Canvis

En els anys i la pacificació de la zona, el Castell Vell fon abandonat, per lo que ya no es produïen les freqüents visites entre els dos núcleus de població. Aprofitant-se de les seues ruïnes, un flare eremita del propenc monasteri carmelità del [[Desert de les Palmes]] es va instalar i va iniciar el seu cult i dedicació en honor de [[Santa Maria Magdalena]]. La seua mort fon molt sentida per la població castellonenca, que va acodir en romeria per a celebrar la seua última despedida. Al regrés va començar a ploure fortament, lo que els va recordar a la llegenda del trasllat i varen decidir construir una ermita en honor de la santa i celebrar pregàries en els temps de sequia i necessitats, marcades per un fort sentit religiós en ple temps quaresmal.​ El posterior descobriment de la [[Mare de Deu del Lledó|Verge de Lledó]] per [[Perot de Granyana]] i la construcció de numeroses ermites més propenques al núcleu de la vila varen fer decaure la devoció a la Magdalena, a la que solament es recorria en etapes de greus necessitats.

En els anys i la pacificació de la zona, el Castell Vell fon abandonat, per lo que ya no es produïen les freqüents visites entre els dos núcleus de població. Aprofitant-se de les seues ruïnes, un flare eremita del propenc monasteri carmelità del [[Desert de les Palmes]] es va instalar i va iniciar el seu cult i dedicació en honor de [[Santa Maria Magdalena]]. La seua mort fon molt sentida per la població castellonenca, que va acodir en romeria per a celebrar la seua última despedida. Al regrés va començar a ploure fortament, lo que els va recordar a la llegenda del trasllat i varen decidir construir una ermita en honor de la santa i celebrar pregàries en els temps de sequia i necessitats, marcades per un fort sentit religiós en ple temps quaresmal.​ El posterior descobriment de la [[Mare de Deu del Lledó|Verge de Lledó]] per [[Perot de Granyana]] i la construcció de numeroses ermites més propenques al núcleu de la vila varen fer decaure la devoció a la Magdalena, a la que solament es recorria en etapes de greus necessitats.

La nit del dia en el que se celebrava la pregària a la Magdalena s'acostumava a fer desfilar pels carrers de la Vila menudes "gayates" rudimentàries similars a les de la llegenda que representaven els diversos núcleus de població del terme alluntats de la ciutat amurallada.​ En el [[sigle XV]] es va construir una "gayata" de major porte i més monumental pagada pels jurats de la ciutat de [[Valéncia]] commemorant l'extensió dels furs d'eixa ciutat a Castelló, a la que popularment es va nomenar com "Gayata del Micalet de Valéncia".

La nit del dia en el que se celebrava la pregària a la Magdalena s'acostumava a fer desfilar pels carrers de la Vila chicotetes "gayates" rudimentàries similars a les de la llegenda que representaven els diversos núcleus de població del terme alluntats de la ciutat amurallada.​ En el [[sigle XV]] es va construir una "gayata" de major porte i més monumental pagada pels jurats de la ciutat de [[Valéncia]] commemorant l'extensió dels furs d'eixa ciutat a Castelló, a la que popularment es va nomenar com "Gayata del Micalet de Valéncia".

Del [[sigle XVIII]] són els primers documents que parlen de la [[Romeria de les Canyes|romeria]] com un acte d'acció de gràcies i recort de la fundació de la ciutat,​ lo que dona a entendre que ya no es vea com un acte penitencial en el que demanar favors a Deu si no com un acte festiu i en una celebració més contínua en el temps. En l'any [[1836]], en plena [[Guerres carlistes|Primera Guerra Carlista]], l'objectiu de la Romeria fon l'[[Basílica del Lledó|ermitori del Lledó] i a l'any següent fon suspesa pel temor a la guerra.​ En l'any [[1865]], apareixen les ara conegudes com "gayates de mà", a les que s'afegien vidres de colors per a obtindre diferents tonalitats de llum.​ En l'any [[1914]] s'afigen a les "gayates" existents les conegudes com "gayates patrocinades" ya que varen ser pagades per entitats locals com el Círcul Mercantil, la Cambra agrícola, el Gremi de Sant Isidre, l'Ajuntament o el regiment militar en base en la ciutat.​ En [[1934]] les "gayates" varen ser substituïdes per atres monuments construïts per artistes locals.

Del [[sigle XVIII]] són els primers documents que parlen de la [[Romeria de les Canyes|romeria]] com un acte d'acció de gràcies i recort de la fundació de la ciutat,​ lo que dona a entendre que ya no es vea com un acte penitencial en el que demanar favors a Deu si no com un acte festiu i en una celebració més contínua en el temps. En l'any [[1836]], en plena [[Guerres carlistes|Primera Guerra Carlista]], l'objectiu de la Romeria fon l'[[Basílica del Lledó|ermitori del Lledó] i a l'any següent fon suspesa pel temor a la guerra.​ En l'any [[1865]], apareixen les ara conegudes com "gayates de mà", a les que s'afegien vidres de colors per a obtindre diferents tonalitats de llum.​ En l'any [[1914]] s'afigen a les "gayates" existents les conegudes com "gayates patrocinades" ya que varen ser pagades per entitats locals com el Círcul Mercantil, la Cambra agrícola, el Gremi de Sant Isidre, l'Ajuntament o el regiment militar en base en la ciutat.​ En [[1934]] les "gayates" varen ser substituïdes per atres monuments construïts per artistes locals.