| − | | + | Tot el perímetro de les darassanes es trobava rodejat per una muralla, i al seu interior s'accedia per tres portes, una d'elles situada en la plaça a on es troba l'actual iglésia de Santa María de Mar. En l'interior del recint ademés de les naus, es trobaven patis i tallers auxiliars per al tractament de la fusta i els materials necessaris en la construcció, d'estos patis i tallers no queda ya rastre algun. |
| − | Tot el perímetro de les drassanes es trobava rodejat per una muralla, i al seu interior s'accedia per tres portes, una d'elles situada en la plaça a on es troba l'actual iglésia de Santa María de Mar. En l'interior del recint ademés de les naus, es trobaven patis i tallers auxiliars per al tractament de la fusta i els materials necessaris en la construcció, d'estos patis i tallers no queda ya rastre algun. | |
| | Consten de cinc naus paraleles, en una superfície aproximada de 3.500 m², de planta rectangular, d'uns 10 per 48 m. i presenta una estructura formada per cinc naus llongitudinals d'arcs diafragma que es comuniquen entre sí per mig d'una successió d'arcs formeros. Totes elles estan cobertes en artesanal teulat de [[fusta]] a doble alvertent en [[Teula|teules]] àraps a l'exterior. | | Consten de cinc naus paraleles, en una superfície aproximada de 3.500 m², de planta rectangular, d'uns 10 per 48 m. i presenta una estructura formada per cinc naus llongitudinals d'arcs diafragma que es comuniquen entre sí per mig d'una successió d'arcs formeros. Totes elles estan cobertes en artesanal teulat de [[fusta]] a doble alvertent en [[Teula|teules]] àraps a l'exterior. |
| | La part trassera, és la millor conservada, per no haver tingut ni tindre portes d'accés, ni afectar-li les reformes de la frontera. En ella destaca la rajola gran, formant arcs apuntats de roll que reforcen este mur posterior. | | La part trassera, és la millor conservada, per no haver tingut ni tindre portes d'accés, ni afectar-li les reformes de la frontera. En ella destaca la rajola gran, formant arcs apuntats de roll que reforcen este mur posterior. |
| − | Les drassanes varen deure ser construïdes en distints moments, pero les gàrgoles gòtiques no permeten supondre obra molt posterior als seus orígens. Es varen utilisar i no solament per al comerç, també per a armar bucs -i galeres- en defensa contra els pirates berberiscs. Despuix de la guerra de successió espanyola, agents de [[Felipe V]] es varen expropiar l'edifici, passant més tart a almagasén, de la [[sal]] i atres coses, fins que en l'any [[1802]] varen ser adjudicades, en pago de deutes de contribució del municipi, a la Real Facenda, i l'Estat, en [[setembre]] de l'any [[1849]], va vendre els cinc cossos a particulars. | + | Les darassanes varen deure ser construïdes en distints moments, pero les gàrgoles gòtiques no permeten supondre obra molt posterior als seus orígens. Es varen utilisar i no solament per al comerç, també per a armar bucs -i galeres- en defensa contra els pirates berberiscs. Despuix de la guerra de successió espanyola, agents de [[Felip V]] es varen expropiar l'edifici, passant més tart a almagasén, de la [[sal]] i atres coses, fins que en l'any [[1802]] varen ser adjudicades, en pago de deutes de contribució del municipi, a la Real Facenda, i l'Estat, en [[setembre]] de l'any [[1849]], va vendre els cinc cossos a particulars. |