| Llínea 10: |
Llínea 10: |
| | En [[Estats Units]], durant la [[década de 1960]], l'experiment de la "[[Nova Matemàtica]]" buscà ensenyar teoria de conjunts bàsica, entre atres conceptes abstractes, a estudiants de primària, pero va rebre numeroses crítiques. El currículum de matemàtiques en les escoles europees seguí esta tendència i actualment inclou la matèria en distints nivells a lo llarc de tots els cursos. Els [[diagrames de Venn]] s'utilisen àmpliament per a explicar relacions bàsiques entre conjunts a estudiants de primària (encara que [[John Venn]] els va idear originalment com a part d'un procediment per a evaluar la validea d'[[inferències]] en la [[llògica de térmens]]). | | En [[Estats Units]], durant la [[década de 1960]], l'experiment de la "[[Nova Matemàtica]]" buscà ensenyar teoria de conjunts bàsica, entre atres conceptes abstractes, a estudiants de primària, pero va rebre numeroses crítiques. El currículum de matemàtiques en les escoles europees seguí esta tendència i actualment inclou la matèria en distints nivells a lo llarc de tots els cursos. Els [[diagrames de Venn]] s'utilisen àmpliament per a explicar relacions bàsiques entre conjunts a estudiants de primària (encara que [[John Venn]] els va idear originalment com a part d'un procediment per a evaluar la validea d'[[inferències]] en la [[llògica de térmens]]). |
| | | | |
| − | La teoria de conjunts s'utilisa per a introduir als estudiants en els [[operadors llògics]] (NO, I, O), i en la descripció semàntica o per regles (tècnicament, definició intensional) de conjunts (per eixemple, "mesos que comencen en la lletra ''A''"), la qual cosa pot ser útil per a deprendre programació informàtica, ya que la [[llògica booleana]] s'utilisa en diversos [[llenguages de programació]]. Aixina mateix, els conjunts i atres objectes similars com els multiconjunts i les llistes són tipos de senyes comunes en informàtica i programació. | + | La teoria de conjunts s'utilisa per a introduir als estudiants en els [[operadors llògics]] (NO, I, O), i en la descripció semàntica o per regles (tècnicament, definició intensional) de conjunts (per eixemple, "mesos que comencen en la lletra ''A''"), lo que pot ser útil per a deprendre programació informàtica, ya que la [[llògica booleana]] s'utilisa en diversos [[llenguages de programació]]. Aixina mateix, els conjunts i atres objectes similars com els multiconjunts i les llistes són tipos de senyes comunes en informàtica i programació. |
| | | | |
| | Ademés, certs conjunts s'utilisen freqüentment en l'[[Educació matemàtica|ensenyança matemàtica]] (com els conjunts ℕ de números naturals, ℤ de números sancers, ℝ de números reals, etc.). Estos s'utilisen habitualment en definir una [[funció matemàtica]] com una relació d'un conjunt (el domini) a un atre conjunt (el codomini o image). | | Ademés, certs conjunts s'utilisen freqüentment en l'[[Educació matemàtica|ensenyança matemàtica]] (com els conjunts ℕ de números naturals, ℤ de números sancers, ℝ de números reals, etc.). Estos s'utilisen habitualment en definir una [[funció matemàtica]] com una relació d'un conjunt (el domini) a un atre conjunt (el codomini o image). |
| | + | |
| | <references /> | | <references /> |
| | <references /> | | <references /> |
| | + | |
| | {{Traduït de|en|Set_theory}} | | {{Traduït de|en|Set_theory}} |
| | * [https://en.wikipedia.org/wiki/Set_theory] | | * [https://en.wikipedia.org/wiki/Set_theory] |