32 003
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 38:
Llínea 38: − + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
El [[28 de febrer]] de l'any [[2014]], l'[[Audiència Nacional]] avala que continue l'investigació iniciada contra ell i el restant de la direcció del [[Banc de Valéncia]], rebujant el recurs que havia presentat contra l'acte d'admissió d'una querella del [[FROB]] contra la que era la directiva del [[Banc de Valéncia]]. L'[[Audiència Nacional]] ssenyalà que l'acusació ha proporcionat abundant documentació que ostenta una òbvia aparencia delictiva.<ref name="2014-02-28-ElPa-1"/>
El [[28 de febrer]] de l'any [[2014]], l'[[Audiència Nacional]] avala que continue l'investigació iniciada contra ell i el restant de la direcció del [[Banc de Valéncia]], rebujant el recurs que havia presentat contra l'acte d'admissió d'una querella del [[FROB]] contra la que era la directiva del [[Banc de Valéncia]]. L'[[Audiència Nacional]] ssenyalà que l'acusació ha proporcionat abundant documentació que ostenta una òbvia aparencia delictiva.<ref name="2014-02-28-ElPa-1"/>
El [[29 de juny]] de [[2015]] va ser detingut per l'Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, junt en atres ex alts càrrecs de Bancaixa i del Banc de Valéncia, acusat per estafa i malversació per les inversions immobiliàries que les entitats financeres que dirigien varen realisar en Mèxic a través del Grup Grand Coral i que haurien causat als bancs un quebranto de 750 millons d'euros, cas que es troba pendent de juí. En giner de 2017, va ser condenat a un any i mig de presó i a pagar una multa de 151.800 euros per falsificar una factura per a justificar un ingrés de 500.000 euros per uns suposts servicis d'assessorament a Vicente Cotino, nebot de l'expresident dels Corts [[Juan Cotino]], que mai va realisar. En [[setembre]] de [[2020]] l'Audiència Nacional el va absoldre, com al restant dels acusats, en el "cas Bankia", motivat per l'eixida a bossa d'esta entitat.
El [[29 de juny]] de [[2015]] va ser detingut per l'Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, junt en atres ex alts càrrecs de Bancaixa i del Banc de Valéncia, acusat per estafa i malversació per les inversions immobiliàries que les entitats financeres que dirigien varen realisar en Mèxic a través del Grup Grand Coral i que haurien causat als bancs un quebranto de 750 millons d'euros, cas que es troba pendent de juí. En giner de 2017, va ser condenat a un any i mig de presó i a pagar una multa de 151.800 euros per falsificar una factura per a justificar un ingrés de 500.000 euros per uns suposts servicis d'assessorament a Vicente Cotino, nebot de l'expresident dels Corts [[Juan Cotino]], que mai va realisar. En [[setembre]] de [[2020]] l'Audiència Nacional el va absoldre, com al restant dels acusats, en el "cas Bankia", motivat per l'eixida a bossa d'esta entitat.
== Cites ==
{{Cita|Una autonomia sense anima es lo que hem tingut tot este temps. Dos dels nostres Molt Honorables no eren valencians, lo qual no haguera tingut cap importancia si hagueren demostrat en les seues accions un sentiment de valenciania: [[Eduardo Zaplana]], murcia, es llimità a utilisar Valencia com a trampoli per a situar-se en Madrit mentres afonava, encara mes, als valencians en la creacio de la [[AVL]] i iniciava una absurda politica d'obres faraoniques i grans events que ignorava la tradicio empresarial valenciana i nos abocava a un endeutament incontrolat; i [[José Luis Olivas]], conquense, se carregà, practicament ell a soles, dos de les tres majors entitats financeres valencianes en la seua calitat de president del [[Banc de Valencia]] i de [[Bancaixa]] (que des de la seua arribada sempre se denominà ''Bancaja'').
Pero els que sí han segut valencians de naiximent tampoc han fet gala d'esta circumstancia.
[[Joan Lerma]] converti el sistema educatiu en un aparat d'alienacio al servici d'una ideologia tan intensament antivalenciana com es el [[pancatalanisme]]. Un atre tant feu en la creacio de [[RTVV|Radio Televisio Valenciana]]. Mentrestant, no movia un dit per a defendre els interessos valencians quan eren posats com a moneda de canvi en les negociacions europees (pense's en els citrics) o erem utilisats com a conillets d'indies de la Reconversio Industrial, que començà emportant-se per davant els [[Alts Forns de Sagunt]].
De [[Francisco Camps]] poc se pot dir que no s'haja dit ya. Negocià una renovacio de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|estatut d'autonomia]] al servici dels interessos de Madrit, en el que, imperdonablement, blindà eixa aberracio denominada [[AVL]]. I ya de pas, en el temps lliure que li deixaven les seues visites al sastre, nos afonà en una sima economica de la que tardarém decades en eixir.
[[Alberto Fabra]] no ha fet sino seguir els passos dels seus predecessors.|Extracte de l'editorial ([[Revista Rogle]], nº 97, Octubre 2014)}}
== Referències ==
== Referències ==