| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| | {{Biografia| | | {{Biografia| |
| − | | nom = Josep Cano Coloma | + | | nom = Domingo Torres Maeso |
| − | | image = [[File:José Cano Coloma.jpg|250px]] | + | | image = |
| | | peu = | | | peu = |
| | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] |
| − | | ocupació = Advocat i polític | + | | ocupació = Polític |
| − | | data_naix = [[1902]] | + | | data_naix = [[20 de novembre]] de [[1895]] |
| | | lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | | lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] |
| − | | data_mort = [[1967]] | + | | data_mort = [[25 de juny]] de [[1980]] |
| − | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | + | | lloc_mort = Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya |
| | }} | | }} |
| − | '''José o Josep Cano Coloma''' ([[Valéncia]], [[1902]] - † [[1967]]) fon un advocat i [[polític]] [[Valencians|valencià]]. Fon l'[[alcalde de Valéncia|alcalde]] de la [[ciutat de Valéncia]] durant la [[Segona República Espanyola|Segona República]] i la [[guerra civil espanyola]] (des de març de [[1936]] fins a febrer de [[1937]]).
| |
| | | | |
| − | == Biografia ==
| + | '''Domingo Torres Maeso''' ([[Valéncia]], [[20 de novembre]] de [[1895]] - [[25 de juny]] de [[1980]]) va ser un anarcosindicalista espanyol, [[alcalde de Valéncia]] durant la [[guerra civil espanyola]]. |
| | | | |
| − | Josep Coloma fon advocat de professió. En les Corts de l'any [[eleccions generals espanyoles de 1931|1931]] fon diputat pel [[Partit Republicà Radical]] i anteriorment havia segut regidor de l'[[Ajuntament de Valéncia]], en el periodo març 1936 - febrer 1937; i fon elegit Alcalde de Valencia, apenes un any, com a representant d'[[Esquerra Republicana]].
| + | == Trayectòria == |
| | + | El [[27 de febrer]] de [[1937]] assumix l'alcaldia de Valéncia. En [[1940]], vàries dònes del Grao de Valéncia l'impliquen en relació en la mort dels seus marits en el Picader de [[Paterna]]. Durant el seu mandat varen actuar les conegudes com a ''Cheques de Valéncia''. |
| | | | |
| − | Quan fon triat com a diputat era regidor de [[Valéncia]] i lletrat assessor dels ajuntaments d'[[Albal]] i [[El Puig]]. Dos dies despuix d'esclatar la [[Guerra Civil Espanyola]], va posar per damunt del partidisme el seu servici, al donar-se conte que estaven assaltant i cremant els temples, com la Real Basílica, de la ciutat, envià la [[Guàrdia Civil]] i a la brigada de [[Bombers]] i va amagar l'image de la [[Mare de Deu dels Desamparats]] en l'Ajuntament del Cap i Casal, d'esta manera va evitar que fora destruïda. Se va emportar l'image de la Verge i tot lo que havia per terra tirat i ho va tindre tapiat en l'Ajuntament durant el temps que va durar la guerra del [[1936]].
| + | Va treballar en el [[port de Valéncia]]. Afiliat a la Confederació Nacional del Treball ([[CNT]]) des de [[1916]], va participar en la folga general de l'any [[1917]]. Despuix del Congrés de Sants de [[1918]] va colaborar en l'enfortiment dels sindicats únics. En [[agost]] de [[1919]] va ser detingut junt a Miquel Veta i Joan Roda baix l'acusació d'haver instigat l'assessinat de tres esquirols en una folga contra L'Unió Espanyola. Els tres varen ser absolts en l'any [[1921]]. Durant la Dictadura de Primo de Rivera va estar exiliat en [[França]], des d'a on va colaborar en totes les conspiracions contra el règim. Va tornar a Valéncia despuix de la proclamació de la [[Segona República]] espanyola i en [[1932]] es va unir als sindicats de l'oposició que recolzaven al treintisme. En l'any [[1934]] va crear l'Aliança Obrera en Valéncia, va recolzar la revolució d'Astúries de 1934 i va tindre que exiliar-se una atra volta. |
| | | | |
| − | == Empresonat ==
| + | Va participar activament en el fracàs del colp d'Estat del [[18 de juliol]] de [[1936]] en Valéncia, i escomençada la Guerra civil espanyola va formar part del Comité Eixecutiu Popular de Valéncia i del Consell d'Economia representant a CNT. Al mateix temps va marchar cap al front i va formar part de la columna dirigida per Josep Benedito León que va lluitar en el front de [[Terol]]. En [[febrer]] de [[1937]] va tornar i va ser nomenat president del Consell Municipal de Valéncia (alcalde) i president de la Junta Provincial de Defensa Passiva. El final de la guerra el va sorprendre en [[Califòrnia]] fent propaganda per la causa republicana. Al no poder tornar es va establir primer en [[Marsella]] i en l'any [[1944]] en [[Toulouse]], a on va ser secretari de relacions en el Comité Nacional de CNT. Anys despuix va marchar a [[Veneçola]], pero en la [[década de 1970]] va tornar a Valéncia, a on va morir. |
| | | | |
| − | Passat un temps, quan no era alcalde i trobant-se en la ciutat de [[Barcelona]] fon detingut pel Servici d'Informació Militar(SIM) de la República; se li acusava d'ajudar als sublevats, fon empresonat i abans d'acabar la guerra civil fon lliberat.
| + | En [[octubre]] de [[2018]] la Delegació de Cultura de l'Ajuntament de Valéncia va tornar el seu retrat al passadiç que du al museu Històric de l'Ajuntament. |
| − | | |
| − | Josep Cano tornà a Valencia i al poc temps fon detingut per l'eixercit de [[Franco]], compareixent davant d'un tribunal de guerra i esta volta baix l'acusacio de “auxili a la rebelio”. La sentencia li fon comunicada el 28 de setembre de [[1939]], fon condenat a vint anys de presó, la pena la complí al principi en Valencia, posteriorment fon traslladat a [[Andalusia]] i passat un temps a [[Guipúscoa]] d'a on se fugà en [[1943]].
| |
| − | | |
| − | Vixqué amagat durant set anys en la ciutat de Valéncia. Estant amagat se li jujà novament, esta volta pel TERM, “Tribunal de Repressió a la Francmaçoneria i el Comunisme”. Cano Coloma havia pertanygut a la Lliga Francmaçònica de Valéncia (Va pertànyer a la [[maçoneria]] en el nom simbòlic de "Gai"), el juí es declarà en suspens al no estar l'acusat present.
| |
| − | | |
| − | En l'any [[1950]] es decretà una [[amnistia]] parcial i estant amagat decidi presentar-se, pero el TERM reobrí el cas per francmaçó i se li condenà a dotze anys i un dia, de reclusió menor, ademés de cinc anys d'inhabilitació de la seua professio d'advocat. Passats uns mesos se li alçà parcialment la pena d'inhabilitació i se li permeté que complira l'arrest en el seu domicili. Fon rehabilitat com a [[advocat]].
| |
| − | | |
| − | == Mare de Deu dels Desamparats ==
| |
| − | | |
| − | {{Cita|El [[21 de juliol]] de 1936 una gentada, enfurida pel colp militar del [[18 de juliol]], s'estava reunint en la plaça de la Mare de Deu, i diversos exaltats llançaven arengues per a que entraren a la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats|Basilica de la Mare de Deu]] i la cremaren. Havia un grup de guardies civils i alguns milicians que intentaven posar orde a aquells exaltats, eren molt pocs per a parar aquell viver de gent, i es llavors quan sorgi la figura de l'alcalde Cano Coloma. Este junt al rector de l'Universitat el Dr. Peset Aleixandre i l'arquitecte [[Francisco Javier Goerlich Lleó|Francesc Xavier Goerlich]], intentaren per tots els mijos evitar que se cremara la Basilica en la [[Mare de Deu dels Desamparats|Mare de Deu]] dins; la catedral i els Sants Joans junt a unes atres iglesies ya havien segut incendiades.}}
| |
| − | | |
| − | {{Cita|Salvem a la Mare de Deu, apaguem el foc i deixem un piquet per a que ningu entre.}}
| |
| − | | |
| − | {{Cita|Josep Cano Coloma i [[Vicent Peset Aleixandre]] foren dos hòmens valencians, republicans, que en valentia i exponent la seua integritat fisica, donaren la cara per a salvar de l'image de la Mare de Deu dels Desamparats de ser destruida per uns exaltats. Cano Coloma fon perseguit per les dos faccions i el Dr. Peset terminà sent fusilat pels vencedors.}}
| |
| − | | |
| − | * Extracte de l'artícul "Josep Cano Coloma, l'alcalde que salvà a la Mare de Deu" de J. Morales en la web d'Accio Nacionalista Valenciana.
| |
| − | | |
| − | == Reconeiximents ==
| |
| − | | |
| − | Té un carrer dedicat en la ciutat de [[Valéncia]], paralel al [[Carrer de la Serreria]].
| |
| | | | |
| | == Referències == | | == Referències == |
| Llínea 47: |
Llínea 27: |
| | * [http://www.jdiezarnal.com/valenciaalcaldesdelaciudad.html Los Alcaldes de Valencia. J. Díez Arnal] | | * [http://www.jdiezarnal.com/valenciaalcaldesdelaciudad.html Los Alcaldes de Valencia. J. Díez Arnal] |
| | * [https://www.accionacionalistavalenciana.com/josep-cano-coloma-lalcalde-que-salva-la-mare-de-deu-jmorales Josep Cano Coloma, l'alcalde que salvà a la Mare de Deu per J.Morales - Accio Nacionalista Valenciana] | | * [https://www.accionacionalistavalenciana.com/josep-cano-coloma-lalcalde-que-salva-la-mare-de-deu-jmorales Josep Cano Coloma, l'alcalde que salvà a la Mare de Deu per J.Morales - Accio Nacionalista Valenciana] |
| | + | * [https://www.levante-emv.com/valencia/2018/10/22/delegacion-cultura-restaurara-retrato-ultimo-55010488.html La Delegación de Cultura restaurará el retrato del último alcalde de la República, Levante-EMV, 22 d'octubre de 2018] |
| | + | * [https://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/show/4146735 Tribunal Supremo «Causa General Informativa». Archivo Histórico Nacional, 1940] |
| | | | |
| | == Bibliografia == | | == Bibliografia == |
| | | | |
| − | * Ramírez, Néstor. José Cano Coloma ''Vents contraris. Recuerdos autobiográficos de José Cano Coloma'' Valéncia: Ajuntament, 1983. ISBN: 84-500-9498-4 | + | * Domingo Torres Maeso per Francesc Pérez Moragón, L'Espill, Número 6/7. Estiu/Tardor 1980 |
| | + | * [http://ricosogorb.cjav.org/gci/jardi%20altabix%20gcivil%20SANSANET/dicci_pol_val.pdf Javier Paniagua Fuentes y J.A. Piqueras (2005). Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim. p. p.549. ISBN 9788495484802] |
| | | | |
| | == Enllaços externs== | | == Enllaços externs== |
| − | | + | * [https://militants-anarchistes.info/spip.php?article5961 Torres Maeso, Domingo, en la web Militants-anarchistes.info] |
| − | * [http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008050500_16_441993__Valencia-recuerdo-Cano-Coloma-salvador-imagen En recort de Cano Coloma - Levante-EMV] | |
| − | *[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008071900_5_474181__Opinion-republicans-salvaren-Mare-dels-Desamparats Els republicans que salvaren la Mare de Deu dels Desamparats - Levante-EMV]
| |
| − | *[http://www.metrovalencia.como/común/descargas/pdf/b_Maritim.pdf Mapa del Carrer Alcalde Cano Coloma]
| |
| − | *[http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.pdf Diccionari biogràfic de polítics valencians (1810-2005)]
| |
| − | | |
| − | {{Traduït de|José_Cano_Coloma}}
| |
| | | | |
| | {{Successió | | {{Successió |