39 298
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''Miguel Gregorio Antonio Ignacio Hidalgo y Costilla Gallaga Mandarte y Villaseñor'''<ref>José M. de la Fuente (1979). Hidalgo íntimo: apuntes y documentos para una biografía del benemérito cura de Dolores, d. Miguel Hidalgo y Costilla. Gobierno del Estado de México. </ref> ([[Corralejo de Hidalgo|Hacienda de Corralejo]] en [[Pénjamo]], hui en l'estat de [[Guanajuato]]; [[8 de maig]] de [[1753]] - † [[Chihuahua (Chihuahua)|Chihuahua]], [[Chihuahua]]; [[30 de juliol]] de [[1811]]) fon un sacerdot i revolucionari de la [[Nova Espanya]] que escomençà la primera etapa de la [[Independència de Mèxic|Guerra d'Independència de Mèxic]] en un acte conegut en la [[historiografia]] com [[Crit de Dolores]].
'''Miguel Gregorio Antonio Ignacio Hidalgo y Costilla Gallaga Mandarte y Villaseñor'''<ref>José M. de la Fuente (1979). Hidalgo íntimo: apuntes y documentos para una biografía del benemérito cura de Dolores, d. Miguel Hidalgo y Costilla. Gobierno del Estado de México. </ref> ([[Corralejo de Hidalgo|Hacienda de Corralejo]] en [[Pénjamo]], hui en l'estat de [[Guanajuato]]; [[8 de maig]] de [[1753]] - † [[Chihuahua (Chihuahua)|Chihuahua]], [[Chihuahua]]; [[30 de juliol]] de [[1811]]) fon un sacerdot i revolucionari de la [[Nova Espanya]] que escomençà la primera etapa de la [[Independència de Mèxic|Guerra d'Independència de Mèxic]] en un acte conegut en la [[historiografia]] com [[Crit de Dolores]].
Dirigí militar i políticament la primera part del moviment independentiste, pero despuix d'una série de derrotes fon capturat el [[21 de març]] de [[1811]] i portat presoner a la ciutat de Chihuahua, a on va ser jujat i fusilat el [[30 de juliol]].<ref name=Historia>{{ref-llibre |autor=Iñigo Fernández|títul=Historia de Mexico|editorial=Pearson Educación|data=2005|isbn=9789702607687|llengua=castellà}}</ref> El seu cap fon exhibit públicament durant anys dins d'una gàbia de [[ferro]].<ref name=Historia/>
Dirigí militar i políticament la primera part del moviment independentiste, pero despuix d'una série de derrotes fon capturat el [[21 de març]] de [[1811]] i portat presoner a la ciutat de Chihuahua, a on va ser jujat i fusilat el [[30 de juliol]].<ref name=Historia>{{ref-llibre |autor=Iñigo Fernández|títul=Historia de Mexico|editorial=Pearson Educación|data=2005|isbn=9789702607687|llengua=castellà}}</ref> El seu cap fon exhibit públicament durant anys dins d'una gàbia de [[ferro]].<ref name=Historia/>
== Referències ==
== Referències ==