Canvis

| notes a peu      =  

| notes a peu      =  

}}

}}

'''Gaetà Huguet i Breva''' ([[Castelló]], [[24 de juliol]] de [[1848]] - † [[26 de novembre]] de [[1926]]), fon un empresari, mestre, escritor i mecenes. Llicenciat en Filosofia i Lletres, fon professor en Amèrica llatina i en els EE.UU., coneixedor de diversos idiomes. Està considerat com un dels pares del [[valencianisme]].

'''Gaetà Huguet i Breva''' ([[Castelló]], [[24 de juliol]] de [[1848]] - † [[26 de novembre]] de [[1926]]), fon un empresari, mestre, escritor i mecenes. Llicenciat en Filosofia i Lletres, fon professor en Amèrica llatina i en els [[Estats Units]], coneixedor de diversos idiomes. Està considerat com un dels pares del [[valencianisme]].

== Biografia ==

== Biografia ==

== El valencianisme i Constantí Llombart ==

== El valencianisme i Constantí Llombart ==

 

La Renaixença valenciana tenia dos sectors, en u el conservador, [[Teodor Llorente]] i en atre, el lliberal, [[Constantí Llombart]]. Gaetà Huguet seguix una evolució pareguda a la de Constantí Llombart, fon intim amic d'ell i el recolçava des de [[Castelló]], viajant al Cap i Casal quan fora necessari per a visitar-lo.  

La Renaixença valenciana tenia dos sectors, en u el conservador, [[Teodor Llorente]] i en atre, el lliberal, [[Constantí Llombart]]. Gaetà Huguet seguix una evolució pareguda a la de Constantí Llombart, fon intim amic d'ell i el recolçava des de [[Castelló]], viajant al Cap i Casal quan fora necessari per a visitar-lo.  

A la mort de [[Constantí Llombart]], [[Castelló]] es posà de dol, perque es sabia que era intim amic de Gaetà Huguet, sent una de les persones més ilustres i més vollgudes de la ciutat. Els titulars dels diaris, d'aquells dies, feen referencia a la mort del patriarca de les lletres valencianes i fundador de [[Lo Rat Penat]]. Es celebraren certamens i actes en homenage a Constanti, impulsats pel seu amic. Organisat per Patria Nova en [[1925]], (Patria Nova i Joventut Valencianista, foren patrocinadores d'accions que abocarien en l'acort ortogràfic de [[1932]], la porta que s'obria a la despersonalisació llingüistica del [[valencià]] i a la substitució dels criteris autoctonistes sobre l'identitat de la [[llengua valenciana]] i la seua codificacio – marcats per [[Lluís Fullana]] -, que serien substituits per l'importacio de les normes ortografiques de l'Institut d'Estudis Catalans, explanades en alguns retocs en les “Bases Ortografiques de 1932”), es convocà un concurs d'himnes nacionals valencians que fon generosament dotat pel patrici Gaetà, des de [[Castelló]] de la Plana. El veredicte del jurat donà com a guanyadora la composició titulada “Vent de Ponent”, escrita en les normes de [[1914]] del [[pare Fullana]], dient:  

A la mort de [[Constantí Llombart]], [[Castelló]] es posà de dol, perque es sabia que era intim amic de Gaetà Huguet, sent una de les persones més ilustres i més vollgudes de la ciutat. Els titulars dels diaris, d'aquells dies, feen referencia a la mort del patriarca de les lletres valencianes i fundador de [[Lo Rat Penat]]. Es celebraren certamens i actes en homenage a Constanti, impulsats pel seu amic. Organisat per Patria Nova en [[1925]], (Patria Nova i Joventut Valencianista, foren patrocinadores d'accions que abocarien en l'acort ortogràfic de [[1932]], la porta que s'obria a la despersonalisació llingüistica del [[valencià]] i a la substitució dels criteris autoctonistes sobre l'identitat de la [[llengua valenciana]] i la seua codificacio – marcats per [[Lluís Fullana]] -, que serien substituits per l'importacio de les normes ortografiques de l'Institut d'Estudis Catalans, explanades en alguns retocs en les “Bases Ortografiques de 1932”), es convocà un concurs d'himnes nacionals valencians que fon generosament dotat pel patrici Gaetà, des de [[Castelló]] de la Plana. El veredicte del jurat donà com a guanyadora la composició titulada “Vent de Ponent”, escrita en les normes de [[1914]] del [[pare Fullana]], dient:  

''Vent de ponent, vent de ponent

''Vent de ponent, vent de ponent<br>

llauradors nostra terra perilla;

llauradors nostra terra perilla;<br>

germans l'amor sant defensem;

germans l'amor sant defensem;<br>

vil estrany maganses nos humilla

vil estrany maganses nos humilla<br>

¡ Valencians, per la patria breguem!

¡Valencians, per la patria breguem!<br>

¡ Defensem la nostra casa, geni y llengua, sang y rassa !

¡Defensem la nostra casa, geni y llengua, sang y rassa!<br>

¡ Per honor y dignitat per la santa llibertat!'' I seguix.

¡Per honor y dignitat per la santa llibertat!'' I seguix.<br>

== Opinions en prensa i revistes ==

== Opinions en prensa i revistes ==

== Veu de la Plana ==

== Veu de la Plana ==

 

Els seus objectius (Veu de la Plana, nº 1, 25 març [[1916]]): “Volem y desigem, dit en altres paraules, lo renaiximent de la grand familia valenciana, del grand [[Comunitat Valenciana|poble valenciá]]. Los que ací nos congreguem y acaronem dins d'esta societat que diem regionalista, com podriem anomenar autonomista o nacionalista, portem al cor empeltat l'amor a la nostra Terra, y l'odi africá al Centralisme; convençuts que d'ell brillen lo decaiment de la nostra raça y l'anemia moral del nostre poble”…”Aspirem a que la nostra llengua vernácula siga sola la parlada en la nostra llar; pels nostres camps y en les nostres viles; que siga ensenyada en les escoles publiques; en los instituts y universitats….”  

Els seus objectius (Veu de la Plana, nº 1, 25 març [[1916]]): “Volem y desigem, dit en altres paraules, lo renaiximent de la grand familia valenciana, del grand [[Comunitat Valenciana|poble valenciá]]. Los que ací nos congreguem y acaronem dins d'esta societat que diem regionalista, com podriem anomenar autonomista o nacionalista, portem al cor empeltat l'amor a la nostra Terra, y l'odi africá al Centralisme; convençuts que d'ell brillen lo decaiment de la nostra raça y l'anemia moral del nostre poble”…”Aspirem a que la nostra llengua vernácula siga sola la parlada en la nostra llar; pels nostres camps y en les nostres viles; que siga ensenyada en les escoles publiques; en los instituts y universitats….”  

Del gran amor que tenía a la nostra llengua (la valenciana, no la de [[Barcelona]]) es espill la següent cita d'un escrit seu publicat en l'any [[1920]], en el Bolletí de la Castellonenca, titulat ''La nació valenciana'': “aquesta polida y gloriosa llengua nostra valenciana que al [[sigle XV]] era igualment entesa per tota la costa llevantina com [[França]], el [[Vaticà]], hon era parlada per lo sant Pare y sa cort, torna de nou a pujar al cel envolta en l'encens de les nostres esglesies per a pujar al cel en la mateixa llengua de mel que los angels parlen”... ”despertar a la estudiosa joventut valencianista per que batisca un trono d'amor a la gloriosa “Personalitat Valenciana” lliure de tuteles que, quand mes afines més taquen y deshonren”.  

Del gran amor que tenía a la nostra llengua (la valenciana, no la de [[Barcelona]]) es espill la següent cita d'un escrit seu publicat en l'any [[1920]], en el Bolletí de la Castellonenca, titulat ''La nació valenciana'': “aquesta polida y gloriosa llengua nostra valenciana que al [[sigle XV]] era igualment entesa per tota la costa llevantina com [[França]], el [[Vaticà]], hon era parlada per lo sant Pare y sa cort, torna de nou a pujar al cel envolta en l'encens de les nostres esglesies per a pujar al cel en la mateixa llengua de mel que los angels parlen”... ”despertar a la estudiosa joventut valencianista per que batisca un trono d'amor a la gloriosa “Personalitat Valenciana” lliure de tuteles que, quand mes afines més taquen y deshonren”.  

La Societat Castellonenca de Cultura es fundà en [[1919]], baix el nom en castellà de “Sociedad Castellónense de Cultura” (Gaetà s'encarregà de canviar-li el nom en valencià), sent sa primera junta: [[Salvador Guinot]], com a president, Joan B. Carbó, vicepresident, [[Lluís Revest]], secretari i Ricart Carreras i [[Ángel Sánchez Gozalbo]], vocals, despuix entraren, Gaetà Huguet Breva, [[Josep Pasqual Tirado]] i V. Calduch. El primer bolleti aparegué en [[1920]] en una publicacio mensual, durant els primers anys. Gaetà, va ser soci fundador de l'Ateneu de [[Castelló]], instituint els primers cursets de [[valencià]].

La [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC) es fundà en [[1919]], baix el nom en castellà de “Sociedad Castellónense de Cultura” (Gaetà s'encarregà de canviar-li el nom en valencià), sent sa primera junta: [[Salvador Guinot]], com a president, Joan B. Carbó, vicepresident, [[Lluís Revest]], secretari i Ricart Carreras i [[Ángel Sánchez Gozalbo]], vocals, despuix entraren, Gaetà Huguet Breva, [[Josep Pasqual Tirado]] i V. Calduch. El primer bolleti aparegué en [[1920]] en una publicacio mensual, durant els primers anys. Gaetà, va ser soci fundador de l'Ateneu de [[Castelló]], instituint els primers cursets de [[valencià]].

 

   

   

Gaetà Huguet, opinava del vilarrealenc Josep Nebot, en quan a la llengua, dient que tant el [[valencià]] com el castellà tenien que estar al mateix nivell, cosa que no passava, perque el castellà era la llengua oficial i les publicacions es feen casi totes en castellà. Nebot dia que els valencianistes veen al [[castellà]] com a una llengua devoradora, pero se queixava de la castellanisacio del [[valencià]] i acusava a Gaetà d'acatalanat. La [[llengua valenciana]] era utilisada per alguns periodics i revistes satiriques, o be en obres poetiques de certamens lliteraris.  

Gaetà Huguet, opinava del vilarrealenc Josep Nebot, en quan a la llengua, dient que tant el [[valencià]] com el castellà tenien que estar al mateix nivell, cosa que no passava, perque el castellà era la llengua oficial i les publicacions es feen casi totes en castellà. Nebot dia que els valencianistes veen al [[castellà]] com a una llengua devoradora, pero se queixava de la castellanisacio del [[valencià]] i acusava a Gaetà d'acatalanat. La [[llengua valenciana]] era utilisada per alguns periodics i revistes satiriques, o be en obres poetiques de certamens lliteraris.  

== Gaetà i Lluís Fullana ==

== Gaetà i Lluís Fullana ==

 

[[Image:Dedicatoria de LF a GH.jpg|thumb|right|250px|<center> Dedicatòria del ''Compendi de la Gramàtica Valenciana'' de Lluís Fullana a '''Huguet i Breva'''</center>]]

[[Image:Dedicatoria de LF a GH.jpg|thumb|right|250px|<center> Dedicatòria del ''Compendi de la Gramàtica Valenciana'' de Lluís Fullana a '''Huguet i Breva'''</center>]]

== Fundació Huguet ==

== Fundació Huguet ==

 

Sabem que n'hi han dos fundacions Huguet, una dedicada a '''Huguet i Breva''', i l'atra a son fill Huguet i Segarra; pero la manca de transparencia i de confiança en les institucions pancatalanistes (no oblidem que l'any [[2001]], l'alcalde de [[Castelló]] autorisà una seu per a l'Institut d'Estudis Catalans en la nostra ciutat en un edifici de propietat municipal), nos impedix fer un seguiment o fiscalisacio per a comprovar si ha segut traïcionada l'última voluntat de Gaetà Huguet Breva. Lo que si està clar es que entre les persones que han estat al front de la Fundacio Gaetà Huguet en el passat ([[Joan Fuster]], entre atres) i les que puguen haver ara, cap la possibilitat de que estiguen utilisant de manera indeguda el nom del nostre patriarca per a impulsar aquelles activitats que precisament denunciava en vida, fent creure que en el fondo ell era partidari de l'unitat de les llengües.

Sabem que n'hi han dos fundacions Huguet, una dedicada a '''Huguet i Breva''', i l'atra a son fill Huguet i Segarra; pero la manca de transparencia i de confiança en les institucions pancatalanistes (no oblidem que l'any [[2001]], l'alcalde de [[Castelló]] autorisà una seu per a l'Institut d'Estudis Catalans en la nostra ciutat en un edifici de propietat municipal), nos impedix fer un seguiment o fiscalisacio per a comprovar si ha segut traïcionada l'última voluntat de Gaetà Huguet Breva. Lo que si està clar es que entre les persones que han estat al front de la Fundacio Gaetà Huguet en el passat ([[Joan Fuster]], entre atres) i les que puguen haver ara, cap la possibilitat de que estiguen utilisant de manera indeguda el nom del nostre patriarca per a impulsar aquelles activitats que precisament denunciava en vida, fent creure que en el fondo ell era partidari de l'unitat de les llengües.