Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
2833 bytes afegits ,  5 agost
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
'''John Henry Newman''' [[C.O.]] ([[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[21 de febrer]] de [[1801]] - [[Birmingham]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[11 d'agost]] de [[1890]]), fon un religiós, teòlec, acadèmic, filòsof, historiador, escritor i poeta catòlic anglés.  
 
'''John Henry Newman''' [[C.O.]] ([[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[21 de febrer]] de [[1801]] - [[Birmingham]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[11 d'agost]] de [[1890]]), fon un religiós, teòlec, acadèmic, filòsof, historiador, escritor i poeta catòlic anglés.  
   −
Anteriorment fon [[presbíter]] [[Iglésia anglicana|anglicà]] i es va convertir al [[catolicisme]] en l'any [[1845]], i com a membre de l'[[Oratori de Sant Felip Neri]], fon més tart elevat a la dignitat de cardenal pel [[papa Lleó XIII]]. Fon una figura important i controvertida en l'història religiosa d'[[Anglaterra]] en el [[sigle XIX]] i era ya conegut a nivell nacional a mitan de la década de [[1830]]. Fon [[Beatificació|beatificat]] pel [[papa Benedicte XVI]] el 19 de setembre de [[2010]] durant la seua visita al [[Regne Unit]]. La seua [[canonisació]] fon aprovada oficialment pel [[papa Francesc I]] el 12 de febrer de [[2019]] i es portà a terme el 13 d'octubre d'eixe mateix any. El 31 de juliol de l'any [[2025]], el [[papa Lleó XIV]] anuncià que li conferiria el títul de [[Doctor de l'Iglésia]].
+
Anteriorment fon [[presbíter]] [[Iglésia anglicana|anglicà]] i es va convertir al [[catolicisme]] en l'any [[1845]], i com a membre de l'[[Oratori de Sant Felip Neri]], fon més tart elevat a la dignitat de cardenal pel [[Papa Lleó XIII]]. Fon una figura important i controvertida en l'història religiosa d'[[Anglaterra]] en el [[sigle XIX]] i era ya conegut a nivell nacional a mitan de la década de [[1830]]. Fon [[Beatificació|beatificat]] pel [[papa Benedicte XVI]] el 19 de setembre de [[2010]] durant la seua visita al [[Regne Unit]]. La seua [[canonisació]] fon aprovada oficialment pel [[Papa Francesc I]] el 12 de febrer de [[2019]] i es portà a terme el 13 d'octubre d'eixe mateix any. El 31 de juliol de l'any [[2025]], el [[papa Lleó XIV]] anuncià que li conferiria el títul de [[Doctor de l'Iglésia]].
   −
(Secció per completar)
+
Originalment acadèmic evangèlic anglicà en l'Universitat d'Oxford i sacerdot de l'Iglésia d'Anglaterra, Newman es va sentir atret per la tradició de l'Iglésia alta del anglicanisme. Es va convertir en un dels líders més destacats del Moviment d'Oxford, una influent i controvertida agrupació d'anglicans que desijava restaurar en l'Iglésia d'Anglaterra moltes creències catòliques i rituals llitúrgics anteriors a la [[Reforma anglicana]]. En este aspecte, el moviment tingué cert èxit. Els seus eloqüents llibres, en particular ''Parochial and Plain Sermons'' (1834-42), ''Lectures on the Prophetical Office of the Church'' (1837) i ''University Sermons'' (1843), varen revivar l'émfasis en l'autoritat dogmàtica de l'iglésia i varen instar a reformes de l'Iglésia d'Anglaterra segons el model de l'iglésia «catòlica» o universal original dels primers cinc sigles de la nostra era. Per a [[1845]] va aplegar a considerar a l'Iglésia catòlica com el verdader desenroll modern del cos original, i els seus estudis li varen dur a convertir-se a la fe de l'[[Iglésia catòlica]]. Despuix de publicar el seu controvertit ''Tractat 90'' en [[1841]], Newman escrigué: «Em trobava en el meu llit de mort pel que fa a la meua pertinença a l'Iglésia anglicana».
 +
 
 +
En l'any [[1845]], Newman renuncià al seu lloc de professor en l'Universitat d'Oxford i, junt en alguns dels seus seguidors, encara que no tots, va abandonar oficialment l'Iglésia d'Anglaterra i es va unir a l'Iglésia catòlica. Ràpidament fon ordenat sacerdot i continuà sent un influent líder religiós, en sèu en [[Birmingham]]. En [[1879]], fon nomenat cardenal pel Papa Lleó XIII en reconeiximent als seus servicis a la causa de l'Iglésia catòlica en Anglaterra. Eixercità un paper decisiu en la fundació de l'[[Universitat Catòlica d'Irlanda]] en [[1854]], que posteriorment es convertiria en el [[University College]] de [[Dublín]].
 +
 
 +
Newman també fon una figura lliterària. Durant abdós periodos, tant com a anglicà com a catòlic, escrigué importants llibres, entre ells ''Via Mija, Ensaig sobre el Desenroll de la Doctrina Cristiana'', la seua autobiografia ''Apologia Pro Vita Sua'', i ''Grammar of Assent'' i el poema ''El Somi de Geronci'' ([[1865]]), musicalisat en [[1900]] per [[Edward Elgar]]. També escrigué els populars cants «Lead, Kindly Light», «Firmly I believe, and truly» i «Praise to the Holiest in the Height» (els dos últims presos del Geronci).
 +
 
 +
És el quint sant de la ciutat de [[Londres]], despuix de [[Tomas Becket]], [[Tomas More]], [[Edmundo Campion]] (fill d'un llibrer de Londres) i Polydore Plasden. Els seus restants es troben actualment soterrats en el menut cementeri catòlic de [[Rednal]], prop de Birmingham, pero està previst que siguen inhumats de nou i traslladats a l'[[Oratori de Birmingham]].
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
    
* [https://es.wikipedia.org/wiki/John_Henry_Newman John Henry Newman en Wikipedia]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/John_Henry_Newman John Henry Newman en Wikipedia]
32 133

edicions

Menú de navegació