Canvis

La '''religió en la Comunitat Valenciana''' ha estat marcada històricament per l'influència del cristianisme, principalment l'[[Iglésia catòlica]], encara que també existixen comunitats d'atres confessions cristianes, musulmanes, judeues i una presència creixent de persones sense afiliació religiosa. La regió mostra una rica tradició religiosa que es reflectix tant en la vida social com en el seu patrimoni cultural i festiu.

La '''religió en la Comunitat Valenciana''' ha estat marcada històricament per l'influència del [[cristianisme]], principalment l'[[Iglésia catòlica]], encara que també existixen comunitats d'atres confessions cristianes, musulmanes, judeues i una presència creixent de persones sense afiliació religiosa. La regió mostra una rica tradició religiosa que es reflectix tant en la vida social com en el seu patrimoni cultural i festiu.

== Història religiosa ==

== Història religiosa ==

En l'Edat Antiga, el territori valencià estava habitat per íbers que practicaven cults locals i rendien homenage a deidats pròpies, a les que més vesprada es varen sumar influències fenicies, gregues i romanes. En la romanisació, es varen introduir els cults imperials i la religió romana, inclosa la veneració a deus com Júpiter i Ceres, aixina com pràctiques sincrètiques en tradicions locals.

En l'[[Edat Antiga]], el territori valencià estava habitat per [[íbers]] que practicaven cults locals i rendien homenage a deidats pròpies, a les que més tart es varen sumar influències fenicies, gregues i romanes. En la romanisació, es varen introduir els cults imperials i la religió romana, inclosa la veneració a deus com [[Júpiter (deu)|Júpiter]] i Ceres, aixina com pràctiques sincrètiques en tradicions locals.

Despuix de la conquista musulmana en el sigle VIII, l'Islam es va implantar en bona part de la regió, coexistint en comunitats cristianes i judeues. La [[Reconquista]] cristiana, finalisada en el sigle XIII, va consolidar el predomini del cristianisme, especialment del catolicisme, que es va convertir en religió oficial de la Corona d'Aragó i va eixercir un paper central en la vida política i social.

Despuix de la conquista musulmana en el [[sigle VIII]], l'[[Islam]] es va implantar en bona part de la regió, coexistint en comunitats cristianes i judeues. La [[Reconquista]] cristiana, finalisada en el [[sigle XIII]], va consolidar el predomini del cristianisme, especialment del catolicisme, que es va convertir en religió oficial de la [[Corona d'Aragó]] i va eixercir un paper central en la vida política i social.

=== Edat Moderna i contemporànea ===

=== Edat Moderna i contemporànea ===

Durant l'Edat Moderna, l'Iglésia catòlica va mantindre un paper preponderant en l'educació, la cultura i la vida quotidiana. La presència d'órdens religioses i monasteris va contribuir al desenroll cultural i artístic, incloent l'arquitectura d'iglésies i convents. En els sigles XIX i XX, encara que el catolicisme seguia sent majoritari, varen sorgir moviments religiosos reformistes, ademés de l'arribada d'immigrants en distintes creències.

Durant l'[[Edat Moderna]], l'Iglésia catòlica va mantindre un paper preponderant en l'educació, la cultura i la vida quotidiana. La presència d'órdens religioses i monasteris va contribuir al desenroll cultural i artístic, incloent l'arquitectura d'iglésies i convents. En els [[Sigle XIX|sigles XIX]] i [[Sigle XX|XX]], encara que el catolicisme seguia sent majoritari, varen sorgir moviments religiosos reformistes, ademés de l'arribada d'immigrants en distintes creències.

=== Diversitat religiosa ===

=== Diversitat religiosa ===

En l'actualitat, la Comunitat Valenciana alberga diverses confessions. El protestantisme, l'islam i el judaisme conten en menudes pero actives comunitats, principalment en núcleus urbans. Aixina mateix, han sorgit grups espirituals i associacions de caràcter llaic o humaniste, reflectint una societat cada volta més plural i secularisada.

En l'actualitat, la [[Comunitat Valenciana]] alberga diverses confessions. El protestantisme, l'islam i el [[judaisme]] conten en menudes pero actives comunitats, principalment en núcleus urbans. Aixina mateix, han sorgit grups espirituals i associacions de caràcter llaic o humaniste, reflectint una societat cada volta més plural i secularisada.

== Festivitats i patrimoni religiós ==

== Festivitats i patrimoni religiós ==

La tradició catòlica es reflectix en festivitats com la Semana Santa, les Falles de Valéncia i les festes patronals de numerosos municipis. Ademés, el patrimoni religiós de la regió inclou catedrals, monasteris, ermites i santuaris, que representen tant la riquea històrica com el paper central de la religió en la configuració cultural valenciana.

La tradició catòlica es reflectix en festivitats com la [[Semana Santa]], les [[Falles de Valéncia]] i les festes patronals de numerosos municipis. Ademés, el patrimoni religiós de la regió inclou catedrals, monasteris, ermites i santuaris, que representen tant la riquea històrica com el paper central de la religió en la configuració cultural valenciana.

== Tendències recents ==

== Tendències recents ==