Canvis

El Paleolític en Cantàbria, per tant, s'estendria a lo llarc d'una estreta franja costera entre la zona central de l'actual [[Astúries]] i els [[Pirineus]] occidentals, sobrepassant els llímits de l'actual comunitat autònoma.

El Paleolític en Cantàbria, per tant, s'estendria a lo llarc d'una estreta franja costera entre la zona central de l'actual [[Astúries]] i els [[Pirineus]] occidentals, sobrepassant els llímits de l'actual comunitat autònoma.

Climàticament la [[prehistòria]] es va caracterisar per l'alternança de periodos càlits i uns atres molt frets, cridats ''glaciacions''. Aquells primers pobladors de Cantàbria varen viure en un periodo interglaciar, en temperatures templades –pot ser que inclús més que les nostres- i una llínea de costa similar a l'actual. No han segut trobats restants humans, encara que sabem que simultàneament en atres regions de [[Europa]] vivia l'''[[Homo erectus]]'', un dels antepassats del ser humà actual. Sí posseïm restants d'útils tallats en pedra ([[quarsita]] o [[ofita]]), cas dels ''bifaces'' (astrals), trobats en algunes coves pero sobretot en jaciments a l'aire lliure, possibles gràcies a la benignitat del clima. Estos poblaments es realisaven pròxims a la costa i en valls baixes, junt a rius, habitant barraques construïdes en branques o pells. En tot cas es tractaria d'assentaments eventuals, ya que aquella població es componia de menuts grups familiars o de ''clans'' que es traslladarien seguint els recursos que els proporcionava la caça d'animals i la recolecció de vegetals.

Climàticament la [[prehistòria]] es va caracterisar per l'alternança de periodos càlits i uns atres molt frets, cridats ''glaciacions''. Aquells primers pobladors de Cantàbria varen viure en un periodo interglaciar, en temperatures templades –pot ser que inclús més que les nostres- i una llínea de costa similar a l'actual. No han segut trobats restants humans, encara que sabem que simultàneament en atres regions d'[[Europa]] vivia l'''[[Homo erectus]]'', un dels antepassats del ser humà actual. Sí posseïm restants d'útils tallats en pedra ([[quarsita]] o [[ofita]]), cas dels ''bifaces'' (astrals), trobats en algunes coves pero sobretot en jaciments a l'aire lliure, possibles gràcies a la benignitat del clima. Estos poblaments es realisaven pròxims a la costa i en valls baixes, junt a rius, habitant barraques construïdes en branques o pells. En tot cas es tractaria d'assentaments eventuals, ya que aquella població es componia de menuts grups familiars o de ''clans'' que es traslladarien seguint els recursos que els proporcionava la caça d'animals i la recolecció de vegetals.

En la transició del [[Paleolític Inferior]] al [[Paleolític Mig]], ocorreguda fa uns 95 000 anys, s'inicia l'última [[glaciació]] (''[[Würm]]''), prolongada fins a fa uns 10 000 anys. Cantàbria, de la mateixa manera que àmplies zones d'Europa, sofrix un fort refredat climàtic, alterant l'entorn natural i traslladant la llínea de costa varis quilómetros cap a l'interior de la mar –a causa del congelament d'amplis volums d'aigua-. L'entorn ecològic de la [[Cordillera Cantàbrica]] es caracterisa llavors per la presència de ''glaciars'' i ''neus perpètues'', convertint-se, ara en més raó, en una verdadera barrera natural. La primera conseqüència que observem en les comunitats humanes és l'ocupació massiva de coves i abrics naturals –com abans prop de la costa i en valls baixes-, ara habitats per una nova espècie, el [[Neanderthal]] (del que tampoc nos han aplegat restants). Est desenrollarà la [[indústria lítica]] heretada del periodo anterior, perfeccionant el tallat d'instruments –puntes, raspadors, principalment a la caça de grans animals com [[cérvol]]s, [[isart]]s, [[cavall]]s, [[rinoceront]]s i [[bòvit]]s. La preeminència de la [[pedra]] com a matèria primera no obsta per a que també utilisaren unes atres, cas de la [[fusta]], que pel seu caràcter peridor no han pogut aplegar fins a nosatres.

En la transició del [[Paleolític Inferior]] al [[Paleolític Mig]], ocorreguda fa uns 95.000 anys, s'inicia l'última [[glaciació]] (''[[Würm]]''), prolongada fins a fa uns 10.000 anys. Cantàbria, de la mateixa manera que àmplies zones d'[[Europa]], sofrix un fort refredat climàtic, alterant l'entorn natural i traslladant la llínea de costa varis quilómetros cap a l'interior de la mar –a causa del congelament d'amplis volums d'[[aigua]]-. L'entorn ecològic de la [[Cordillera Cantàbrica]] es caracterisa llavors per la presència de ''glaciars'' i ''[[Neu|neus]] perpètues'', convertint-se, ara en més raó, en una verdadera barrera natural. La primera conseqüència que observem en les comunitats humanes és l'ocupació massiva de coves i abrics naturals –com abans prop de la costa i en valls baixes-, ara habitats per una nova espècie, el [[Neanderthal]] (del que tampoc nos han aplegat restants). Est desenrollarà la [[indústria lítica]] heretada del periodo anterior, perfeccionant el tallat d'instruments –puntes, raspadors, principalment a la caça de grans animals com [[Cérvol|cérvols]], [[isart]]s, [[cavall]]s, [[rinoceront]]s i [[bòvit]]s. La preeminència de la [[pedra]] com a matèria primera no obsta per a que també utilisaren unes atres, cas de la [[fusta]], que pel seu caràcter peridor no han pogut aplegar fins a nosatres.

La dieta càrnica es vea aixina mateix completada en la recolecció de frutes i verdures, encara que crida l'atenció l'escassa presència de restants de moluscs, #lo que indicaria la seua falta d'interés o accés als recursos marítims. Posseïm indicis de la pràctica del [[canibalisme]], encara que no sabríem interpretar si era deguda a l'escassea de recursos alimenticis o a activitats rituals. Sobre estes últimes coneixem la realisació de ''#enterrament colectius'' acompanyats d'ofrenes als morts, indicatives dels rudiments d'una vida [[espiritual]], a la que possiblement estaven vinculades les primeres manifestacions artístiques.

La dieta càrnica es vea aixina mateix completada en la recolecció de frutes i verdures, encara que crida l'atenció l'escassa presència de restants de moluscs, lo que indicaria la seua falta d'interés o accés als recursos marítims. Posseïm indicis de la pràctica del [[canibalisme]], encara que no sabríem interpretar si era deguda a l'escassea de recursos alimenticis o a activitats rituals. Sobre estes últimes coneixem la realisació de ''enterrament colectius'' acompanyats d'ofrenes als morts, indicatives dels rudiments d'una vida [[espiritual]], a la que possiblement estaven vinculades les primeres manifestacions artístiques.

L'últim periodo Paleolític, el [[Paleolític Superior]], es va iniciar fa 35 000 anys, i es va prolongar fins al final de l'última glaciació, fa 10 000. En l'assistim a l'extinció del Neanderthal i la seua substitució pel [[Homo sapiens sapiens]], impulsor d'un important alvanç tecnològic i cultural que va significar el cenit cultural del Paleolític. Este desenroll té la seua correspondència en l'aument demogràfic, que possibilita l'expansió humana cap a espais abans deshabitats, cas de les valls miges de la regió. Dona lloc a una ocupació massiva de coves que ara apareixen millor acondicionades i compartimentades per a distints usos, en un entorn natural que continua les pautes glaciars. Igualment assistim a una evolució i major especialisació de la [[indústria lítica]], junt a la d'ossos (arpons) i astes, proliferant, al costat d'armes i útils (atzagayes), peces decoratives i simbòliques (cas dels famosos [[Bastó perforat|bastons perforats]]).

L'últim periodo Paleolític, el [[Paleolític Superior]], es va iniciar fa 35.000 anys, i es va prolongar fins al final de l'última glaciació, fa 10.000. En l'assistim a l'extinció del Neanderthal i la seua substitució pel [[Homo sapiens sapiens]], impulsor d'un important alvanç tecnològic i cultural que va significar el cenit cultural del Paleolític. Este desenroll té la seua correspondència en l'aument demogràfic, que possibilita l'expansió humana cap a espais abans deshabitats, cas de les valls miges de la regió. Dona lloc a una ocupació massiva de coves que ara apareixen millor acondicionades i compartimentades per a distints usos, en un entorn natural que continua les pautes glaciars. Igualment assistim a una evolució i major especialisació de la [[indústria lítica]], junt a la d'ossos (arpons) i astes, proliferant, al costat d'armes i útils (atzagayes), peces decoratives i simbòliques (cas dels famosos [[Bastó perforat|bastons perforats]]).

L'organisació social gana en complexitat, generant una [[divisió del treball]] que possibilita l'especialisació en diferents tasques, aixina com assentaments més extensos i duradors. La seua alimentació provenia de la caça de gran varietat d'espècies, deguda a la diversitat de mijos ecològics de que gojava la regió cantàbrica; aixina, a cérvols, cavalls i cabres se sumen atres com [[ren]]s, [[bisont]]s o [[mamut]]s, típics de climes frets (de tots ells extrauen carn, pells, ossos i astes). La seua caça en grup indica l'existència d'un alt nivell organisatiu, en un moment en el que l'aument de població espenta a una intensa explotació dels recursos. A esta dieta s'unixen, novament, vegetals recolectats, aixina com alguns animals marins.

L'organisació social gana en complexitat, generant una [[divisió del treball]] que possibilita l'especialisació en diferents tasques, aixina com assentaments més extensos i duradors. La seua alimentació provenia de la caça de gran varietat d'espècies, deguda a la diversitat de mijos ecològics de que gojava la regió cantàbrica; aixina, a cérvols, cavalls i cabres se sumen atres com [[ren]]s, [[bisont]]s o [[mamut]]s, típics de climes frets (de tots ells extrauen carn, pells, ossos i astes). La seua caça en grup indica l'existència d'un alt nivell organisatiu, en un moment en el que l'aument de població espenta a una intensa explotació dels recursos. A esta dieta s'unixen, novament, vegetals recolectats, aixina com alguns animals marins.