32 072
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 52:
Llínea 52: − + − La región sigue demandando mejoras en infraestructuras clave, como: − * Conexiones ferroviarias de alta velocidad (por ejemplo, el Corredor Mediterráneo). − * Modernización de cercanías ferroviarias (especialmente en Castellón y Alicante). − * Ampliación de puertos y redes logísticas. − * Accesos viales en áreas metropolitanas congestionadas. − == Educación y brecha digital ==+ − El sistema educativo valenciano ha mejorado en cobertura y digitalización, pero enfrenta retos como: − * Tasa de abandono escolar temprano (aunque en descenso, sigue alta). − * Desigualdades educativas según origen social. − * Necesidad de modernizar infraestructuras escolares. − * Brecha digital en zonas rurales y entre colectivos vulnerables. − == Criminalidad y seguridad ciudadana ==+ − La Comunidad Valenciana mantiene unos niveles de criminalidad similares a la media nacional, según datos del Ministerio del Interior. Las tipologías delictivas más comunes incluyen hurtos, robos en domicilios, estafas digitales y delitos contra el tráfico de drogas. En zonas turísticas, los delitos menores aumentan durante los meses de verano debido a la mayor afluencia de visitantes.+ + + − En los últimos años, también ha crecido la preocupación por la ciberdelincuencia, el vandalismo en zonas urbanas y los problemas de convivencia en algunos barrios con alta densidad de población.+ − No obstante, los indicadores de seguridad pública siguen mostrando una tendencia estable, y las fuerzas de seguridad (Policía Nacional, Guardia Civil y policías locales) desarrollan planes específicos en zonas con mayores índices delictivos.+ − == Inmigración y cohesión social ==+ − La Comunidad Valenciana es una de las regiones españolas con mayor número de residentes extranjeros, que suponen aproximadamente el 15 % de la población total, según el INE (2024). Los colectivos más numerosos proceden de Rumanía, Marruecos, Colombia, Ucrania e Italia.+ + + − En general, la integración social ha sido positiva, con amplia participación de personas migrantes en el mercado laboral, especialmente en sectores como la agricultura, la construcción, el hogar y la hostelería. Sin embargo, en algunos municipios se han detectado problemas de segregación urbana, acceso limitado a vivienda digna y dificultades en el acceso a servicios públicos, lo que ha generado demandas de mayor inversión en políticas de inclusión.+ − + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
La Comunitat Valenciana ha segut escenari d'escàndals de corrupció política durant les últimes décades, especialment en l'àmbit urbanístic i en contractes públics. Encara que moltes d'estes causes han segut jujades, han deixat una herència de desconfiança ciutadana cap a les institucions i una exigència social de major transparència i ètica pública.
La Comunitat Valenciana ha segut escenari d'escàndals de corrupció política durant les últimes décades, especialment en l'àmbit urbanístic i en contractes públics. Encara que moltes d'estes causes han segut jujades, han deixat una herència de desconfiança ciutadana cap a les institucions i una exigència social de major transparència i ètica pública.
== Infraestructuras y movilidad ==
== Infraestructures i movilitat ==
La regió seguix demandant millores en infraestructures clau, com:
* Conexions ferroviàries d'alta velocitat (per eixemple, el [[Corredor Mediterràneu]]).
* Modernisació de rodalies ferroviàries (especialment en [[Castelló]] i [[Alacant]]).
* Ampliació de ports i rets llogístiques.
* Accessos vials en àrees metropolitanes congestionades.
== Educació i brecha digital ==
El sistema educatiu valencià ha millorat en cobertura i digitalisació, pero enfronta reptes com:
* Taxa d'abandó escolar primerenc (encara que en descens, seguix alta).
* Desigualtats educatives segons orige social.
* Necessitat de modernisar infraestructures escolars.
* Brecha digital en zones rurals i entre colectius vulnerables.
== Criminalitat i seguritat ciutadana ==
En determinados contextos, también han surgido discursos de tensión social, especialmente cuando la presión sobre servicios públicos es alta, aunque estas situaciones son puntuales y no generalizables.
La Comunitat Valenciana manté uns nivells de criminalitat similars a la mija nacional, segons senyes del Ministeri de l'Interior. Les tipologies delictives més comunes inclouen furts, robos en domicilis, estafes digitals i delictes contra el tràfic de drogues. En zones turístiques, els delictes menors aumenten durant els mesos d'estiu per la major afluència de visitants.
En els últims anys, també ha creixcut la preocupació per la ciberdelinqüència, el vandalisme en zones urbanes i els problemes de convivència en alguns barris en alta densitat de població.
No obstant, els indicadors de seguritat pública seguixen mostrant una tendència estable, i les forces de seguritat ([[Policia Nacional]], [[Guàrdia Civil]] i [[Policia Local|policies locals]]) desenrollen plans específics en zones en majors índexs delictius.
== Immigració i cohesió social ==
La Comunitat Valenciana és una de les regions espanyoles en major número de residents estrangers, que suponen aproximadament el 15 % de la població total, segons l'[[INE]] ([[2024]]). Els colectius més numerosos procedixen de [[Romania]], [[Marroc]], [[Colòmbia]], [[Ucrània]] i [[Itàlia]].
En general, l'integració social ha segut positiva, en àmplia participació de persones migrants en el mercat laboral, especialment en sectors com l'agricultura, la construcció, la llar i l'hostaleria. No obstant, en alguns municipis s'han detectat problemes de segregació urbana, accés llimitat a vivenda digna i dificultats en l'accés a servicis públics, lo que ha generat demandes de major inversió en polítiques d'inclusió.
En determinats contexts, també han sorgit discursos de tensió social, especialment quan la pressió sobre servicis públics és alta, encara que estes situacions són puntuals i no generalisades.