68 806
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + Llínea 7:
Llínea 7: − + Llínea 22:
Llínea 22: − + Llínea 72:
Llínea 72: − + Llínea 80:
Llínea 80: − +
sense resum d'edició
La [[Comunitat Valenciana]], com atres comunitats autònomes d'Espanya, enfronta una série de desafius socials, econòmics, migambientals i polítics que afecten el seu desenroll i benestar. Encara que la regió ha experimentat alvanços significatius en sectors clau com el turisme, l'indústria i l'innovació, persistixen una série de problemes estructurals i conjunturals que condicionen el seu progrés. Estos problemes han segut objecte d'anàlisis per part d'institucions públiques, acadèmics i organisacions socials.
La [[Comunitat Valenciana]], com atres comunitats autònomes d'[[Espanya]], enfronta una série de desafius socials, econòmics, migambientals i polítics que afecten el seu desenroll i benestar. Encara que la regió ha experimentat alvanços significatius en sectors clau com el turisme, l'indústria i l'innovació, persistixen una série de problemes estructurals i conjunturals que condicionen el seu progrés. Estos problemes han segut objecte d'anàlisis per part d'institucions públiques, acadèmics i organisacions socials.
== Infrafinançació autonòmica ==
== Infrafinançació autonòmica ==
== Deute públic i dèficit estructural ==
== Deute públic i dèficit estructural ==
L'infrafinançació ha contribuït a que la Comunitat Valenciana acumule un dels deutes públics més elevats entre les comunitats autònomes espanyoles. A mitan de [[2024]], el deute superava el 47 % del [[PIB|PIB regional]], segons senyes del [[Banc d'Espanya]]. Este endeutament estructural llimita l'inversió pública i genera dependència de mecanismes de respal estatal com el [[Fondo de Liquidea Autonòmica]] (FLA).
L'infrafinançació ha contribuït a que la Comunitat Valenciana acumule un dels deutes públics més elevats entre les comunitats autònomes espanyoles. A mitan de l'any [[2024]], el deute superava el 47 % del [[PIB|PIB regional]], segons senyes del [[Banc d'Espanya]]. Este endeutament estructural llimita l'inversió pública i genera dependència de mecanismes de respal estatal com el [[Fondo de Liquidea Autonòmica]] (FLA).
== Desigualtats territorials ==
== Desigualtats territorials ==
* Aument del nivell de la mar i erosió costera.
* Aument del nivell de la mar i erosió costera.
Ademés, la gestió de l'aigua seguix sent un tema conflictiu, especialment en relació en el [[transvasament Tajo-Segura]], essencial per a l'agricultura del sur de la regió, i en els efectes de la sequera en el regadiu tradicional.
Ademés, la gestió de l'[[aigua]] seguix sent un tema conflictiu, especialment en relació en el [[transvasament Tajo-Segura]], essencial per a l'agricultura del [[sur]] de la regió, i en els efectes de la sequera en el regadiu tradicional.
== Problemes en l'accés a la vivenda ==
== Problemes en l'accés a la vivenda ==
== Criminalitat i seguritat ciutadana ==
== Criminalitat i seguritat ciutadana ==
La Comunitat Valenciana manté uns nivells de criminalitat similars a la mija nacional, segons senyes del Ministeri de l'Interior. Les tipologies delictives més comunes inclouen furts, robos en domicilis, estafes digitals i delictes contra el tràfic de drogues. En zones turístiques, els delictes menors aumenten durant els mesos d'estiu per la major afluència de visitants.
La Comunitat Valenciana manté uns nivells de criminalitat similars a la mija nacional, segons senyes del Ministeri de l'Interior. Les tipologies delictives més comunes inclouen furts, robos en domicilis, estafes digitals i delictes contra el tràfic de drogues. En zones turístiques, els delictes menors aumenten durant els mesos d'[[estiu]] per la major afluència de visitants.
En els últims anys, també ha creixcut la preocupació per la ciberdelinqüència, el vandalisme en zones urbanes i els problemes de convivència en alguns barris en alta densitat de població.
En els últims anys, també ha creixcut la preocupació per la ciberdelinqüència, el vandalisme en zones urbanes i els problemes de convivència en alguns barris en alta densitat de població.
== Immigració i cohesió social ==
== Immigració i cohesió social ==
La Comunitat Valenciana és una de les regions espanyoles en major número de residents estrangers, que suponen aproximadament el 15 % de la població total, segons l'[[INE]] ([[2024]]). Els colectius més numerosos procedixen de [[Romania]], [[Marroc]], [[Colòmbia]], [[Ucrània]] i [[Itàlia]].
La Comunitat Valenciana és una de les regions espanyoles en major número de residents estrangers, que suposen aproximadament el 15 % de la població total, segons l'[[INE]] ([[2024]]). Els colectius més numerosos procedixen de [[Romania]], [[Marroc]], [[Colòmbia]], [[Ucrània]] i [[Itàlia]].
En general, l'integració social ha segut positiva, en àmplia participació de persones migrants en el mercat laboral, especialment en sectors com l'agricultura, la construcció, la llar i l'hostaleria. No obstant, en alguns municipis s'han detectat problemes de segregació urbana, accés llimitat a vivenda digna i dificultats en l'accés a servicis públics, lo que ha generat demandes de major inversió en polítiques d'inclusió.
En general, l'integració social ha segut positiva, en àmplia participació de persones migrants en el mercat laboral, especialment en sectors com l'agricultura, la construcció, la llar i l'hostaleria. No obstant, en alguns municipis s'han detectat problemes de segregació urbana, accés llimitat a vivenda digna i dificultats en l'accés a servicis públics, lo que ha generat demandes de major inversió en polítiques d'inclusió.