31 910
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + Llínea 5:
Llínea 5: − + − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
'''Vicent Grau i Reig''' ([[Tavernes de la Valldigna]], [[1944]] - [[Castelló de la Plana]], [[3 de setembre]] de [[2025]]), fon un mestre i polític [[Valencians|valencià]] d'ideologia d'esquerres i [[Pancatalanisme|pancatalanista]].
'''Vicent Grau i Reig''' ([[Tavernes de la Valldigna]], [[1944]] - [[Castelló de la Plana]], [[3 de setembre]] de [[2025]]), fon un historiador, mestre, escritor i polític [[Valencians|valencià]] d'ideologia d'esquerres i [[Pancatalanisme|pancatalanista]].
== Biografia ==
== Biografia ==
Vicent Grau, naixqué en la població valenciana de Tavernes de la Valldigna, en la comarca de [[La Safor]], en l'any 1944, pero arribà destinat a Castelló com a mestre i es quedà a viure en la capital de La Plana.
Vicent Grau, naixqué en la població valenciana de Tavernes de la Valldigna, en la comarca de [[La Safor]], en l'any 1944, pero arribà destinat a Castelló com a mestre i es quedà a viure en la capital de La Plana.
Aprovà les oposicions de professor d'[[EGB]] en l'any [[1968]]. Despuix es llicencià en Filosofia i Ciències de l'Educació en la Universitat de Barcelona. I en [[1991]] es llicencià també en Història Contemporànea en l'[[Universitat de Valéncia]].
Aprovà les oposicions de professor d'[[EGB]] en l'any [[1968]]. Despuix es llicencià en Filosofia i Ciències de l'Educació en la Universitat de Barcelona. I en [[1991]] es llicencià també en Història Contemporànea en l'[[Universitat de Valéncia]].
(Secció per completar)
En el mateix any, aprovà les oposicions a professor d'Ensenyança Mija i eixercí en Nules i més tart, en Castelló en l'Institut Matilde Salvador.
Es doctorà en Història Contemporànea en la seua tesis doctoral titulada ''Segona República i Guerra Civil a Castelló: Discurs Republicà, Mobilització política i Sindicalisme Revolucionari'' que obtingué la calificació de Sobreixent Cum Laude; el Servici de Publicacions de l'[[Universitat Jaume I]] publicà en [[2012]] el llibre de la seua tesis titulat ''La Segona República a Castelló. Una memòria històrica positiva''.
Sempre vinculat, preocupat, reivindicatiu, en el tema de la memòria democràtica, Grau ha segut un dels membres fundadors del Grup d’Estudis d’Història Local i Fons Orals de la UJI, i fon el creador del Centre de Documentació de Recuperació de la Memòria Històrica Local de l'Universitat Jaume I, en l'any [[2005]].
== Trayectòria política ==
Començà en la política com a membre d'[[Esquerra Independent de Castelló]] (EIC) arribant a ser cap de llista en unes eleccions municipals. Despuix milità en [[Unitat del Poble Valencia]] (UPV), partit es que es convertí l'EIC, UPV estava lliderat per Antoni Porcar. Despuix, abandonaria UPV per discrepàncies i ingressaria en [[Esquerra Unida del País Valencià]] (EUPV). En EUPV arribà a ser coordinador general de Castelló i cap de llista en les municipals. Despuix, formà part d'[[Iniciativa del Poble Valencià]] (IPV), de la que també fon fundador, la vertent ecologista de la [[coalició Compromís]], d'a on fon una figura clau.
== Líder veïnal ==
Fon el fundador en l'any [[1976]] de l'associació de veïns Sant Josep Obrer, primer colectiu d'estes característiques que sorgia en la ciutat en plena [[Transició espanyola|transició]]. Liderà des de l'associació algunes reivindicacions, en primer lloc, l'eliminació del pas a nivell de la carretera de l'Alcora reunint unes 2.500 persones en una manifestació i feu movilisacions per a conseguir el soterrament de les vies del ferrocarril al seu pas per Castelló.
Anys més tart, s'activaria en la plataforma SOS Ribalta, des de la Coalició Compromís per Castelló, per a evitar que el proyecte del TRAM atravessara el parc Ribalta de Castelló i declarar-lo BIC.
== Obra ==
* ''La Segona República a Castelló. Una memòria històrica positiva'' (2012)
* ''Vides truncades per la Guerra Civil a Castelló''
* ''Biografies rescatades del silenci. Experiències de guerra i postguerra a Castelló''
* ''La batalla de llevant, una victòria silenciada'' (2021)