68 396
edicions
Canvis
sense resum d'edició
{{en desenroll}}
{{en desenroll}}
{{Pancatalanisme2}}
{{Pancatalanisme2}}
Per r'''acialisme en Catalunya''' s'entén la seudociència i corrent d'opinió per part d'alguns intelectuals catalans dels sigles XIX, XX i XXI basada en el racisme científic, que afirma la diferència o superioritat racial dels catalans front als castellans.
Per '''racialisme en Catalunya''' s'entén la seudociència i corrent d'opinió per part d'alguns intelectuals catalans dels [[sigle XIX|sigles XIX]], [[Sigle XX|XX]] i [[Sigle XXI|XXI]] basada en el racisme científic, que afirma la diferència o superioritat racial dels catalans front als castellans.
== Antecedents i context ==
== Antecedents i context ==
El plantejament de races inferiors i superiors, identificades en nacions emergents i decadents, està en l'ambient intelectual de l'época en Espanya, ple d'alusions a la virilitat i el valor que acompanya al passat i desijat gran Imperi. La commemoració del quarto centenari del descobriment d'Amèrica (1892), havia inaugurat certa recuperació de l'"orgull espanyol" i del seu paper en el món, que culmina en la proclamació del 12 d'octubre (data del desembarc de Colón en Sant Salvador-Guanahaní) com a Dia de la Raça, pero la pèrdua dels últims vestigis de l'Imperi colonial espanyol en 1898 va qüestionar dita recuperació.
El plantejament de races inferiors i superiors, identificades en nacions emergents i decadents, està en l'ambient intelectual de l'época en Espanya, ple d'alusions a la virilitat i el valor que acompanya al passat i desijat gran Imperi. La commemoració del quarto centenari del [[descobriment d'Amèrica]] ([[1892]]), havia inaugurat certa recuperació de l'"orgull espanyol" i del seu paper en el món, que culmina en la proclamació del [[12 d'octubre]] (data del desembarc de [[Cristofol Colón|Colón]] en Sant Salvador-Guanahaní) com a Dia de la Raça, pero la pèrdua dels últims vestigis de l'Imperi colonial espanyol en [[1898]] va qüestionar dita recuperació.
La pèrdua d'estos últims territoris d'ultramar (Cuba, Guam, Filipines i Puerto Rico) a mans de l'eixèrcit nortamericà, el cridat desastre del 98, va tindre diverses conseqüències en el paisage polític i cultural espanyol, aparte de l'evident pèrdua de les colónies. Varen aparéixer diverses receptes per a la solució de la decadència espanyola i el ser d'Espanya, entre elles el regeneracionisme, pero també els nacionalismes català i vasc. Els nacionalistes catalans se sentien atrapats en una Espanya dèbil, atrassada i decadent, que no era capaç de progressar, llastre del que es tindrien que lliurar per a convertir-se en una societat moderna.
La pèrdua d'estos últims territoris d'ultramar (Cuba, Guam, Filipines i Puerto Rico) a mans de l'eixèrcit nortamericà, el cridat desastre del 98, va tindre diverses conseqüències en el paisage polític i cultural espanyol, aparte de l'evident pèrdua de les colónies. Varen aparéixer diverses receptes per a la solució de la decadència espanyola i el ser d'Espanya, entre elles el regeneracionisme, pero també els nacionalismes català i vasc. Els nacionalistes catalans se sentien atrapats en una Espanya dèbil, atrassada i decadent, que no era capaç de progressar, llastre del que es tindrien que lliurar per a convertir-se en una societat moderna.