29
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 28:
Llínea 28: + + + + + + + + +
Millora de l'artícul
Els crítics dels arguments de Moore a voltes sostenen que ell està apelant a problemes generals sobre l'anàlisis (cf. la [[paradoxa de l'anàlisis]]), en lloc de revelar alguna cosa especial sobre el valor. L'argument depén clarament de la suposició de que, si “bo” fora definible, seria una [[Veritat llògica|veritat analítica]] sobre “bo”, una suposició que molts realistes morals contemporàneus com [[Richard Boyd]] i [[Peter Railton]] rebugen. Atres respostes apelen a la distinció fregeana entre [[sentit i referència]], admetent que els conceptes de valor són especials i ''sui generis'', pero insistint que les propietats de valor no són més que propietats naturals (una estratègia similar a l'adoptada pels materialistes no reductius en la [[filosofia de la ment]]).
Els crítics dels arguments de Moore a voltes sostenen que ell està apelant a problemes generals sobre l'anàlisis (cf. la [[paradoxa de l'anàlisis]]), en lloc de revelar alguna cosa especial sobre el valor. L'argument depén clarament de la suposició de que, si “bo” fora definible, seria una [[Veritat llògica|veritat analítica]] sobre “bo”, una suposició que molts realistes morals contemporàneus com [[Richard Boyd]] i [[Peter Railton]] rebugen. Atres respostes apelen a la distinció fregeana entre [[sentit i referència]], admetent que els conceptes de valor són especials i ''sui generis'', pero insistint que les propietats de valor no són més que propietats naturals (una estratègia similar a l'adoptada pels materialistes no reductius en la [[filosofia de la ment]]).
==== Lo bo com indefinible ====
Moore sostenia que la bondat no pot ser analisada en térmens de cap atra propietat. En ''[[Principia Ethica]]'', escriu:<blockquote>Pot ser cert que totes les coses que són bones també són alguna cosa més, aixina com és cert que totes les coses que són grogues produïxen un cert tipo de vibració en la llum. I és un fet que l'Ètica busca descobrir quins són eixes atres propietats que pertanyen a totes les coses que són bones. Pero massa filòsofs han cregut que, en nomenar eixes atres propietats, estaven en realitat definint lo bo; que eixes propietats, de fet, no eren simplement "atres", sino absolutament i completament idèntiques a la bondat. (Principia, § 10 ¶ 3)</blockquote>Per lo tant, no podem definir "bo" explicant-ho en atres paraules. Solament podem senyalar una cosa o una acció i dir: "Això és bo". De manera similar, no podem descriure-li a una persona naixcuda completament cega qué és exactament el color groc. Solament podem mostrar-li a una persona en vista un tros de paper groc o un retall de tela groga i dir: "Això és groc".
==== Lo bo com una propietat no natural ====
Ademés de classificar lo "bo" com indefinible, Moore també destacà que es tracta d'una propietat no natural. Açò significa que no pot ser comprovada ni verificada empírica o científicament: no és analisable per mig de la "ciència natural".
==== Coneiximent moral ====
Moore va sostindre que, una volta descartats els arguments basats en la falàcia naturalista, les qüestions sobre la bondat intrínseca solament podien resoldre's apelant a lo que ell (seguint a Sidgwick) va denominar "intuïcions morals": proposicions evidents per sí mateixes que s'imponen al pensament moral, pero que no són susceptibles de prova ni refutació directa (''Principia'', § 45). Com a resultat d'esta postura, molts autors posteriors ho han descrit com a defensor de l'[[intuicionisme ètic]]. No obstant, Moore va voler distinguir les seues opinions de les que comunament es descrivien com "intuicionistes" en l'época en que s'escrigué ''Principia Ethica'':