154 224
edicions
Canvis
sense resum d'edició
La '''guerra de Gaza''' és un conflicte armat en curs que va començar el [[7 d'octubre]] de [[2023]] i que ha desencadenat un genocidi en [[Gaza]] per part d'Israel sobre la població civil palestina. Com a part dels conflictes no resolts entre israelites i palestins, que es remonten al [[sigle XX]], seguix a les guerres de [[2008]]-[[2009]], [[2012]], [[2014]], [[2021]] i [[2022]].
La '''guerra de Gaza''' és un conflicte armat en curs que va començar el [[7 d'octubre]] de [[2023]] i que ha desencadenat un genocidi en [[Gaza]] per part d'[[Israel]] sobre la població civil palestina. Com a part dels conflictes no resolts entre israelites i palestins, que es remonten al [[sigle XX]], seguix a les guerres de [[2008]]-[[2009]], [[2012]], [[2014]], [[2021]] i [[2022]].
El 7 d'octubre de 2023, mentres els israelites celebraven la festivitat de Simjat Torá, grups armats de fedayines palestins, principalment d'Hamás i de la Yihad Islàmica Palestina, varen llançar un atac contra Israel des de la Franja de Gaza que va començar en una andanada de cohets i que va seguir en un atac coordinat de comandos contra numeroses bases militars i localitats fronterices. L'atac, denominat «operació Inundació del-Aqsa», va prendre a Israel per sorpresa pese a ocórrer al sendemà del cinquanta aniversari de la guerra de Yom Kipur. Israel va respondre poc despuix en una de les campanyes de bombardejos més destructives de l'història moderna i va invadir la Franja de Gaza el [[27 d'octubre]].
L'atac palestí del 7 d'octubre a Israel va supondre la primera volta en l'història que Israel va perdre el control de part del seu territori durant un periodo prolongat de temps, durant el qual els milicians varen capturar a un total de 251 rehens i varen matar a 695 civils israelites (inclosos 36 menors d'edat), 71 civils estrangers i 373 soldats i policies. Human Rights Watch va denunciar que l'atac delliberat contra civils, els atacs indiscriminats i la toma de civils com a rehens constituïxen crims de guerra segons el dret internacional humanitari. Tot açò va dur al Govern d'Israel a declarar l'estat de guerra per primera volta des de la guerra de Yom Kipur en [[1973]] i a donar inici a una devastadora campanya de bombardejos.
La guerra ha causat la mort de més de mil israelites i decenes de mils de palestins, ademés d'una destrucció generalisada i una crisis humanitària en Gaza que va donar lloc a l'actual genocidi palestí. Mentrestant, la regió circumdant ha experimentat una creixent inestabilitat i combats. El primer dia fon el més mortífer en l'història d'Israel, i la guerra és la més mortífera de l'història per als palestins.
La guerra ha causat la mort de més de mil israelites i decenes de mils de palestins, ademés d'una destrucció generalisada i una crisis humanitària en Gaza que va donar lloc a l'actual genocidi palestí. Mentrestant, la regió circumdant ha experimentat una creixent inestabilitat i combats. El primer dia fon el més mortífer en l'història d'Israel, i la guerra és la més mortífera de l'història per als palestins.