Canvis

* ''La pragmàtica com a perspectiva'': este corrent considera que la pragmàtica no és un mòdul d'estudi llingüístic semblant a la [[fonètica]], la [[sintaxis]] o la semàntica, sino una perspectiva d'anàlisis que pot aplicar-se a qualsevol d'estes parceles de la tasca llingüística.  

* ''La pragmàtica com a perspectiva'': este corrent considera que la pragmàtica no és un mòdul d'estudi llingüístic semblant a la [[fonètica]], la [[sintaxis]] o la semàntica, sino una perspectiva d'anàlisis que pot aplicar-se a qualsevol d'estes parceles de la tasca llingüística.  

==Elements díctics==

== Elements díctics ==

Hi ha determinats elements que no tenen significat per ells mateixos, sino que depenen completament del [[context]], són els nomenats díctics. Els díctics per excelència són els [[pronom]]s, que canvien de sentit segons l'element que substituÏxen, i este es deduïx del discurs precedent. Els demostratius i llocatius també varien, ya que "ací", per eixemple, vol dir coses diferents segons s'adapte el punt de vista d'un interlocutor o un atre. Totes les paraules lligades al temps, l'espai o la persona són proclius a ser díctics.  

Hi ha determinats elements que no tenen significat per ells mateixos, sino que depenen completament del [[context]], són els nomenats díctics. Els díctics per excelència són els [[pronom]]s, que canvien de sentit segons l'element que substituÏxen, i este es deduïx del discurs precedent. Els demostratius i llocatius també varien, ya que "ací", per eixemple, vol dir coses diferents segons s'adapte el punt de vista d'un interlocutor o un atre. Totes les paraules lligades al temps, l'espai o la persona són proclius a ser díctics.  

No s'ha de confondre un díctic en un element buit, com la preposició, que altera el seu significat segons la paraula a qui acompanye perque ella mateixa a soles té sentit gramatical i no lèxic. La pragmàtica estudia com afecten els díctics a la comprensió del mensage i a l'estil (s'usen a sovint per no repetir elements). Els díctics poden anar acompanyats d'elements de [[comunicació no verbal]] com els gests que precisen encara més el seu significat.

No s'ha de confondre un díctic en un element buit, com la preposició, que altera el seu significat segons la paraula a qui acompanye perque ella mateixa a soles té sentit gramatical i no lèxic. La pragmàtica estudia com afecten els díctics a la comprensió del mensage i a l'estil (s'usen a sovint per no repetir elements). Els díctics poden anar acompanyats d'elements de [[comunicació no verbal]] com els gests que precisen encara més el seu significat.

==Inferències, pressuposicions i implicacions==

== Inferències, pressuposicions i implicacions ==

Els parlants donen per suposta molta informació per un principi d'economia. La pragmàtica analisa quina informació es dona per suposta, com s'hi accedix i quines interferències de comprensió pot provocar. Les inferències i pressuposicions són frases o conceptes que l'emissor creu que el receptor posseïx i que, per tant, no cal mencionar-los. En canvi, les implicacions són relacions llògiques que queden establides en el mateix discurs.

Els parlants donen per suposta molta informació per un principi d'economia. La pragmàtica analisa quina informació es dona per suposta, com s'hi accedix i quines interferències de comprensió pot provocar. Les inferències i pressuposicions són frases o conceptes que l'emissor creu que el receptor posseïx i que, per tant, no cal mencionar-los. En canvi, les implicacions són relacions llògiques que queden establides en el mateix discurs.

Per a que les inferències funcionen, és necessari, ademés, que la conversació respecte unes màximes o principis enunciats per primera vegada per Grice:

Per a que les inferències funcionen, és necessari, ademés, que la conversació respecte unes màximes o principis enunciats per primera vegada per Grice:

*màxima de cantitat: el receptor supon que l'emissor dona la cantitat d'informació necessària per a la comprensió, ni més ni menys;

* màxima de cantitat: el receptor supon que l'emissor dona la cantitat d'informació necessària per a la comprensió, ni més ni menys;

*màxima de qualitat: se supon la [[veritat]] d'allò que s'afirma ([[confiança]] a priori en l'interlocutor);

* màxima de qualitat: se supon la [[veritat]] d'allò que s'afirma ([[confiança]] a priori en l'interlocutor);

*màxima de rellevància: el mensage a inferir té relació en el tema de conversació;

* màxima de rellevància: el mensage a inferir té relació en el tema de conversació;

*màxima de modo: l'emissor intenta explicar les seues idees en orde i de la millor manera possible per a que els atres puguen reconstruir-ne els buits.

* màxima de modo: l'emissor intenta explicar les seues idees en orde i de la millor manera possible per a que els atres puguen reconstruir-ne els buits.

La transgressió de les màximes provoca la incapacitat de reconstruir les inferències. Un cas excepcional és l'[[ironia]], a on es viola la veritat de l'enunciat en el consentiment de tots els participants i no afecta al mensage. La majoria de recursos lliteraris tampoc s'ajusten a les màximes.

La transgressió de les màximes provoca la incapacitat de reconstruir les inferències. Un cas excepcional és l'[[ironia]], a on es viola la veritat de l'enunciat en el consentiment de tots els participants i no afecta al mensage. La majoria de recursos lliteraris tampoc s'ajusten a les màximes.

==Actes de parla==

== Actes de parla ==

Austin i Searle varen propondre la teoria dels [[actes de parla]], segons la qual determinats verps i paraules causen accions i no sols enuncien fets, per tant tenen implicacions pragmàtiques que van més allà de l'intercanvi d'informació. En serien eixemples "prometre", "preguntar", "lloar"...

Austin i Searle varen propondre la teoria dels [[actes de parla]], segons la qual determinats verps i paraules causen accions i no sols enuncien fets, per tant tenen implicacions pragmàtiques que van més allà de l'intercanvi d'informació. En serien eixemples "prometre", "preguntar", "lloar"...