| − | {{Cita|'''Dumenge''' és hui la forma general en valencià i té una tradició escrita llarga ben antiga: “Item, que nengun tintorer pugua parar ni hobrar tinta alguna '''dumenge''' ni festa colents, sots pena de sinch sous”. Anònim. El Llibre del mustassaf d’Albalat de la Ribera. 1472. “... en la Seu de Valencia, hun '''dumenge''' se digueren ·XXV· misses en lo altar de les animes.” Pere Piquer. La Germania. 1519. “Predicà lo '''dumenge''', a 22 de dit, lo doctor Lorenç Arguides, beneficiat en la Seu...” Pere Martí. Libre de antiquitats. 1525.{{DGLV|Dumenge}}}} | + | {{Cita|'''Dumenge''' és hui la forma general en valencià i té una tradició escrita llarga ben antiga: “Item, que nengun tintorer pugua parar ni hobrar tinta alguna '''dumenge''' ni festa colents, sots pena de sinch sous”. Anònim. El Llibre del mustassaf d’Albalat de La Ribera. 1472. “... en la Seu de Valencia, hun '''dumenge''' se digueren ·XXV· misses en lo altar de les animes.” Pere Piquer. La Germania. 1519. “Predicà lo '''dumenge''', a 22 de dit, lo doctor Lorenç Arguides, beneficiat en la Seu...” Pere Martí. Libre de antiquitats. 1525.{{DGLV|Dumenge}}}} |