39 536
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 2:
Llínea 2: + + + − Grans masses de [[gèl]] protegixen durant tot l'any a este oceà de les influències atmosfèriques. En la seua part central poden trobar-se conyes de gèl de fins a quatre metros de gruixa. Les grans capes de gèl solen formar-se per l'esmonyida de grans paquets de gèl un sobre un atre.+ + + + + + − Les temperatures en [[hivern]] solen rondar els −50 °C pels forts vents provinents de [[Sibèria]] ([[Rússia]]); mentres que en l'[[estiu]] a penes poden superar el 0 °C; mentres que en la plataforma continental poden donar-se temperatures de fins a 30 °C.+
sense resum d'edició
L''''oceà Àrtic''' (també nomenat '''oceà Glacial Àrtic'''), situat en la zona del [[pol Nort]], és el menor i el menys profunt dels oceans mundials.
L''''oceà Àrtic''' (també nomenat '''oceà Glacial Àrtic'''), situat en la zona del [[pol Nort]], és el menor i el menys profunt dels oceans mundials.
Grans masses de [[gèl]] protegixen durant tot l'any a este oceà de les influències atmosfèriques. En la seua part central poden trobar-se conyes de gèl de fins a quatre metros de gruixa. Les grans capes de gèl solen formar-se per l'esmonyida de grans paquets de gèl un sobre un atre.
== Geografia ==
Es troba principalment al [[nort]] del círcul polar àrtic, ocupant l'àrea entre [[Europa]], [[Àsia]] i [[Amèrica del Nort]]. Comprén uns 14.056 000 km² d'extensió.
Es troba principalment al [[nort]] del círcul polar àrtic, ocupant l'àrea entre [[Europa]], [[Àsia]] i [[Amèrica del Nort]]. Comprén uns 14.056 000 km² d'extensió.
== Clima ==
Les temperatures en [[hivern]] solen rondar els −50 °C pels forts vents provinents de [[Sibèria]] ([[Rússia]]); mentres que en l'[[estiu]] a penes poden superar el 0 °C; mentres que en la plataforma continental poden donar-se temperatures de fins a 30 °C.
== Biologia ==
Existixen unes quatrecentes espècies animals en esta zona. D'elles, la més coneguda és l'[[orso polar]], el major carnívor del lloc. Aplega a tindre un pes de 800 kg i s'alimenta de [[Foca|foques]] i peixos, encara que si no conseguix atrapar-los pot reemplaçar-los momentàneament per verdets i líquens.
Sis espècies de foques habiten este lloc, encara que el seu número ha anat decreixent des del [[sigle XIX]] pel seu depredador natural, l'orso polar, i a la caça indiscriminada a que va ser somesa per l'home per lo preciós de la seua pell i el seu greix. Un atre poblador típic de la zona és la [[ballena]], igualment amenaçada i que, actualment, es troba protegida de la captura indiscriminada.
L'[[Organisació Hidrogràfica Internacional]] (IHO) el reconeix com a oceà, encara que alguns [[oceanografia|oceanógrafs]] el nomenen ''Mar Mediterràneu Àrtic'' o simplement ''Mar Àrtic'', i el classifiquen com un dels [[mar mediterràneu (oceanografia)|mars mediterràneus]] de l'[[oceà Atlàntic]]. Aixina mateix, l'oceà Àrtic podria considerar-se com la part septentrional de l'[[oceà Mundial]].
L'[[Organisació Hidrogràfica Internacional]] (IHO) el reconeix com a oceà, encara que alguns [[oceanografia|oceanógrafs]] el nomenen ''Mar Mediterràneu Àrtic'' o simplement ''Mar Àrtic'', i el classifiquen com un dels [[mar mediterràneu (oceanografia)|mars mediterràneus]] de l'[[oceà Atlàntic]]. Aixina mateix, l'oceà Àrtic podria considerar-se com la part septentrional de l'[[oceà Mundial]].