Canvis

| data_naix = [[31 de giner]] de [[1909]]  

| data_naix = [[31 de giner]] de [[1909]]  

| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]

| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]

| data_mort = [[1961]]  

| data_mort = [[20 d'abril]] de [[1961]]  

| lloc_mort =  

| lloc_mort = Valéncia, Comunitat Valenciana, Espanya

}}

}}

'''José Manglano Selva Núñez de Haro i de Mergelina''' ([[Valéncia]], [[31 de giner]] de [[1909]]  - † [[1961]]) fon un militar i polític [[Comunitat Valenciana|valencià]], pare de José Luis i [[Carlos Manglano de Mas]]. Militar de carrera en el grau de comandant d'artilleria i declarat monàrquic, va militar en [[Renovació Espanyola]], i durant la [[guerra civil espanyola]] se va unir als sublevats.

'''José Manglano Selva Núñez de Haro i de Mergelina''' ([[Valéncia]], [[31 de giner]] de [[1909]]  - † [[20 d'abril]] de [[1961]], fon un militar i polític [[Comunitat Valenciana|valencià]], pare de José Luis i [[Carlos Manglano de Mas]]. Militar de carrera en el grau de comandant d'artilleria i declarat monàrquic, va militar en [[Renovació Espanyola]], i durant la [[guerra civil espanyola]] se va unir als sublevats.

Despuix del conflicte va ser nomenat secretari local de la [[Falange Espanyola]], va ser [[alcalde de Valéncia]] i procurador en les Corts franquistes entre [[1947]] i juny de [[1951]], quan va dimitir. Va ser el primer alcalde ''triat'' devall el sistema franquiste en l'any [[1948]]. Durant el seu mandat va patir els efectes de la riuada de [[1949]], que va provocar la destrucció de 2.000 barraques i 41 morts (sifres oficials). També va inaugurar el primer ferrocarril directe entre Valéncia i [[Madrit]], es va inaugurar el pont de l'[[Àngel Custodi]] sobre el riu [[Túria]] i va fer derrocar l'antiga [[Ciutadella de Valéncia|ciutadella]] i l'[[iglésia de Sant Bertomeu]].  

Despuix del conflicte va ser nomenat secretari local de la [[Falange Espanyola]], va ser [[alcalde de Valéncia]] i procurador en les Corts franquistes entre [[1947]] i juny de [[1951]], quan va dimitir. Va ser el primer alcalde ''triat'' devall el sistema franquiste en l'any [[1948]]. Durant el seu mandat va patir els efectes de la riuada de [[1949]], que va provocar la destrucció de 2.000 barraques i 41 morts (sifres oficials). També va inaugurar el primer ferrocarril directe entre Valéncia i [[Madrit]], es va inaugurar el pont de l'[[Àngel Custodi]] sobre el riu [[Túria]] i va fer derrocar l'antiga [[Ciutadella de Valéncia|ciutadella]] i l'[[iglésia de Sant Bertomeu]].