Canvis

1545 bytes afegits ,  12:25 8 ago 2025
Llínea 1: Llínea 1: −
'''John Henry Newman''' [[C.O.]] ([[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[21 de febrer]] de [[1801]] - [[Birmingham]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[11 d'agost]] de [[1890]]), fon un religiós, teòlec, acadèmic, filòsof, historiador, escritor i poeta catòlic anglés.  
+
{{Biografia|
 +
| nom = John Henry Newman
 +
| image = [[File:Photo of John Henry Newman.jpg|250px]]
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Regne Unit|Britànica]]
 +
| ocupació = Religiós, filòsof, historiador i escritor.
 +
| data_naix = [[21 de febrer]] de [[1801]]
 +
| lloc_naix = [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]]
 +
| data_mort = [[11 d'agost]] de [[1890]]
 +
| lloc_mort = [[Birmingham]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]]
 +
}}
 +
'''John Henry Newman''' [[C.O.]] ([[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[21 de febrer]] de [[1801]] - [[Birmingham]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[11 d'agost]] de [[1890]]), fon un religiós, teòlec, acadèmic, filòsof, historiador, escritor i poeta catòlic anglés.  
   −
Anteriorment fon [[presbíter]] [[Iglésia anglicana|anglicà]] i es va convertir al [[catolicisme]] en l'any [[1845]], i com a membre de l'[[Oratori de Sant Felip Neri]], fon més tart elevat a la dignitat de cardenal pel [[Papa Lleó XIII]]. Fon una figura important i controvertida en l'història religiosa d'[[Anglaterra]] en el [[sigle XIX]] i era ya conegut a nivell nacional a mitan de la década de [[1830]]. Fon [[Beatificació|beatificat]] pel [[papa Benedicte XVI]] el 19 de setembre de [[2010]] durant la seua visita al [[Regne Unit]]. La seua [[canonisació]] fon aprovada oficialment pel [[Papa Francesc I]] el 12 de febrer de [[2019]] i es portà a terme el 13 d'octubre d'eixe mateix any. El 31 de juliol de l'any [[2025]], el [[papa Lleó XIV]] anuncià que li conferiria el títul de [[Doctor de l'Iglésia]].
+
Anteriorment fon [[presbíter]] [[Iglésia anglicana|anglicà]] i es va convertir al [[catolicisme]] en l'any [[1845]], i com a membre de l'[[Oratori de Sant Felip Neri]], fon més tart elevat a la dignitat de cardenal pel [[Papa Lleó XIII]]. Fon una figura important i controvertida en l'història religiosa d'[[Anglaterra]] en el [[sigle XIX]] i era ya conegut a nivell nacional a mitan de la [[década de 1830]]. Fon [[Beatificació|beatificat]] pel [[Papa]] [[Benedicte XVI]] el [[19 de setembre]] de [[2010]] durant la seua visita al [[Regne Unit]]. La seua [[canonisació]] fon aprovada oficialment pel Papa [[Papa Francesc I|Francesc I]] el [[12 de febrer]] de [[2019]] i es portà a terme el [[13 d'octubre]] d'eixe mateix any. El [[31 de juliol]] de l'any [[2025]], el Papa [[Lleó XIV]] anuncià que li conferiria el títul de [[Doctor de l'Iglésia]].
   −
Originalment acadèmic evangèlic anglicà en l'Universitat d'Oxford i sacerdot de l'Iglésia d'Anglaterra, Newman es va sentir atret per la tradició de l'Iglésia alta del anglicanisme. Es va convertir en un dels líders més destacats del Moviment d'Oxford, una influent i controvertida agrupació d'anglicans que desijava restaurar en l'Iglésia d'Anglaterra moltes creències catòliques i rituals llitúrgics anteriors a la [[Reforma anglicana]]. En este aspecte, el moviment tingué cert èxit. Els seus eloqüents llibres, en particular ''Parochial and Plain Sermons'' (1834-42), ''Lectures on the Prophetical Office of the Church'' (1837) i ''University Sermons'' (1843), varen revivar l'émfasis en l'autoritat dogmàtica de l'iglésia i varen instar a reformes de l'Iglésia d'Anglaterra segons el model de l'iglésia «catòlica» o universal original dels primers cinc sigles de la nostra era. Per a [[1845]] va aplegar a considerar a l'Iglésia catòlica com el verdader desenroll modern del cos original, i els seus estudis li varen dur a convertir-se a la fe de l'[[Iglésia catòlica]]. Despuix de publicar el seu controvertit ''Tractat 90'' en [[1841]], Newman escrigué: «Em trobava en el meu llit de mort pel que fa a la meua pertinença a l'Iglésia anglicana».
+
Originalment acadèmic evangèlic anglicà en l'[[Universitat d'Oxford]] i sacerdot de l'Iglésia d'Anglaterra, Newman es va sentir atret per la tradició de l'Iglésia alta del anglicanisme. Es va convertir en un dels líders més destacats del Moviment d'Oxford, una influent i controvertida agrupació d'anglicans que desijava restaurar en l'Iglésia d'Anglaterra moltes creències catòliques i rituals llitúrgics anteriors a la [[Reforma anglicana]]. En este aspecte, el moviment tingué cert èxit. Els seus eloqüents llibres, en particular ''Parochial and Plain Sermons'' ([[1834]]-[[1842|42]]), ''Lectures on the Prophetical Office of the Church'' ([[1837]]) i ''University Sermons'' ([[1843]]), varen revivar l'émfasis en l'autoritat dogmàtica de l'iglésia i varen instar a reformes de l'Iglésia d'Anglaterra segons el model de l'iglésia «catòlica» o universal original dels primers cinc sigles de la nostra era. Per a [[1845]] va aplegar a considerar a l'Iglésia catòlica com el verdader desenroll modern del cos original, i els seus estudis li varen dur a convertir-se a la fe de l'[[Iglésia catòlica]]. Despuix de publicar el seu controvertit ''Tractat 90'' en l'any [[1841]], Newman escrigué: «Em trobava en el meu llit de mort pel que fa a la meua pertinença a l'Iglésia anglicana».
   −
En l'any [[1845]], Newman renuncià al seu lloc de professor en l'Universitat d'Oxford i, junt en alguns dels seus seguidors, encara que no tots, va abandonar oficialment l'Iglésia d'Anglaterra i es va unir a l'Iglésia catòlica. Ràpidament fon ordenat sacerdot i continuà sent un influent líder religiós, en sèu en [[Birmingham]]. En [[1879]], fon nomenat cardenal pel Papa Lleó XIII en reconeiximent als seus servicis a la causa de l'Iglésia catòlica en Anglaterra. Eixercità un paper decisiu en la fundació de l'[[Universitat Catòlica d'Irlanda]] en [[1854]], que posteriorment es convertiria en el [[University College]] de [[Dublín]].
+
En l'any [[1845]], Newman renuncià al seu lloc de professor en l'Universitat d'Oxford i, junt en alguns dels seus seguidors, encara que no tots, va abandonar oficialment l'Iglésia d'Anglaterra i es va unir a l'[[Iglésia catòlica]]. Ràpidament fon ordenat sacerdot i continuà sent un influent líder religiós, en sèu en [[Birmingham]]. En [[1879]], fon nomenat cardenal pel Papa [[Lleó XIII]] en reconeiximent als seus servicis a la causa de l'Iglésia catòlica en Anglaterra. Eixercità un paper decisiu en la fundació de l'[[Universitat Catòlica d'Irlanda]] en [[1854]], que posteriorment es convertiria en l'[[University College]] de [[Dublín]].
    
Newman també fon una figura lliterària. Durant abdós periodos, tant com a anglicà com a catòlic, escrigué importants llibres, entre ells ''Via Mija, Ensaig sobre el Desenroll de la Doctrina Cristiana'', la seua autobiografia ''Apologia Pro Vita Sua'', i ''Grammar of Assent'' i el poema ''El Somi de Geronci'' ([[1865]]), musicalisat en [[1900]] per [[Edward Elgar]]. També escrigué els populars cants «Lead, Kindly Light», «Firmly I believe, and truly» i «Praise to the Holiest in the Height» (els dos últims presos del Geronci).
 
Newman també fon una figura lliterària. Durant abdós periodos, tant com a anglicà com a catòlic, escrigué importants llibres, entre ells ''Via Mija, Ensaig sobre el Desenroll de la Doctrina Cristiana'', la seua autobiografia ''Apologia Pro Vita Sua'', i ''Grammar of Assent'' i el poema ''El Somi de Geronci'' ([[1865]]), musicalisat en [[1900]] per [[Edward Elgar]]. També escrigué els populars cants «Lead, Kindly Light», «Firmly I believe, and truly» i «Praise to the Holiest in the Height» (els dos últims presos del Geronci).
   −
És el quint sant de la ciutat de [[Londres]], despuix de [[Tomas Becket]], [[Tomas More]], [[Edmundo Campion]] (fill d'un llibrer de Londres) i Polydore Plasden. Els seus restants es troben actualment soterrats en el menut cementeri catòlic de [[Rednal]], prop de Birmingham, pero està previst que siguen inhumats de nou i traslladats a l'[[Oratori de Birmingham]].
+
És el quint sant de la ciutat de [[Londres]], despuix de [[Tomas Becket]], [[Tomas More]], [[Edmundo Campion]] (fill d'un llibrer de Londres) i Polydore Plasden. Les seues despulles es troben actualment soterrades en el chicotet cementeri catòlic de [[Rednal]], prop de Birmingham, pero està previst que siguen inhumats de nou i traslladats a l'[[Oratori de Birmingham]].
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* Dessain, Charles. ''The Letters and Diaries of John Henry Newman'' Volume IX: Littlemore and the Parting of Friends May 1842-October 1843, London
 +
* Newman, John Henry. (1864). ''Apologia Pro Vita Sua'' (en [[anglés]])
 +
* Vélez, Juan R. (abril de 2019). ''«John Henry Newman: Un santo para nuestro mundo actual»''. Revista Palabra (676-677): 2-5; Dossier Los santos, el rostro más bello de la Iglesia. ISSN 1132-0591
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* Eamon Duffy, "Newman and the Limits of Literalism", The Tablet, 13 July 2019
 +
* Turner, Frank. ''John Henry Newman: The Challenge to Evangelical Religion''
 +
* Martin, Brian (1990). John Henry Newman: his life and work (en anglés). Geoffrey Chapman Mowbray. ISBN 978-0264671888
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|John Henry Newman}}
    
* [https://es.wikipedia.org/wiki/John_Henry_Newman John Henry Newman en Wikipedia]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/John_Henry_Newman John Henry Newman en Wikipedia]
 +
 +
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Religiosos]]
 +
[[Categoria:Teòlecs]]
 +
[[Categoria:Filòsofs]]
 +
[[Categoria:Historiadors]]
 +
[[Categoria:Escritors]]
 +
[[Categoria:Escritors anglesos]]
 +
[[Categoria:Escritors anglesos en anglés]]
 +
[[Categoria:Britànics]]
 +
[[Categoria:Sigle XIX]]
40 517

edicions