | == Usos == |
| − | Tradicionalment valorat per la seua [[fusta]], dura pero flexible, usat en ferramentes agrícoles, carros, bastons, mobles i fusteria. També s'ha utilisat per a formar alineacions i arbres d’ombra en parcs i camins. En medicina popular, les seues fulles i escorça tenien usos com a laxant o antiinflamatori. | + | Tradicionalment valorat per la seua [[fusta]], dura pero flexible, usat en ferramentes agrícoles, [[Carro|carros]], bastons, mobles i fusteria. També s'ha utilisat per a formar alineacions i arbres d'ombra en parcs i camins. En medicina popular, les seues fulles i escorça tenien usos com a laxant o antiinflamatori. |
| | | | |
| | == Conservació == | | == Conservació == |
| − | Tot i ser comú en moltes zones d’Europa, en décades recents ha patit una regressió per una malaltia fúngica greu nomenada *chalara* (''Hymenoscyphus fraxineus''), que provoca defoliacions i mort de l’arbre. A més, la fragmentació d’hàbitats en zones de muntanya mediterrànea pot afectar-ne la conservació localment.
| + | Encara que és comú en moltes zones d'Europa, en décades recents ha patit una regressió per una malaltia fúngica greu nomenada ''chalara'' (''Hymenoscyphus fraxineus''), que provoca defoliacions i mort de l'arbre. Ademés, la fragmentació d'hàbitats en zones de montanya mediterrànea pot afectar-ne la conservació localment. |
| | | | |
| | == Refranys valencians == | | == Refranys valencians == |
| Llínea 46: |
Llínea 46: |
| | == Referències == | | == Referències == |
| | * [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:531125-1 Fraxinus excelsior – Plants of the World Online – Kew] | | * [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:531125-1 Fraxinus excelsior – Plants of the World Online – Kew] |
| − | * Castroviejo, S. (coord.) (1986–2023). ''Flora Ibérica''. Real Jardín Botánico, CSIC. | + | * Castroviejo, S. (coord.) (1986–2023). ''Flora Ibérica''. Real Jardín Botánico, CSIC |
| | | | |
| | == Bibliografia == | | == Bibliografia == |
| − | * Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). ''Flora Europaea''. Cambridge University Press. | + | * Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). ''Flora Europaea''. Cambridge University Press |
| | | | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |