Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
Text reemplaça - ' menuts ' a ' chicotets '
Llínea 14: Llínea 14:  
== Biografia ==
 
== Biografia ==
   −
Cursà els seus primers estudis en l'escola del seu poble natal. En els pobles menuts en aquella época quan els chiquets complien els 10, 11 o 12 anys se dedicaven al pastoreig i al camp. Faustino Fuertes, de ben jove, realisà moltes activitats com llaurador, pastor, forner i també de fuster fins que arribà a ser mestre, el seu somi.
+
Cursà els seus primers estudis en l'escola del seu poble natal. En els pobles chicotets en aquella época quan els chiquets complien els 10, 11 o 12 anys se dedicaven al pastoreig i al camp. Faustino Fuertes, de ben jove, realisà moltes activitats com llaurador, pastor, forner i també de fuster fins que arribà a ser mestre, el seu somi.
    
En sa vida de mestre s'entregà a la seua professió vocacional, despuix de grans sacrificis per a iniciar i finalisar els seus estudis. Al provindre d'una família humil tingué que pagar-se els seus estudis venent sòcs de fusta que feya. Degué d'estudiar la seua carrera amparat en el Real Decret de 17 d'agost de [[1901]], el qual contemplava un pla de formació per als mestres. Eixe pla de formació estava basat en un exàmen d'ingrés despuix de l'ensenyança primària, tres cursos de carrera i una revàlida. Aprovada la revàlida se tenia dret a participar en un concurs de vacants en el títul de Mestre Elemental, per a ser Mestre Superior se necessitaven dos anys més de carrera. Fins a l'any [[1902]] la selecció de mestres depenia dels ajuntaments (ademés el mestre era l'encarregat del cor i del [[rellonge]] de l'Iglésia). Eixe pla fon suprimit en l'any [[1914]] unificant-se la carrera en una sola titulació.  
 
En sa vida de mestre s'entregà a la seua professió vocacional, despuix de grans sacrificis per a iniciar i finalisar els seus estudis. Al provindre d'una família humil tingué que pagar-se els seus estudis venent sòcs de fusta que feya. Degué d'estudiar la seua carrera amparat en el Real Decret de 17 d'agost de [[1901]], el qual contemplava un pla de formació per als mestres. Eixe pla de formació estava basat en un exàmen d'ingrés despuix de l'ensenyança primària, tres cursos de carrera i una revàlida. Aprovada la revàlida se tenia dret a participar en un concurs de vacants en el títul de Mestre Elemental, per a ser Mestre Superior se necessitaven dos anys més de carrera. Fins a l'any [[1902]] la selecció de mestres depenia dels ajuntaments (ademés el mestre era l'encarregat del cor i del [[rellonge]] de l'Iglésia). Eixe pla fon suprimit en l'any [[1914]] unificant-se la carrera en una sola titulació.  
154 035

edicions

Menú de navegació