Canvis

| lloc_mort =  

| lloc_mort =  

}}

}}

'''Antoni Atienza Peñarroja''' és un historiador, professor i escritor [[Valencians|valencià]], naixcut en la ciutat de [[Valéncia]] el [[15 de març]] de [[1960]].

'''Antoni Atienza Peñarroja''' ([[Valéncia]], [[15 de març]] de [[1960]]), és un historiador, professor i escritor [[Valencians|valencià]].

== Biografia ==

== Biografia ==

Antoni Atienza és llicenciat en Geografia i Historia per l'[[Universitat de Valéncia|Universitat de Valéncia-Estudi General]] i professor d'Història en l'Institut de [[IES Comarcal]].  

Antoni Atienza naixqué en la ciutat de [[Valéncia]], el [[15 de març]] de l'any [[1960]].

És articuliste habitual de les revistes ''La Aventura de la Historia'', ''Historia 16'', [[Lletraferit]] i [[Revista Renou|Renou]] que edita l'associació cultural [[Cardona Vives]] de [[Castelló]].  

Antoni és llicenciat en Geografia i Història per l'[[Universitat de Valéncia|Universitat de Valéncia-Estudi General]] i professor d'Història en l'Institut de [[IES Comarcal]] de [[Burjassot]].  

'''Antoni Atienza''' té publicades diverses obres de divulgació i investigació i estudis sobre etnologia destacant l'edició de ''Teatre Valencià de la Germania'' (Ed. [[L'Oronella]]), ''Els Papes Borja. Valencians'' dins del volum ''Lluís de Santangel-Els Borja'' (Série Històrica de la [[RACV]] nº 22) o el llibre de relats ''L'última cavalcada de Cesar Borja'' (Colecció Rajolar de L'Oronella).

És articuliste habitual de les revistes ''La Aventura de la Historia'', ''Historia 16'', ''[[Lletraferit]]'' i ''[[Revista Renou|Renou]]'' que edita l'[[Cardona i Vives|associació cultural Cardona i Vives de Castelló]].  

Fon nomenat i elegit com a "Escritor de l'Any [[2001]]" de l'[[Associacio d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA) per la seua activitat com a noveliste i narrador de relats en fondo històric, ademés de gojar d'un prestigi inqüestionat com a investigador de l'història valenciana. Destaca en est últim camp el seu treball ''La [[Real Senyera]]'' ([[2001]]), Ed. L'Oronella.

 

Fon nomenat i elegit com a "Escritor de l'Any" (2001) de l'[[Associacio d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA) per la seua activitat com a noveliste i narrador de relats en fondo històric, ademés de gojar d'un prestigi inqüestionat com a investigador de l'història valenciana. Destaca en est últim camp el seu treball ''La [[Real Senyera]]'' ([[2001]]), Ed. L'Oronella.

== Publicacions ==

== Publicacions ==

* ''Històries de Valéncia'' ([[2021]]) Ed. L'Oronella. Foment de les Lletres Valencianes. ISBN:978-84-120952-8-9

* ''Històries de Valéncia'' ([[2021]]) Ed. L'Oronella. Foment de les Lletres Valencianes. ISBN:978-84-120952-8-9

== Premis ==

== Reconeiximents ==

* Escritor de l'Any [[2001]] otorgat per l'[[Associacio d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA).

* Escritor de l'Any [[2001]] otorgat per l'[[Associacio d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA).

{{Cita|Cap a 1360, va manar que les barres dels seus escuts serien Quatre. Celós de que cap atra persona ni ciutat lluïra el seu blasó personal, feu que Valéncia portara com a distintiu una corona damunt de blau, en recort del color real d'Aragó. D´esta manera naixqué cap a 1365 la Senyera de Valéncia, en la qual la Corona representa per un costat el Regne –“perque és cap de Regne”-, i l'aliança entre el monarca i el seu poble. Pero Valéncia volgué subrallar que la Senyera era també “bandera del Rei”, bandera real, i posà damunt de l'asta l'emblema personal de Pere II: el drac, que a partir del sigle XVI es convertirà en una rata penada. Aixina es mantenia la dualitat: Senyera del Rei i de la Ciutat.

{{Cita|Cap a 1360, va manar que les barres dels seus escuts serien Quatre. Celós de que cap atra persona ni ciutat lluïra el seu blasó personal, feu que Valéncia portara com a distintiu una corona damunt de blau, en recort del color real d'Aragó. D´esta manera naixqué cap a 1365 la Senyera de Valéncia, en la qual la Corona representa per un costat el Regne –“perque és cap de Regne”-, i l'aliança entre el monarca i el seu poble. Pero Valéncia volgué subrallar que la Senyera era també “bandera del Rei”, bandera real, i posà damunt de l'asta l'emblema personal de Pere II: el drac, que a partir del sigle XVI es convertirà en una rata penada. Aixina es mantenia la dualitat: Senyera del Rei i de la Ciutat.

[...]

[...]

Les banderes se duen en el cor, i discutir sobre elles, sentimentalment, és impossible. Pero no es podem negar a les evidències, que mostren a la Senyera coronada com la bandera de tots els valencians. No es pot negar el quadro de Vicent Salvador, que representà a uns soldats valencians del XVII en una Senyera un tant estranya, ni es pot oblidar el quadro de Bernat Ferrándiz en les Senyeres presents en una processó del poble; no es poden amagar els poemes de Teodor Llorente, de Constantí Llombart, ni de Carles Salvador, les paraules enflamades de Francesc Almela i Vives, de Faustí Barberà, de Gaetà Huguet, o d'Eduart Martínez Ferrando; ni la hui desapareguda Senyera de la Joventut Valencianista que va presidir actes i aplecs organisats per Vicent Tomàs i Martí.|"¿Per qué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians?", per Antoni Atienza. Autor del llibre ''La Real Senyera. Bandera nacional dels valencians'' (Editorial L'Oronella, 2001)}}

Les banderes se duen en el cor, i discutir sobre elles, sentimentalment, és impossible. Pero no es podem negar a les evidències, que mostren a la Senyera coronada com la bandera de tots els valencians. No es pot negar el quadro de Vicent Salvador, que representà a uns soldats valencians del XVII en una Senyera un tant estranya, ni es pot oblidar el quadro de Bernat Ferrándiz en les Senyeres presents en una processó del poble; no es poden amagar els poemes de Teodor Llorente, de Constantí Llombart, ni de Carles Salvador, les paraules enflamades de Francesc Almela i Vives, de Faustí Barberà, de Gaetà Huguet, o d'Eduart Martínez Ferrando; ni la hui desapareguda Senyera de la Joventut Valencianista que va presidir actes i aplecs organisats per Vicent Tomàs i Martí.|"¿Per qué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians?", per Antoni Atienza. Autor del llibre ''La Real Senyera. Bandera nacional dels valencians'' ([[Editorial L'Oronella]], 2001)}}

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==