32 103
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 3:
Llínea 3: − + + + + + + +
sense resum d'edició
== Història ==
== Història ==
En Espanya els títuls nobiliaris varen ser llegalment abolits durant la [[II República espanyola|II República]], per mig de la Constitució aprovada el 9 de decembre de [[1931]]. Esta abolició va finalisar de facto en l'any 1939 si be no es feu efectiva fins a la promulgació de noves lleis franquistes en [[1947]].
Els privilegis otorgats per la noblea són hui casi exclusivament [[protocol|protocolaris]], pero durant l'[[Edat Mija]] varen constituir la base del [[feudalisme|sistema feudal]], organisant la possessió de la terra i les relacions de [[vassallage]]. Hui sobreviuen únicament en els països de règim [[monàrquic]]: [[Andorra]], [[Bèlgica]], [[Dinamarca]], [[Espanya]], [[Gran Bretanya]], [[Liechtenstein]], [[Luxemburc]], [[Mónaco]], [[Noruega]], [[Països Baixos]] i [[Suècia]], en la [[Ciutat del Vaticà|Santa Sèu]] i en la [[San Marino|República de Sant Marí]].
En Espanya els títuls nobiliaris varen ser llegalment abolits durant la [[II República espanyola|II República]], per mig de la Constitució aprovada el 9 de decembre de [[1931]]. Esta abolició va finalisar de facto en l'any 1939 si be no es feu efectiva fins a la promulgació de noves lleis franquistes en [[1947]].
== Caràcter hereditari ==
Els títuls nobiliaris tenen, majoritàriament, caràcter hereditari, la successió recau en el fill o filla primogènita de l'anterior posseïdor i el seu us s'estén als consorts llegítims. En la majoria dels països que mantenen una llegislació nobiliària en vigor, com Espanya o Gran Bretanya els títuls no poden ser objecte de transaccions comercials i el seu us indegut o usurpació estan penalisats per la Llei.
== Jerarquia ==
== Jerarquia ==