32 117
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''Antonio Ballesteros Beretta''' ([[Roma]], [[Itàlia]], [[19 de març]] de [[1880]] - [[Pamplona]], [[15 de juliol]] de [[1949]]), fon un historiador i americaniste espanyol i italià. Casat en l'historiadora i acadèmica [[Mercedes Gaibrois Riaño]], en qui fon pare de l'historiador [[Manuel Ballesteros Gaibrois]] i de l'escritora [[Mercedes Ballesteros Gaibrois]]. Ostent el títul de comte de Beretta.`
'''Antonio Ballesteros Beretta''' ([[Roma]], [[Itàlia]], [[19 de març]] de [[1880]] - [[Pamplona]], [[15 de juliol]] de [[1949]]), fon un historiador i americaniste espanyol i italià. Casat en l'historiadora i acadèmica [[Mercedes Gaibrois Riaño]], en qui fon pare de l'historiador [[Manuel Ballesteros Gaibrois]] i de l'escritora [[Mercedes Ballesteros Gaibrois]]. Ostent el títul de comte de Beretta.
== Biografia ==
== Biografia ==
(Secció per completar)
Antonio Ballesteros Beretta naixqué el 19 de març de l'any 1880 en la ciutat italiana de Roma, d'orige noble; el seu pare, Arturo Ballesteros Cotín, fon diplomàtic i noble aragonés, i la seua mare la comtesa italiana María Beretta, de qui heretaria el títul de comte de Beretta.
Alumne del colege jesuïta de Chamartín de la Rosa, continuà els seus estudis en [[Oñate]] i [[Deusto]]. Es llicencià en Filosofia i Lletres per l'[[Universitat de Salamanca]] i en Dret per l'[[Universitat de Saragossa]]. A la seua formació de juriste va unir la seua condició de [[políglota]] i d'historiador.
Sent catedràtic de l'Universitat de Sevilla, en [[1910]] contragué matrimoni en [[Mercedes Gaibrois Riaño]] (1891-1960), naixcuda en París d'orige [[Colòmbia|colombià]]. Abdós es varen especialisar en l'estudi de l'història espanyola dels sigles XIII i XIV, varen compartir investigacions i varen crear una escola d'historiadors. El matrimoni tingué dos fills: l'historiador Manuel (1911-2002) i l'escritora i periodista Mercedes Ballesteros Gaibrois (1913-1995).
Especialisat en l'història d'Espanya i d'Amèrica, Ballesteros fon catedràtic d'esta matèria en l'Universitat de Madrit, membre de la [[Real Acadèmia de l'Història]] (en la que ingressà com a membre de número, el 3 de febrer de [[1918]]), fon director del [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]] (CSIC) i de la ''[[Revista de Indias]]''.
Com americaniste, contà entre les seues amistats en el filòsof polític i historiador [[Perú|peruà]], [[José de la Riva-Agüero y Osma]], marqués de Montealegre de Aulestia.
En política era monàrquic i d'ideologia conservadora. Durant la guerra civil espanyola optà pel bando sublevat i en [[1938]] encapçalà una excursió de mestres a Itàlia.
Al seu decés —ocorregut en Pamplona el 15 de juliol de l'any 1949— li va succeir la seua dòna en el càrrec de bibliotecari perpetu de la Real Acadèmia de l'Història.
== Obra ==
== Obra ==
(Secció per completar)
* ''Algunos datos sobre el pueblo Hetheo: Tesis doctoral'' (1906)
* ''Cuestiones históricas: Edades Antigua y Media'' (1913)
* ''Sevilla en el siglo XIII'' (1913)
* ''Historia de España y su influencia en la historia universal'' (1918)
* ''Síntesis de la Historia de España'' (1920)
* ''Doña Leonor de Guzman a la muerte de Alfonso XI'' (1932)
* ''El itinerario de Alfonso el Sabio'' (1935)
* ''Felipe II: modelo de gobernantes'' (1940)
* ''Curso de historia universal'' (1941)
* ''Ensayos históricos'' (1941)
* ''Cristóbal Colón y el descubrimiento de América'' (1945)
* ''Historia del mundo antiguo: de los orígenes al S.V. de J.C.'' (1946)
* ''Don Juçaf de Écija'' (1946)
* ''Génesis del descubrimiento'' (1947)
* ''La marina cántabra y Juan de la Cosa'' (1954)
* ''La reconquista de Murcia por el Infante D. Alfonso de Castilla'' (1959)
* ''Figuras imperiales: Alfonso VII el Emperador, Colón, Fernando el Católico, Carlos V, Felipe II'' (1961)
== Cites ==
{{Cita|''Fray Pedro Nicolás Pascual, nacido en Valencia hacia 1227, es el primer teólogo que escribe en castellano después de haberlo hecho en valenciano.''|''Historia de España y su influencia en la historia universal'' (12 vols., 1922-41), per [[Antonio Ballesteros Beretta]]}}
== Vore també ==
== Vore també ==