154 224
edicions
Canvis
sense resum d'edició
{{cita|“Hi haurà acàs qui s'imagine que estos beneficis del [[capital financer|capital]] són tan sol un nom distint pels salaris d'una particular espècie de treball, com és el d'inspecció i direcció. Pero són dos coses completament distintes, regulant-se per principis d'una naturalea especial. (...) En moltes grans obres, casi la totalitat de la llabor d'este tipo està destinada a algun empleat (''*clerk''<*ref> La paraula ''*clerk'' designa a un empleat d'oficina. En [[:m:w:en:clerk_(position)|anglés]], es definix com “un treballador de coll blanc que eixercita tasques generals d'oficina o, en ocasions, de venda”.</ref>) principal. Els salaris pagats a esta persona representen el valor de dita llabor de direcció i inspecció ... (pero).. mai guarden proporció en el capital que manegen (''management'', en l'original en [[idioma anglés|anglés]]); i el propietari d'eixe capital, a pesar que és aixina lliberat de casi tot treball, encara espera que els seus beneficis conserven una proporció regular en la seua inversió...”.|A. Smith, ''La riquea de les nacions'', Llibre I, Cap. VI “Sobre els elements components del preu de les mercaderies”}}
{{cita|“Hi haurà acàs qui s'imagine que estos beneficis del [[capital financer|capital]] són tan sol un nom distint pels salaris d'una particular espècie de treball, com és el d'inspecció i direcció. Pero són dos coses completament distintes, regulant-se per principis d'una naturalea especial. (...) En moltes grans obres, casi la totalitat de la llabor d'este tipo està destinada a algun empleat (''*clerk''<*ref> La paraula ''*clerk'' designa a un empleat d'oficina. En [[:m:w:en:clerk_(position)|anglés]], es definix com “un treballador de coll blanc que eixercita tasques generals d'oficina o, en ocasions, de venda”.</ref>) principal. Els salaris pagats a esta persona representen el valor de dita llabor de direcció i inspecció ... (pero).. mai guarden proporció en el capital que manegen (''management'', en l'original en [[idioma anglés|anglés]]); i el propietari d'eixe capital, a pesar que és aixina lliberat de casi tot treball, encara espera que els seus beneficis conserven una proporció regular en la seua inversió...”.|A. Smith, ''La riquea de les nacions'', Llibre I, Cap. VI “Sobre els elements components del preu de les mercaderies”}}
A pesar de lo anterior, Adam Smith, un dels primers en introduir métodos i pràctiques de la [[burocràcia]] a l'organisació de les empreses,<ref>A pesar de que Smith no usa la paraula ''[[burócrata]]'' en la seua obra, s'ha sugerit que va ser un d'els que varen introduir pràctiques burocràtiques a l'indústria. Açò es basa no solament en les llabors dels ''clerks'', sino principalment en l'importància que otorga a la divisió del treball en llineas clarament definides. Per eixemple, [[John Kilcullen]] [http://www.humanities.mq.edu.au/ockham/y64l09.html MAX WEBER: ON BUREAUCRACY] i Edgar Kiser: [http://www3.interscience.wiley.com/journal/119093867/abstract?cretry=1&sretry=0 Comparing Varieties of Agency Theory in Economics, Political Science, and Sociology: An Illustration from State Policy Implementation] </ref> oferix una visió en la qual les tasques “*gerenciales” són una part essencial de les funcions "del capital" o propietaris, la delegació dels quals solament pot funcionar be en assunts o àrees trivials -solament quan “totes les operacions són capaces de ser reduïdes a lo que és nomenat una rutina, o a tal uniformitat de métodos que admeten solament menudes variacions o inclús cap variació.”<ref>El punt és explorat per [[Michael C. Jensen]] en: [http://www.business.illinois.edu/~shelley1/Readings/Self-Interest.pdf Self-interest, altruism, incentives & agency].</ref> -conseqüentment, el "principal ''clerk''" de Smith ha segut inclús traduït al castellà com ''[[capataç]]''- delegació en assunts més complexos, ineficient i inclús contra els interessos dels propietaris, pel [[problema de l'agent-principal|problema de l'agent]]:
A pesar de lo anterior, Adam Smith, un dels primers en introduir métodos i pràctiques de la [[burocràcia]] a l'organisació de les empreses,<ref>A pesar de que Smith no usa la paraula ''[[burócrata]]'' en la seua obra, s'ha sugerit que va ser un d'els que varen introduir pràctiques burocràtiques a l'indústria. Açò es basa no solament en les llabors dels ''clerks'', sino principalment en l'importància que otorga a la divisió del treball en llineas clarament definides. Per eixemple, [[John Kilcullen]] [http://www.humanities.mq.edu.au/ockham/y64l09.html MAX WEBER: ON BUREAUCRACY] i Edgar Kiser: [http://www3.interscience.wiley.com/journal/119093867/abstract?cretry=1&sretry=0 Comparing Varieties of Agency Theory in Economics, Political Science, and Sociology: An Illustration from State Policy Implementation] </ref> oferix una visió en la qual les tasques “*gerenciales” són una part essencial de les funcions "del capital" o propietaris, la delegació dels quals solament pot funcionar be en assunts o àrees trivials -solament quan “totes les operacions són capaces de ser reduïdes a lo que és nomenat una rutina, o a tal uniformitat de métodos que admeten solament menudes variacions o inclús cap variació.”<ref>El punt és explorat per [[Michael C. Jensen]] en: [http://www.business.illinois.edu/~shelley1/Readings/Self-Interest.pdf Self-interest, altruism, incentives & agency].</ref> -conseqüentment, el "principal ''clerk''" de Smith ha segut inclús traduït al castellà com ''[[capataç]]''- delegació en assunts més complexos, ineficient i inclús contra els interessos dels propietaris, pel [[problema de l'agent-principal|problema de l'agent]]:
[[Categoria:Recursos humans]]
[[Categoria:Recursos humans]]
[[Categoria:Gestió]]
[[Categoria:Gestió]]