Canvis

'''John Pierpont Morgan''', conegut per '''J. P. Morgan''' ([[Hartford]], [[Connecticut]], [[Estats Units]], [[17 d'abril]] de [[1837]] - † [[Roma]], [[Itàlia]], [[31 de març]] de [[1913]]). Fon un empresari, banquer i coleccioniste d'art nortamericà que dominà les finances corporatives i la consolidació industrial de la seua época.

'''John Pierpont Morgan''', conegut per '''J. P. Morgan''' ([[Hartford]], [[Connecticut]], [[Estats Units]], [[17 d'abril]] de [[1837]] - † [[Roma]], [[Itàlia]], [[31 de març]] de [[1913]]). Fon un empresari, banquer i coleccioniste d'art nortamericà que dominà les finances corporatives i la consolidació industrial de la seua época.

Entre les seues activitats destaquen la fusió de Edison General Electric i Thompson-Houston Electric Company per a formar la [[General Electric Company]] en l'any [[1891]], la finançació per a la creació de la Federal Steel Company (Companyia Federal de l'Acer) i la fusió de la Carnegie Steel Company i vàries companyies més del sector del [[ferro]] i de l'[[acer]] per a formar en [[1901]] la Corporació de l'Acer dels Estats Units. Es va associar en l'empresari irlandés [[William Pirrie]], de les drassanes Harland and Wolff, per a la fundació del ''[[trust]]'' navier International Mercantile Marine Company.

Entre les seues activitats destaquen la fusió de Edison General Electric i Thompson-Houston Electric Company per a formar la [[General Electric Company]] en l'any [[1891]], la finançació per a la creació de la Federal Steel Company (Companyia Federal de l'Acer) i la fusió de la Carnegie Steel Company i vàries companyies més del sector del [[ferro]] i de l'[[acer]] per a formar en [[1901]] la Corporació de l'Acer dels Estats Units. Es va associar en l'empresari irlandés [[William Pirrie]], de les darassanes Harland and Wolff, per a la fundació del ''[[trust]]'' navier International Mercantile Marine Company.

Llegà la majoria de la seua colecció d'art al [[Museu Metropolità d'Art]] de la ciutat de [[Nova York]]. A finals de la seua carrera, a principis dels anys [[1900]], ell i els seus socis tenien quantioses inversions financeres en moltes grans corporacions. En l'any [[1901]] era un dels hòmens més rics del món.  

Llegà la majoria de la seua colecció d'art al [[Museu Metropolità d'Art]] de la ciutat de [[Nova York]]. A finals de la seua carrera, a principis dels anys [[1900]], ell i els seus socis tenien quantioses inversions financeres en moltes grans corporacions. En l'any [[1901]] era un dels hòmens més rics del món.