Canvis

| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

}}

}}

'''José Ortiz y Sanz''' o '''Joseph Ortiz i Sanz''' ([[Ayelo de Malferit]], [[5 de setembre]] de [[1739]] - [[Valéncia]], [[21 de decembre]] de [[1822]]), fon un religiós, sacerdot catòlic, escritor [[Valencians|valencià]], traductor i estudiós de l'Antiguetat clàssica.

'''José Ortiz y Sanz''' o '''Joseph Ortiz i Sanz''' ([[Ayelo de Malferit]], [[5 de setembre]] de [[1739]] - † [[Valéncia]], [[21 de decembre]] de [[1822]]), fon un religiós, sacerdot catòlic, escritor [[Valencians|valencià]], traductor i estudiós de l'Antiguetat clàssica.

== Biografia ==

== Biografia ==

Quint fill d'una família acomodada de llauradors, va deprendredeprengué a escriure de la mà del sacerdot d'Ayelo, qui va notar ràpidament la seua inteligència i dedicació i el va recomanar per al colege jesuïta d'[[Ontinyent]]. Als setze anys es va graduar de bachiller en Arts en [[Valéncia]] i en l'Universitat continuà estudis de filosofia. En [[1760]] es traslladà a l'Universitat d'Oriola per a obtindre un doctorat en dret canònic i civil, que completà en [[1764]]. Als 28 anys, fon ordenat sacerdot diocesà.

Quint fill d'una família acomodada de llauradors, deprengué a escriure de la mà del sacerdot d'Ayelo, qui va notar ràpidament la seua inteligència i dedicació i el va recomanar per al colege jesuïta d'[[Ontinyent]]. Als setze anys es va graduar de bachiller en Arts en [[Valéncia]] i en l'Universitat continuà estudis de filosofia. En l'any [[1760]] es traslladà a l'Universitat d'[[Oriola]] per a obtindre un doctorat en dret canònic i civil, que completà en [[1764]]. Als 28 anys, fon ordenat sacerdot diocesà.

A l'objecte de realisar una traducció de les obres de l'arquitecte romà [[Vitruvi]], viajà a [[Itàlia]] en [[1778]]; aplegà a [[Roma]] el 27 de setembre d'eixe any. En [[1781]] publicà la seua primera obra, ''Abaton Reseratum'', en [[llatí]], que tractava sobre l'obra de Vitruvi. El seu llibre fon ben acollit per la crítica italiana. La seua traducció comentada de ''Los diez libros de architectura'', ilustrada en làmines obertes per distints gravadors sobre dibuixos proporcionats per ell, eixí publicada en [[Madrit]] en [[1787]] per l'Imprenta Real.

A l'objecte de realisar una traducció de les obres de l'arquitecte romà [[Vitruvi]], viajà a [[Itàlia]] en l'any [[1778]]; aplegà a [[Roma]] el [[27 de setembre]] d'eixe any. En [[1781]] publicà la seua primera obra, ''Abaton Reseratum'', en [[llatí]], que tractava sobre l'obra de Vitruvi. El seu llibre fon ben acollit per la crítica italiana. La seua traducció comentada de ''Los diez libros de architectura'', ilustrada en làmines obertes per distints gravadors sobre dibuixos proporcionats per ell, eixí publicada en [[Madrit]] en [[1787]] per l'Imprenta Real.

En l'any [[1784]] retornà a [[Espanya]] i s'instalà en Madrit, a on pocs anys despuix conseguiria un treball en la Biblioteca Real que conservaria durant sèt anys. Fon aproximadament en esta época en la que va decidir realisar un catàlec de les obres italianes en Espanya, el seu ''Viage arquitectónico-anticuario'', catàlec que ya havia intentat realisar el marqués Luis José de Velásquez pero que havia quedat sense concloure a causa de la seua mort.

En l'any [[1784]] retornà a [[Espanya]] i s'instalà en [[Madrit]], a on pocs anys despuix conseguiria un treball en la Biblioteca Real que conservaria durant sèt anys. Fon aproximadament en esta época en la que va decidir realisar un catàlec de les obres italianes en Espanya, el seu ''Viage arquitectónico-anticuario'', catàlec que ya havia intentat realisar el marqués Luis José de Velásquez pero que havia quedat sense concloure a causa de la seua mort.

Per a realisar el catàlec va contar en l'aprovació i finançació de [[Carles III]], pero en juliol de [[1788]] caigué malalt, per lo que tingué que retornar per una temporada a Madrit per a recuperar-se. En este periodo traduí les ''Vidas de los filósofos más ilustres'' de [[Diógenes Laercio]]. Despuix de recuperar-se va demanar continuar el seu viage, contant en l'aprovació de [[Carles IV]], no obstant rebé vàries encomanes que el varen retardar. Publicà ''Nueva Historia de España'' en [[1802]]; també traduí els ''Cuatro Libros de Arquitectura'' d'[[Andrea Palladio]] en [[1797]].

Per a realisar el catàlec va contar en l'aprovació i finançació de [[Carles III]], pero en [[juliol]] de [[1788]] caigué malalt, per lo que tingué que retornar per una temporada a Madrit per a recuperar-se. En este periodo traduí les ''Vidas de los filósofos más ilustres'' de [[Diógenes Laercio]]. Despuix de recuperar-se va demanar continuar el seu viage, contant en l'aprovació de [[Carles IV]], no obstant rebé vàries encomanes que el varen retardar. Publicà ''Nueva Historia de España'' en [[1802]]; també traduí els ''Cuatro Libros de Arquitectura'' d'[[Andrea Palladio]] en l'any [[1797]].

En els anys següents intentà conseguir fondos per a reprendre el seu viage pero no va conseguir obtindre lo suficient, aixina que es va llimitar a fer menuts estudis sobre l'arquitectura de ciutats en particular o a publicar traduccions de texts en llatí. En els seus últims anys entrà en l'Acadèmia de l'Història i treballà com a acadèmic en la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Real Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]].

En els anys següents intentà conseguir fondos per a reprendre el seu viage pero no va conseguir obtindre lo suficient, aixina que es va llimitar a fer menuts estudis sobre l'arquitectura de ciutats en particular o a publicar traduccions de texts en [[llatí]]. En els seus últims anys entrà en l'Acadèmia de l'Història i treballà com a acadèmic en la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Real Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]].

José Ortiz y Sanz fallí en el matí del 21 de decembre de [[1822]], als 83 anys.

José Ortiz y Sanz fallí en el matí del 21 de decembre de [[1822]], als 83 anys.