Canvis

sense resum d'edició
Llínea 9: Llínea 9:  
Formalment el '''sigle XI a. C.''' comprén els anys [[1001 a. C.]]-[[1100 a. C.]] abdós inclosos.
 
Formalment el '''sigle XI a. C.''' comprén els anys [[1001 a. C.]]-[[1100 a. C.]] abdós inclosos.
   −
==Política==
+
== Política ==
 
[[Archiu:Cabinet des Médailes, Paris - Michaux Stone.JPG|thumb|right|Pedra de Michaux, una [[estela]] en inscripcions en [[acadi]] trobada prop de Bagdat datada de principis del sigle XI a.C.]]
 
[[Archiu:Cabinet des Médailes, Paris - Michaux Stone.JPG|thumb|right|Pedra de Michaux, una [[estela]] en inscripcions en [[acadi]] trobada prop de Bagdat datada de principis del sigle XI a.C.]]
 
Es produïx la fundació de l'[[Estat de Jin]] de l'[[antiga China]], en l'adveniment de la [[Dinastia Zhou]]. El regnat de [[Codros]] a Atenes és el darrer del periodo absolutista (i mític) de l'història de la regió. Per contra Israel comença el seu periodo monàrquic en [[Saül]] i despuix [[Davit]]. L'[[Imperi Nou d'Egipte]] arriba a la seua fi. Es produïx l'auge de [[Tartessos]].
 
Es produïx la fundació de l'[[Estat de Jin]] de l'[[antiga China]], en l'adveniment de la [[Dinastia Zhou]]. El regnat de [[Codros]] a Atenes és el darrer del periodo absolutista (i mític) de l'història de la regió. Per contra Israel comença el seu periodo monàrquic en [[Saül]] i despuix [[Davit]]. L'[[Imperi Nou d'Egipte]] arriba a la seua fi. Es produïx l'auge de [[Tartessos]].
   −
==Economia i societat==
+
== Economia i societat ==
 
Els [[fenicis]] es fan en el control del comerç en el Mediterràneu, actuant com a intermediaris de diversos pobles i imponent tributs al transport per mar. Ajuden a alvançar pobles de l'oest d'Europa i noroest d'Àfrica fins al moment en poc contacte en el restant de la civilisació.
 
Els [[fenicis]] es fan en el control del comerç en el Mediterràneu, actuant com a intermediaris de diversos pobles i imponent tributs al transport per mar. Ajuden a alvançar pobles de l'oest d'Europa i noroest d'Àfrica fins al moment en poc contacte en el restant de la civilisació.
  
68 906

edicions