Canvis

}}

}}

'''José Antonio Guerrero i Ludeña''' ([[Valéncia]], [[1812]] - † Valéncia, [[1891]],​ va ser un facendat i polític espanyol de tendència republicà-federal. Alcalde quart de Valéncia en [[1840]], pero en [[1843]] fon desterrat a Maó, d'a on no va poder tornar fins a la caiguda d'Espartero. Va encapçalar en la seua ciutat natal la junta revolucionària de l'any [[1854]] i l'alçament republicà federal de [[1869]].  

'''José Antonio Guerrero i Ludeña''' ([[Valéncia]], [[1812]] - † Valéncia, [[1891]],​ va ser un facendat i polític espanyol de tendència republicà-federal. Alcalde quart de Valéncia en [[1840]], pero en l'any [[1843]] fon desterrat a [[Maó]], d'a on no va poder tornar fins a la caiguda d'Espartero. Va encapçalar en la seua ciutat natal la junta revolucionària de l'any [[1854]] i l'alçament republicà federal de [[1869]].  

Diputat per la circumscripció de Valéncia en les eleccions a Corts constituents de [[giner]] de [[1869]], va ser de nou elegit en [[juny]] de l'any [[1871]], en esta ocasió pel tercer districte de la capital, Sant Vicente, en eleccions parcials convocades per a substituir a José María Orense –que va optar per la representació de la Bisbal– i va ser reelegit en [[abril]] de [[1872]] i en [[maig]] de [[1873]], mantenint-se en l'escan fins a la dissolució de la cambra en giner de [[1874]].

Diputat per la circumscripció de Valéncia en les eleccions a Corts constituents de [[giner]] de [[1869]], va ser de nou elegit en [[juny]] de l'any [[1871]], en esta ocasió pel tercer districte de la capital, Sant Vicent, en eleccions parcials convocades per a substituir a José María Orense –que va optar per la representació de la Bisbal– i va ser reelegit en [[abril]] de [[1872]] i en [[maig]] de [[1873]], mantenint-se en l'escan fins a la dissolució de la cambra en [[giner]] de [[1874]].

== Biografia ==

== Biografia ==

Fill d'un militar d'idees lliberals i «en vasts interessos» en Alcasser de Sant Joan, el valor del qual «no baixaria de tres millons de reals», en l'any [[1834]] es va incorporar a la Milícia Nacional en la que va participar en alguna acció bèlica durant la primera guerra carlista.​  

Fill d'un militar d'idees lliberals i «en vasts interessos» en Alcasser de Sant Joan, en l'any [[1834]] es va incorporar a la Milícia Nacional en la que va participar en alguna acció bèlica durant la primera guerra carlista.​  

Membre del consistori valencià durant la Regència d'Espartero, en [[novembre]] de [[1842]] es va vore complicat en una gresca dirigida contra alguns membres de la milícia i, encara que ell tomà partit en contra dels amotinats i va contar en la declaració al seu favor del governador provincial, va ser desterrat a Maó a on solament va permanéixer sis mesos dels sis anys als que havia segut condenat, al vore's comprés en l'indult general concedit a la caiguda del regent en [[juliol]] d'eixe mateix any.

Membre del consistori valencià durant la Regència d'Espartero, en [[novembre]] de [[1842]] es va vore complicat en una gresca dirigida contra alguns membres de la milícia i, encara que ell tomà partit en contra dels amotinats i va contar en la declaració al seu favor del governador provincial, va ser desterrat a Maó a on solament va permanéixer sis mesos dels sis anys als que havia segut condenat, al vore's comprés en l'indult general concedit a la caiguda del regent en [[juliol]] d'eixe mateix any.

De regrés s Valéncia va eixercir breument com a comandant d'un batalló de la Milícia Nacional i diputat provincial. Ademés va ser incorporat a la comissió encarregada de la formació del museu provincial de pintures, cessant en ella en [[1844]]. No va eixercir càrrecs de responsabilitat durant la Década moderada, durant la que es va acostar al Partit democràtic en postures progressivament maximalistes, i en l'any 1854 va prendre part en la revolució que va tornar el poder als progressistes.​ En iniciar-se el bieni progressiste va ser de nou elegit diputat i alcalde quart i, en moments en que s'estenia el [[còlera]] per Valéncia, va entrar a formar part com a vocal de la Junta de beneficència de la parròquia dels Sants Juanes.

De regrés a Valéncia va eixercir breument com a comandant d'un batalló de la Milícia Nacional i diputat provincial. Ademés va ser incorporat a la comissió encarregada de la formació del museu provincial de pintures, cessant en ella en [[1844]]. No va eixercir càrrecs de responsabilitat durant la Década moderada, durant la que es va acostar al Partit democràtic en postures progressivament maximalistes i en l'any 1854 va prendre part en la revolució que va tornar el poder als progressistes.​ En iniciar-se el bieni progressiste va ser de nou elegit diputat i alcalde quart i, en moments en que s'estenia el [[còlera]] per Valéncia, va entrar a formar part com a vocal de la Junta de beneficència de la parròquia dels Sants Juanes.

En esclatar la Revolució de [[1868]] la junta revolucionària de Valéncia li va confiar el govern civil fins a la constitució del Govern provisional. Elegit en les primeres eleccions del sexeni alcalde primer i diputat a les Corts Constituents de 1869 pel Partit Republicà Democràtic Federal, en [[octubre]] va dimitir de l'alcaldia i, com a president del partit republicà local i del Directori format en cessar la corporació municipal, es va posar al front de la Milícia Nacional en un alçament de caràcter republicà federal estés per vàries províncies pero que va tindre la seua major repercussió en [[Saragossa]] i en Valéncia, a on els amotinats varen aplegar a controlar durant nou dies alguns barris de la ciutat.

En esclatar la Revolució de [[1868]] la junta revolucionària de Valéncia li va confiar el govern civil fins a la constitució del Govern provisional. Elegit en les primeres eleccions del sexeni alcalde primer i diputat a les Corts Constituents de 1869 pel Partit Republicà Democràtic Federal, en [[octubre]] va dimitir de l'alcaldia i, com a president del partit republicà local i del Directori format en cessar la corporació municipal, es va posar al front de la Milícia Nacional en un alçament de caràcter republicà federal estés per vàries províncies pero que va tindre la seua major repercussió en [[Saragossa]] i en Valéncia, a on els amotinats varen aplegar a controlar durant nou dies alguns barris de la ciutat.

El detonant per a l'esclat revolucionari en Valéncia hauria segut, precisament l'intent, decretat pel capità general Rafael Primo de Rivera, de dissoldre la Milícia.​ Una volta sofocat la gresca el consell de guerra que ho va jujar va solicitar per a ell la pena de mort, pero va ser indultat per la seua condició de diputat i l'intercesión d'algunes figures destacades de la vida urbana.​  

El detonant per a l'esclat revolucionari en Valéncia hauria segut, precisament l'intent, decretat pel capità general Rafael Primo de Rivera, de dissoldre la Milícia.​ Una volta sofocat la gresca el consell de guerra que ho va jujar va solicitar per a ell la pena de mort, pero va ser indultat per la seua condició de diputat i l'intercesión d'algunes figures destacades de la vida urbana.​  

En proclamar-se la república en [[1873]], a pesar de mantindre postulats propencs al republicanisme federal de Pi i Margall, va respalar l'alçament cantonal que en Valéncia va esclatar el [[19 de juliol]] i va ser proclamat president de la Junta de Govern de l'Estat Regional valencià.

En proclamar-se la república en l'any [[1873]], a pesar de mantindre postulats propencs al republicanisme federal de Pi i Margall, va respalar l'alçament cantonal que en Valéncia va esclatar el [[19 de juliol]] i va ser proclamat president de la Junta de Govern de l'Estat Regional valencià.

Home de profundes creències religioses, segons la resenya biogràfica apareguda en Els diputats pintats pels seus fets, «Una de les qualitats que més contribuïxen sense dubte al respecte que el poble sobirà li professa, és la seua reconeguda i sincera religiositat, que de cap modo està bregada en el seu radicalisme democràtic». A lo que afegia la mateixa publicació: «Recent està el bon efecte que va produir la seua presència al front de l'ajuntament en la festa de [[Sant Vicent Màrtir]]. Un home aixina es necessita per a dirigir als republicans de la ciutat del Cid».​

Home de profundes creències religioses, segons la resenya biogràfica apareguda en Els diputats pintats pels seus fets, «Una de les qualitats que més contribuïxen sense dubte al respecte que el poble sobirà li professa, és la seua reconeguda i sincera religiositat, que de cap modo està bregada en el seu radicalisme democràtic». A lo que afegia la mateixa publicació: «Recent està el bon efecte que va produir la seua presència al front de l'ajuntament en la festa de [[Sant Vicent Màrtir]]. Un home aixina es necessita per a dirigir als republicans de la ciutat del Cid».​