32 008
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 7:
Llínea 7: + + + + + + + + + + +
→Cites
== Cites ==
== Cites ==
{{Cita|Una autonomia sense anima es lo que hem tingut tot este temps. Dos dels nostres Molt Honorables no eren valencians, lo qual no haguera tingut cap importancia si hagueren demostrat en les seues accions un sentiment de valenciania: [[Eduardo Zaplana]], murcia, es llimità a utilisar Valencia com a trampoli per a situar-se en Madrit mentres afonava, encara mes, als valencians en la creacio de la [[AVL]] i iniciava una absurda politica d'obres faraoniques i grans events que ignorava la tradicio empresarial valenciana i nos abocava a un endeutament incontrolat; i [[José Luis Olivas]], conquense, se carregà, practicament ell a soles, dos de les tres majors entitats financeres valencianes en la seua calitat de president del [[Banc de Valencia]] i de [[Bancaixa]] (que des de la seua arribada sempre se denominà ''Bancaja'').
Pero els que sí han segut valencians de naiximent tampoc han fet gala d'esta circumstancia.
[[Joan Lerma]] converti el sistema educatiu en un aparat d'alienacio al servici d'una ideologia tan intensament antivalenciana com es el pancatalanisme. Un atre tant feu en la creacio de [[RTVV|Radio Televisio Valenciana]]. Mentrestant, no movia un dit per a defendre els interessos valencians quan eren posats com a moneda de canvi en les negociacions europees (pense's en els citrics) o erem utilisats com a conillets d'indies de la Reconversio Industrial, que començà emportant-se per davant els [[Alts Forns de Sagunt]].
De [[Francisco Camps]] poc se pot dir que no s'haja dit ya. Negocià una renovacio de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|estatut d'autonomia]] al servici dels interessos de Madrit, en el que, imperdonablement, blindà eixa aberracio denominada [[AVL]]. I ya de pas, en el temps lliure que li deixaven les seues visites al sastre, nos afonà en una sima economica de la que tardarém decades en eixir.
[[Alberto Fabra]] no ha fet sino seguir els passos dels seus predecessors.|Editorial ([[Revista Rogle]], nº 97, Octubre 2014)}}
{{Cita|No es gens facil predicar en la nostra Patria sobre aquelles coses que nos fan ser valencians, resulta a vegades frustrant vore fins a quin punt està diluit el sentiment de colectivitat, de societat civil valenciana conscient i conscienciada; mes be dona la sensacio que nos movem en una “Comunitat” sense un nort, sense objectius i sense aspiracions de futur.
{{Cita|No es gens facil predicar en la nostra Patria sobre aquelles coses que nos fan ser valencians, resulta a vegades frustrant vore fins a quin punt està diluit el sentiment de colectivitat, de societat civil valenciana conscient i conscienciada; mes be dona la sensacio que nos movem en una “Comunitat” sense un nort, sense objectius i sense aspiracions de futur.
[...]
[...]