32 098
edicions
Canvis
→Llibres publicats
[[Archiu:Mª Teresa Puerto .jpg|thumb|250px|Mª Teresa Puerto Ferre]]
[[Archiu:Mª Teresa Puerto .jpg|thumb|250px|Mª Teresa Puerto Ferre]]
'''María Teresa Puerto Ferre''', coneguda popularment com a '''Teresa Puerto''', és una catedràtica [[Valencians|valenciana]] de llengua anglesa, està llicenciada en Filosofia i Lletres (Filologia Anglesa i Francesa.). També té un màster en Llengües Anglo-Romàniques i pertany a la reconeguda entitat, [[Colectiu Fullana]].
'''María Teresa Puerto Ferre''', coneguda popularment com a '''Teresa Puerto''', és una filòloga i catedràtica [[Valencians|valenciana]] de llengua anglesa, està llicenciada en Filosofia i Lletres (Filologia Anglesa i Francesa.). També té un màster en Llengües Anglo-Romàniques i pertany a la reconeguda entitat, [[Colectiu Fullana]].
== Currículum Vitae ==
== Currículum Vitae ==
* ''[[Lengua valenciana, una lengua suplantada]]''. ([[Diputació de Valéncia]], [[2006]]) ISBN: 978-84-7795-406-4.
* ''[[Lengua valenciana, una lengua suplantada]]''. ([[Diputació de Valéncia]], [[2006]]) ISBN: 978-84-7795-406-4.
* ''[[Cronologia historica de la llengua valenciana]]''. ([[Diputació de Valéncia]], [[2007]]), en coautoria en [[Joan Ignaci Culla|Joan Ignaci Culla Hernández]]. ISBN: 978-84-7795-470-5.
* ''[[Cronologia historica de la llengua valenciana]]''. ([[Diputació de Valéncia]], [[2007]]), en coautoria en [[Joan Ignaci Culla|Joan Ignaci Culla Hernández]]. ISBN: 978-84-7795-470-5.
Apart dels llibres citats, Mª Teresa Puerto, també realisà un dosier titulat ''Lingüística románica: Normalización del dialecto barceloní y gestación del catalán en el siglo XX: Hechos históricos y fechas'' (Valéncia, decembre de 1995).
== Treballs d'investigació (doctorat i postgrau) ==
== Treballs d'investigació (doctorat i postgrau) ==
== Cites ==
== Cites ==
{{Cita|''El catalán [[Antoni Rubió i Lluch|D. Antonio Rubió i Lluch]] nos data por vez primera el término 'lengua catalana'. En su libro 'Documents per a la historia de la cultura catalana mitgeval' (tomo I, pag. 201, Doc. CCIV) nos dice que la primera vez que aparece el nombre 'lengua catalana' es en 1362... cuando Pedro el Ceremonioso ordenó que el libro francés de caballería 'Lançalot' fuera 'traduit en llengua catalana'. Hasta esa fecha, pues, la lengua catalana NO EXISTIA NI TENIA DENOMINACIÓN DE ORIGEN.''
''Para mayor abundamiento, D. Manuel Sanchis Guarner, en la página 20 de su libro 'La llengua dels valencians', nos repite esa MISMA cita porque... 'es la primera vegada que apareix aquesta explícita denominació...'.''
''Si la conquista de Valencia tiene lugar en 1238 y el catalán, según sus mismos comisarios políticos no existe documentado hasta casi siglo y medio después en 1362..., ¿podía alguien hablar una lengua que aún no existía? Imposible: le faltaban todavía 124 años para que empezara a existir con nombre.''|''Lingüística románica: Normalización del dialecto barceloní y gestación del catalán en el siglo XX: Hechos históricos y fechas'' (Valencia, diciembre de 1995), Mª Teresa Puerto}}
{{Cita|''Desde aquel lastimoso día en que leí, publicado por El Mundo/El Día de Baleares (19.05.2002) el sortilegio fabulador por el que el “cunsellé” mallorquín Conrado de Villalonga - ágrafo en Lingüística – decidió, tras una noche de malsueño, que lo que se hablaba en las Islas Baleares no era la histórica lengua mallorquina sino el “infame e infecto dialecto barceloní”, fue entonces cuando entendí claramente que aquellas famosas palabras del nazi_catalanista, admirador del II Reich, Prat de la Riba: “El imperialismo es hijo natural del nacionalismo: cuando éste se encuentra, exultante dentro de sus fronteras, se desborda inundando las tierras vecinas“ se habían hecho realidad en Baleares. Y temblé por los pobres baleáricos, lentos en respuesta y aletargados en su indolencia pasota.''
{{Cita|''Desde aquel lastimoso día en que leí, publicado por El Mundo/El Día de Baleares (19.05.2002) el sortilegio fabulador por el que el “cunsellé” mallorquín Conrado de Villalonga - ágrafo en Lingüística – decidió, tras una noche de malsueño, que lo que se hablaba en las Islas Baleares no era la histórica lengua mallorquina sino el “infame e infecto dialecto barceloní”, fue entonces cuando entendí claramente que aquellas famosas palabras del nazi_catalanista, admirador del II Reich, Prat de la Riba: “El imperialismo es hijo natural del nacionalismo: cuando éste se encuentra, exultante dentro de sus fronteras, se desborda inundando las tierras vecinas“ se habían hecho realidad en Baleares. Y temblé por los pobres baleáricos, lentos en respuesta y aletargados en su indolencia pasota.''
El Senador [[Manuel Broseta|Broseta]] afirmà que el seu partit (UCD) aceptava en tristea, el nom de Comunitat Valenciana perque la que historicament nos corresponia era la de Regne de Valencia. No obstant, el Senador socialiste alacanti Beviá segui insultant als valencians utilisant el terme geografic de 'país valencià', barbarisme historic, inexistent en el repertori historic de Valencia.<br>
El Senador [[Manuel Broseta|Broseta]] afirmà que el seu partit (UCD) aceptava en tristea, el nom de Comunitat Valenciana perque la que historicament nos corresponia era la de Regne de Valencia. No obstant, el Senador socialiste alacanti Beviá segui insultant als valencians utilisant el terme geografic de 'país valencià', barbarisme historic, inexistent en el repertori historic de Valencia.<br>
La Comissio Constitucional del Senat dictaminà en favor de la denominacio 'Llengua Valenciana' , tal i com consta en l'Estatut Valencià.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX y XX', per Mª Teresa Puerto Ferrre (Valéncia, 2005)}}
La Comissio Constitucional del Senat dictaminà en favor de la denominacio 'Llengua Valenciana' , tal i com consta en l'Estatut Valencià.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX y XX', per Mª Teresa Puerto Ferrre (Valéncia, 2005)}}
{{Cita|1982. El filolec romaniste castellonenc Mossen Josep Mª Guinot i Galán funda l'Associacio Cultural Cardona i Vives en defensa de la Llengua Valenciana. Conscient de la creixent invasio del catalanisme per terrres castellonenques, les investigacions del Pare Guinot ixen a la llum en obres essencials com: 'Fonetica de la Llengua Valenciana' (1984), 'Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana' (1987), 'Fonetica verbal' (1997), 'La Llengua Valenciana Hui' (1988), 'Valencià i Catala comparats' (1989), 'Morfologia historica de la Llengua Valenciana' (1991), 'Lexicografia valenciana' (2002), 'Doctrina sobre la Llengua Valenciana' i uns atres molts treballs dirigits tots a documentar l'independencia i autonomia historica del valencià front a l'invasor dialecte barceloní.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}}
{{Cita|1985. 'Pacto cultural del Socialismo Valenciano' en el Conseller de Cultura catala, [[Max Cahner]], per a difondre en el territori valencià la falsa creacio dels '[[països catalans]]'.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}}
{{Cita|1987. II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, a on queden arreplegats i publicats els noms de tots aquells valencians afins a l'ideologia burguesa/expansionista del nacionalisme català, i que després foren 'màgicament...' habilitats per als cosos docents d'educació primària i secundària de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana. Eixa fon la millor arma de penetració dels responsables de l'ideologisació de les futures generacions valencianes, educades ya, des de les aules, en els dictats de la burguesia editora catalana.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}}
{{Cita|1987. II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, a on queden arreplegats i publicats els noms de tots aquells valencians afins a l'ideologia burguesa/expansionista del nacionalisme català, i que després foren 'màgicament...' habilitats per als cosos docents d'educació primària i secundària de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana. Eixa fon la millor arma de penetració dels responsables de l'ideologisació de les futures generacions valencianes, educades ya, des de les aules, en els dictats de la burguesia editora catalana.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}}
{{Cita|1991. Des del 13 de maig de 1991 l'[[Unió Europea|Unio europea]] reconeix la denominacio de [[Idioma valencià|IDIOMA VALENCIÀ]]. La UE reconegue a la [[Generalitat Valenciana]] 'la potestat i el dret exclusiu de traduir i publicar en el mon sancer i en qualsevol mig, impres o no, una versio en LLENGUA VALENCIANA'.
En eixe moment governava el [[PSOE]] en Madrit i Valencia, i [[CiU]] en Catalunya. (Una atra volta mes el socialisme del [[2006]], comparat en aquell del [[1991]], posa en evidencia la seua incoherencia contradictoria i versatil, per a res d'acort ni en les fonts historiques, ni en les institucions europees).
La LLENGUA VALENCIANA, diferenciada del catala per la UE, es declarà oficial i aixina està reconeguda la seua denominacio en Europa des del 5 de novembre de [[1992]], despres de l'aprovacio de la [[Carta Europea de Llengües Minoritàries|Carta Europea de Llengües Minoritaries]], a la que s'adjuntà l'informe del Comite d'Experts de data del 13 de febrer de 1991, en la pagina 80, del qual es reconeix el catala, i en la 81, totalment diferenciada, el VALENCIÀ.
De la mateixa manera el ple del Parlament Europeu aprovà la '[[Killilea Resolution]]' en la que, en el seu document tecnic anex, figura reconeguda la LLENGUA VALENCIANA (pag. 49) diferenciada del catala (pag. 21).|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}}
{{Cita|1992. Les denuncies contra la catalanisacio de les escoles i universitats valencianes es multiplica en els mijos de comunicacio. Una de les mes valioses, per la categoria intelectual de qui la pronuncia es la del notable historiador catala [[Miquel Batllori|Pare Batllori]] quan, en una conferencia pronunciada en l'Universitat de Girona (''Las Provincias'', 2.11.1992) manifestava obertament:
'El catalán de Barcelona que se intenta imponer en Valencia es un dialecto infame e infecto. Lo cual es totalmente anticatalán ya que en estos lugares nunca se aceptará que un dialecto tan infecto como el de Barcelona se pueda imponer como lengua nacional.'
El 20 de novembre de 1992, sentencia del Tribunal Suprem en favor d´Alternativa Universitaria i en contra de l'Universitat de Valencia:
'La lengua autóctona de la Comunidad Valenciana se llama valenciana porque así lo ha querido el ordenamiento jurídico. No asumirlo así es una flagrante violación de la letra y del espíritu de las leyes'.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}}
{{Cita|1998. Els academics de la [[RACV|Real Academia de Cultura Valenciana]] emeten el seu 'Informe sobre la llengua o idioma valencià' a on s'incloïen els 'Criteris sobre l'identitat de l'idioma valencià' que el definixen com 'conceptual, estructural i cientificament una llengua diferenciada'. L'informe estava dirigit al Consell Valencià de Cultura que aspirava a 'dictaminar' en materia llingüistica sobre la Llengua Valenciana.|''¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX y XX.'' (Valéncia, 2005) per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferré]]}}
{{Cita|El 2 de setembre de 1998 s'aprova la 'Llei de creació de l'Academia Valenciana de la Llengua' (DOGV, 16.9.1998), conseqüencia directa del Dictamen del Consell Valencià de Cultura (CVC). Lo mateix que el Dictamen, la Llei de la AVLl està plena d'ambigüetats, perifrasis, circumloquis llingüistics i indefinicions que descataloguen i degraden l'entitat historica de la Llengua Valenciana.
{{Cita|El 2 de setembre de 1998 s'aprova la 'Llei de creació de l'Academia Valenciana de la Llengua' (DOGV, 16.9.1998), conseqüencia directa del Dictamen del Consell Valencià de Cultura (CVC). Lo mateix que el Dictamen, la Llei de la AVLl està plena d'ambigüetats, perifrasis, circumloquis llingüistics i indefinicions que descataloguen i degraden l'entitat historica de la Llengua Valenciana.
*[http://www.valenciafreedom.com/web/modules.php?name=News&file=article&sid=1757 Articul al voltant del llibre "Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana"]
*[http://www.valenciafreedom.com/web/modules.php?name=News&file=article&sid=1757 Articul al voltant del llibre "Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana"]
*[http://www.cfullana.org/files/TP.LVULS.tot.pdf Lengua Valenciana, una lengua suplantada per Mª Teresa Puerto]
*[http://www.cfullana.org/files/TP.LVULS.tot.pdf Lengua Valenciana, una lengua suplantada per Mª Teresa Puerto]
*[http://larchiu.llenguavalencianasi.com/entrevistes/teresa_puerto/10-03-07.htm Entrevista a Mª Teresa Puerto - [[Joan Benet]] - L'Archiu - Llengua Valenciana SI]
*[https://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=937&tit=Entrevista%20a%20Mar%EDa%20Teresa%20Puerto%20Ferre Entrevista a Mª Teresa Puerto - [[Joan Benet]] - Web de l'Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]
*[https://www.cardonavives.com/documentos.asp?Writer=Mar%EDa%20Teresa%20Puerto%20Ferre Artículs de Mª Teresa Puerto - Web de la Cardona Vives]
*[https://www.cardonavives.com/documentos.asp?Writer=Mar%EDa%20Teresa%20Puerto%20Ferre Artículs de Mª Teresa Puerto - Web de la Cardona Vives]
*[http://www.conoze.com/index.php?accion=autor&autor=Mar%EDa%20Teresa%20Puerto%20Ferre Currículum de María Teresa Puerto Ferre - Conoze]
*[http://www.conoze.com/index.php?accion=autor&autor=Mar%EDa%20Teresa%20Puerto%20Ferre Currículum de María Teresa Puerto Ferre - Conoze]