Canvis

| peu =  

| peu =  

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  

| ocupació = Escritor i poeta.

| ocupació = Escritor i poeta

| data_naix = [[1890]]  

| data_naix = [[1890]]  

| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

=== Escritor ===   

=== Escritor ===   

Escrigué més de 100 obres, casi totes en valencià i es varen estrenar en casi tota Espanya. Colaborà en numeroses publicacions relacionades en la cultura popular valenciana, sent director de ''El pardalero'', un periòdic de caràcter satíric. Fon fundador de semanaris com ''La veu del poble'', ''El motiló'' i ''Teatre valencià''. També publicà el llibre de poemes ''Brots de terra''.

Escrigué més de 100 obres, casi totes en [[valencià]] i es varen estrenar en casi tota [[Espanya]]. Colaborà en numeroses publicacions relacionades en la cultura popular valenciana, sent director de ''El pardalero'', un periòdic de caràcter satíric. Fon fundador de semanaris com ''La veu del poble'', ''El motiló'' i ''Teatre valencià''. També publicà el llibre de poemes ''Brots de terra''.

=== Trayectòria cultural ===  

=== Trayectòria cultural ===  

Va pertànyer a l'associació cultural valenciana [[Lo Rat Penat]] en el càrrec de vocal, i fon considerat un personage ilustre i cridat per a intervindre en actes públics, com la presidència de l'homenage a [[Eduart Escalante]] el 18 de novembre de [[1934]].

Va pertànyer a l'associació cultural valenciana [[Lo Rat Penat]] en el càrrec de vocal, i fon considerat un personage ilustre i cridat per a intervindre en actes públics, com la presidència de l'homenage a [[Eduart Escalante]] el [[18 de novembre]] de [[1934]].

Fon director del [[Centre de Cultura Valenciana]] i de la [[Real Acadèmia d'Història]].

Fon director del [[Centre de Cultura Valenciana]] i de la [[Real Acadèmia d'Història]].

{{Cita|Queda demostrat, pues, qu'el nostre idioma, el valencià, es nostre, i que tenínt grafísmes i modalitats propies, com virtuts especials, no es un léxic mort dirivat del catalá, ya que la nostra fonética es molt diferent de la catalana i de la llemosina, com acaba de demostrarse per les opinións dels ilustres filólegs que nos han presedit.|Gayano Lluch en ''Els Furs de Valencia'', edició de 1931}}

{{Cita|Queda demostrat, pues, qu'el nostre idioma, el valencià, es nostre, i que tenínt grafísmes i modalitats propies, com virtuts especials, no es un léxic mort dirivat del catalá, ya que la nostra fonética es molt diferent de la catalana i de la llemosina, com acaba de demostrarse per les opinións dels ilustres filólegs que nos han presedit.|Gayano Lluch en ''Els Furs de Valencia'', edició de 1931}}

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==