Canvis

Fins a l'any [[1972]], data de la seua jubilació, va deixar una trayectòria d'organisació i restauració de les naus gòtiques de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, sèu de la Biblioteca, en l'impuls de la formació professional, creació de seccions tècniques, actualisació de servicis bibliogràfics i increment de les Biblioteques Populars. Fon pensionat pel CSIC i per la Junta de Relacions Culturals per a l'estudi de Biblioteques en [[Portugal]] i en Biblioteques d'[[Paisos Baixos|Holanda]], [[Suècia]] i [[Noruega]].

Fins a l'any [[1972]], data de la seua jubilació, va deixar una trayectòria d'organisació i restauració de les naus gòtiques de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, sèu de la Biblioteca, en l'impuls de la formació professional, creació de seccions tècniques, actualisació de servicis bibliogràfics i increment de les Biblioteques Populars. Fon pensionat pel CSIC i per la Junta de Relacions Culturals per a l'estudi de Biblioteques en [[Portugal]] i en Biblioteques d'[[Paisos Baixos|Holanda]], [[Suècia]] i [[Noruega]].

En la ciutat de Valéncia freqüentà l'[[Archiu del Regne de Valéncia]] i va entrar en contacte en els més destacats historiadors valencians de l'época: [[Jaume Cebrián Ibor|Jaume]] i [[Luis Cebrián Ibor]], [[José Chocomeli Galán]], [[José Rodrigo Pertegàs]], [[José Martínez Aloy]], [[Francesc Almarche]] i [[Josep Sanchis Sivera]]. Es va relacionar en ambients valencianistes, sent el primer director de la [[Revista Acció Valenciana|revista Acció Valenciana]] i va formar part del grup [[Acció Cultural Valenciana]], junt al [[Pancatalanisme|pancatalaniste]] [[Manuel Sanchis Guarner]]. En l'any [[1932]] fon un dels signataris de les [[Normes de Castelló]]. Ad estos primers anys pertanyen alguns artículs escrits en valencià, entre ells l'ensaig ''El País Valencià'' (sic) ([[1933]]), que formava part dels Quaderns d'Orientació Valencianista ''L'Estel''.

En la ciutat de Valéncia freqüentà l'[[Archiu del Regne de Valéncia]] i va entrar en contacte en els més destacats historiadors valencians de l'época: [[Jaume Cebrián Ibor|Jaume]] i [[Luis Cebrián Ibor]], [[José Chocomeli Galán]], [[José Rodrigo Pertegás]], [[José Martínez Aloy]], [[Francesc Almarche]] i [[Josep Sanchis Sivera]]. Es va relacionar en ambients valencianistes, sent el primer director de la [[Revista Acció Valenciana|revista Acció Valenciana]] i va formar part del grup [[Acció Cultural Valenciana]], junt al [[Pancatalanisme|pancatalaniste]] [[Manuel Sanchis Guarner]]. En l'any [[1932]] fon un dels signataris de les [[Normes de Castelló]]. Ad estos primers anys pertanyen alguns artículs escrits en valencià, entre ells l'ensaig ''El País Valencià'' (sic) ([[1933]]), que formava part dels Quaderns d'Orientació Valencianista ''L'Estel''.

Fon un epígon d'aquella professió del Cos Facultatiu d'Archivers, Bibliotecaris i Arqueòlecs, fidel al lema Virgilià: “sic vos non vobis”. Rigorós en el método vocacional de l'investigació ''in labore quies'', un dels lemes dels seus ex libris, li va permetre treballar fins als norantasis anys.

Fon un epígon d'aquella professió del Cos Facultatiu d'Archivers, Bibliotecaris i Arqueòlecs, fidel al lema Virgilià: “sic vos non vobis”. Rigorós en el método vocacional de l'investigació ''in labore quies'', un dels lemes dels seus ex libris, li va permetre treballar fins als norantasis anys.