32 026
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 3:
Llínea 3: − + Llínea 11:
Llínea 11: − + − + − + − + + +
→Biografia
== Biografia ==
== Biografia ==
Ricart Carreras fon fill d'un senador i d'una família de propietaris rurals en poder adquisitiu. Estudià Filosofia i Lletres en [[Barcelona]], [[Saragossa]] i Madrit, on va tingué la sòrt de coincidir en [[Marcelino Menéndez Pelayo]] igual que [[Salvador Guinot]].
Ricart Carreras fon fill d'un senador i d'una família de propietaris rurals en poder adquisitiu. Estudià Filosofia i Lletres en [[Barcelona]], [[Saragossa]] i Madrit, on va tingué la sòrt de coincidir en [[Marcelino Menéndez Pelayo]] igual que [[Salvador Guinot]]. Fon membre de la Comissió Provincial de Monuments de Castelló.
Instalat en Castelló de la Plana, intervingué en la política local. Fon regidor i diputat provincial, defensor de l'agrarisme conservador, comissari real de Foment de la Federació Agrària i fundador de la UNEA.
Instalat en Castelló de la Plana, intervingué en la política local. Fon regidor i diputat provincial, defensor de l'agrarisme conservador, comissari real de Foment de la Federació Agrària i fundador de la UNEA.
Als vint anys, fundà els semanaris ''Don Cristóbal'' ([[1887]]), semanari festiu, i ''[[Revista Ayer y Hoy|Ayer y Hoy]]'' ([[1902]]), una revista quincenal, i dirigí els diaris ''[[Heraldo de Castellón]]'', ''[[La Tribuna]]'' i les pàgines lliteràries de ''El Liberal''. Aparegué el Círculo Artístico y Literario, inspirador d'aquelles creacions com el [[Port de Castelló|Port]], [[Teatre Principal de Castelló|Teatre Principal]] i [[Parc Ribalta]].
Als vint anys, fundà els semanaris ''Don Cristóbal'' ([[1887]]), semanari festiu, i ''[[Revista Ayer y Hoy|Ayer y Hoy]]'' ([[1902]]), una revista quincenal, i dirigí els diaris ''[[Heraldo de Castellón]]'', ''[[La Tribuna]]'' i les pàgines lliteràries de ''El Liberal''. Aparegué el Círculo Artístico y Literario, inspirador d'aquelles creacions com el [[Port de Castelló|Port]], [[Teatre Principal de Castelló|Teatre Principal]] i [[Parc Ribalta]].
En els seudònims de ''Kock'' i ''Licenciado Torralba'', inicià la caricatura en prensa.
En els seudònims de ''Kock'' i ''Licenciado Torralba'', inicià la caricatura en prensa. També fon periodiste i caricaturiste, dibuixava portades, investigava i redactava artículs per a diferents periòdics i semanaris com ''[[Las Provincias]]'', ''[[Diario de Valencia]]'', ''Cultura Española'' de Madrit i ''Labor Nueva'' de Barcelona.
Fon un dels principals promotors i fundador de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC) en l'any [[1919]], i el primer director del Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC).
Fon un dels principals promotors i fundador de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC) en l'any [[1919]], entitat per a promoure els estudis històrics i filològics de Castelló, i el primer director del Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC).
De les seues obres, totes en castellà, destaquen la novela ''Doña Abdulia'' ([[1904]]) i la monografia històrica ''Catí'' ([[1929]]). Tenia un bon coneiximent dels clàssics valencians i elaborà vocabularis i estudis del ''[[Tirant lo Blanch]]'' i de la ''[[Crònica de Ramon Muntaner|Crònica de Muntaner]]''.
De les seues obres, destaquen la novela ''Doña Abdulia'' ([[1904]]) i la monografia històrica ''Catí'' ([[1929]]). Tenia un bon coneiximent dels clàssics valencians i elaborà vocabularis i estudis del ''[[Tirant lo Blanch]]'' i de la ''[[Crònica de Ramon Muntaner|Crònica de Muntaner]]''.
Es casà en Carmen Montoya Alemany, neta del brigadier Alemany, en qui tingué quatre fills, Emilia, Ricardo, Manolo i Carmen.
L'autor de l'obra de la mitologia castellonenca ''[[Tombatossals]]'' ([[1922]]), [[Josep Pasqual Tirado]], comentà que donava les gràcies al corage, les correccions i les anotacions de Ricart Carreras.
Es casà en Carmen Montoya Alemán, neta del brigadier Alemany, en qui tingué quatre fills, Emilia, Ricardo, Manolo i Carmen. Vixqueren en el carrer González Chermá de la ciutat de Castelló.
== Obra ==
== Obra ==