Canvis

| lloc_mort = [[Tébar]], [[Conca]], [[Espanya]]

| lloc_mort = [[Tébar]], [[Conca]], [[Espanya]]

}}

}}

'''Marcelino Valentín Gamazo''' ([[Arechavaleta]], [[Guipúscoa]], [[14 d'agost]] de [[1879]] - † [[Tébar]], [[Conca]], [[6 d'agost]] de [[1936]]), fon un advocat espanyol, secretari dels Coleges d'Advocats de Madrit en tres ocasions, decà dels advocats de l'Estat i [[Fiscal General de l'Estat|fiscal general]] de la [[II República Espanyola|República Espanyola]] (nov.-dic. de [[1935]]). Valentín Gamazo intentà, sense èxit, que es condenara al socialiste [[Francisco Largo Caballero]] com a cap de la [[Revolució de 1934]] o Colp d'Estat de 1934. Fallí assessinat al començament de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], despuix d'haver segut capturat per milicians del [[PSOE]] junt en varis dels seus fills en la casa de camp familiar de [[Rubielos Altos]] ([[Pozorrubielos de la Mancha]], [[Conca]]).

'''Marcelino Valentín Gamazo''' ([[Arechavaleta]], [[Guipúscoa]], [[14 d'agost]] de [[1879]] - † [[Tébar]], [[Conca]], [[6 d'agost]] de [[1936]]), fon un advocat espanyol, secretari dels Coleges d'Advocats de [[Madrit]] en tres ocasions, decà dels advocats de l'Estat i [[Fiscal General de l'Estat|fiscal general]] de la [[II República Espanyola|República Espanyola]] (nov.-dic. de [[1935]]). Valentín Gamazo intentà, sense èxit, que es condenara al socialiste [[Francisco Largo Caballero]] com a cap de la [[Revolució de 1934]] o Colp d'Estat de 1934. Fallí assessinat al començament de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], despuix d'haver segut capturat per milicians del [[PSOE]] junt en varis dels seus fills en la casa de camp familiar de [[Rubielos Altos]] ([[Pozorrubielos de la Mancha]], [[Conca]]).

== Biografia ==

== Biografia ==

Fon nomenat per [[Niceto Alcalá Zamora]] fiscal general de la República el dissabte 16 de novembre de 1935, a proposta del ministeri de Justícia. Prengué possessió del càrrec el dimarts 19 de novembre d'eixe mateix any.  

Fon nomenat per [[Niceto Alcalá Zamora]] fiscal general de la República el [[dissabte]] [[16 de novembre]] de [[1935]], a proposta del ministeri de Justícia. Prengué possessió del càrrec el [[dimarts]] [[19 de novembre]] d'eixe mateix any.  

La seua actuació més notable fon la causa mampresa en 1934 davant el [[Tribunal Suprem d'Espanya|Tribunal Suprem]] contra el socialiste Francisco Largo Caballero (defés pel juriste i polític socialiste [[Luis Jiménez de Asúa]]) com a cap de la [[Revolució de 1934]] o Colp d'Estat de 1934, acusant-lo de rebelió militar, delicte penat en trenta anys de reclusió.

La seua actuació més notable fon la causa mampresa en [[1934]] davant el [[Tribunal Suprem d'Espanya|Tribunal Suprem]] contra el socialiste Francisco Largo Caballero (defés pel juriste i polític socialiste [[Luis Jiménez de Asúa]]) com a cap de la [[Revolució de 1934]] o Colp d'Estat de 1934, acusant-lo de rebelió militar, delicte penat en trenta anys de reclusió.

Finalment, el Tribunal Suprem dictaria sentència absolutòria de Largo Caballero el 30 de novembre de 1935, en entendre els magistrats que el resultat de la prova no permetia concloure que Largo Caballero haguera participat a títul algun el delicte de rebelió militar, devent-se considerar per això al processat inocent en virtut del principi ''in dubio pro reo''; per una atra part, els membres del tribunal varen entendre que Caballero tampoc podria ser condenat pel delicte de provocació a la rebelió militar, puix els escrits en que incitava a una sublevació eren de data anterior a l'entrada en vigor de la llei d'amnistia aprovada el 25 d'abril de 1934, i per tant quedaven exculpats per esta concessió graciosa. Davant l'absolució, Valentín Gamazo presentà la seua dimissió el dimecres 18 de decembre d'aquell mateix any, sent-li admesa el 24 de decembre.

Finalment, el Tribunal Suprem dictaria sentència absolutòria de Largo Caballero el [[30 de novembre]] de 1935, en entendre els magistrats que el resultat de la prova no permetia concloure que Largo Caballero haguera participat a títul algun el delicte de rebelió militar, devent-se considerar per això al processat inocent en virtut del principi ''in dubio pro reo''; per una atra part, els membres del tribunal varen entendre que Caballero tampoc podria ser condenat pel delicte de provocació a la rebelió militar, puix els escrits en que incitava a una sublevació eren de data anterior a l'entrada en vigor de la llei d'amnistia aprovada el [[25 d'abril]] de 1934, i per tant quedaven exculpats per esta concessió graciosa. Davant l'absolució, Valentín Gamazo presentà la seua dimissió el [[dimecres]] [[18 de decembre]] d'aquell mateix any, sent-li admesa el [[24 de decembre]].

Poques semanes despuix del [[colp d'Estat de 1936]] i el començament de la Guerra Civil, fon capturat en la retaguàrdia republicana per un grup de milicians del PSOE el 5 d'agost de 1936 i assessinat eixa mateixa nit junt a tres dels seus fills: José Antonio, Javier i Luis de 21, 20 i 17 anys respectivament.

Poques semanes despuix del [[colp d'Estat de 1936]] i el començament de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], fon capturat en la retaguàrdia republicana per un grup de milicians del PSOE el [[5 d'agost]] de 1936 i assessinat eixa mateixa nit junt a tres dels seus fills: José Antonio, Javier i Luis de 21, 20 i 17 anys respectivament.

Fon membre d'[[Acció Catòlica]] i dels Cavallers del Pilar, i va participar en la reorganisació de la Congregació de Sant Ivo, patró dels advocats.

Fon membre d'[[Acció Catòlica]] i dels Cavallers del Pilar, i va participar en la reorganisació de la Congregació de Sant Ivo, patró dels advocats.