32 098
edicions
Canvis
sense resum d'edició
== Cites ==
== Cites ==
{{Cita|Pero per a que el valencià siga reconegut com una llengua d'Europa, i dic reconegut perque la realitat imperant i diaria demostra que ho és, és precís que ací en Valéncia els valencians fem que siga una llengua d'us normal, una llengua viva i treballem per a que, a pesar d'alguns intents, no perga la seua identitat, la seua valencianitat, les seues característiques llingüístiques propies.|Joan Salvador López i Verdejo, comentari personal, citat en la publicació 'Cristians valencians baix l'Islam: De l'any 1000 a la conquista' per [[Leopoldo Penyarroja Torrejón]] ([[Lo Rat Penat]], Valéncia, 1995)}}
{{Cita|Pero per a que el valencià siga reconegut com una llengua d'Europa, i dic reconegut perque la realitat imperant i diaria demostra que ho és, és precís que ací en Valéncia els valencians fem que siga una llengua d'us normal, una llengua viva i treballem per a que, a pesar d'alguns intents, no perga la seua identitat, la seua valencianitat, les seues característiques llingüístiques propies.|Joan Salvador López i Verdejo, comentari personal, citat en la publicació 'Cristians valencians baix l'Islam: De l'any 1000 a la conquista' per [[Leopoldo Penyarroja Torrejón]] ([[Lo Rat Penat]], Valéncia, 1995)}}
{{Cita|La preposició a pren la forma ad davant dels pronoms personals ell, ella, ells, elles, dels pronoms o adjectius algu, alguna, alguns, algunes, dels demostratius este, eixe, aquell, esta, eixa, aquella, estos, eixos, aquells, estes, eixes, aquelles i els demostratius açò, això, allò: Pregunta-li ad ell. Per ad açò m´has fet vindre. Ad este li diuen Pep.
Este fet és ben antic, el trobem en la llengua clàssica, es tracta d'un recurs de la llengua per a evitar el hiatus i es troba en unes atres llengües romàniques; per tot açò s'ha de considerar correcte i hem de mantindre'l en la llengua culta i normativa.|'Parlem com cal' per Voro López (''[[Revista Lo Rat]]'')}}
{{Cita|La llengua valenciana ha patit una marginació històrica que encara hui se sent; la seua situació front ad atres llengües que en ella conviuen es secundària i marginal; la seua supervivència està amenaçada i se qüestiona la seua identitat com a llengua independent.|''Llengua Valenciana i Societat'' (2016), per Voro López}}
{{Cita|La llengua valenciana ha patit una marginació històrica que encara hui se sent; la seua situació front ad atres llengües que en ella conviuen es secundària i marginal; la seua supervivència està amenaçada i se qüestiona la seua identitat com a llengua independent.|''Llengua Valenciana i Societat'' (2016), per Voro López}}