32 098
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''La Correspondencia de Valencia''' fon un periòdic espanyol editat en la ciutat de Valéncia entre els anys 1882 i 1939. == Història == La pub…»
'''La Correspondencia de Valencia''' fon un periòdic espanyol editat en la [[ciutat de Valéncia]] entre els anys [[1882]] i [[1939]].
== Història ==
La publicació, de caràcter vespertí, fon fundada en la ciutat de Valéncia en l'any [[1882]] per [[Manuel María de Santana]], qui era responsable també de l'edició de ''[[La Correspondencia de España]]'' de [[Madrit]], si be poc despuix de la seua creació fon venut a [[Francisco Peris Mencheta]]. La seua orientació política era conservadora, i les principals aportacions provenien de la [[Agencia Mencheta]] de Notícies, que també treballava per al ''[[Noticiero Universal]]'' de [[Barcelona]].
Des de [[1877]] fins a la seua fundació com a diari independent en 1882, ''La Correspondencia de Valencia'' fon el suplement de quarta pàgina de notícies locals de ''La Correspondencia de España'' en Valéncia imprés per Joan Guix i dirigit per [[Francisco Peris Mencheta]], casat en Dolors Guix, filla de l'impressor, des de giner de 1877.
== Columnistes ==
En maig de [[1918]] es va convertir en l'orgue oficial del partit polític [[Unió Valencianista Regional]], servint de plataforma en les campanyes del mateix en favor de l'estatut d'autonomia valencià, polemisant en el diari ''[[El Pueblo]]'', orgue del [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]]. Els principals columnistes foren, entre atres:
* [[Salvador Ferrandis i Luna]]
* [[Ignacio Villalonga]]
* [[Joaquim Reig i Rodríguez]]
* [[Lluís Cebrià i Ibor]]
* [[Vicent Tomàs i Martí]]
* [[Eduardo Martínez Sabater]]
* [[Adolf Pizcueta i Alfonso]]
* [[Maximiliano Thous Orts]]
== Declaració Valencianista ==
El 14 de novembre de [[1918]], publicà en primera pàgina i en lloc preferent la [[Declaració Valencianista]]. Precedia a la Declaració un artícul a tres columnes titulat «Valencianisme», seguit de les huit bases del decàlec valencianiste, que eren comentades, una a una, per diferents membres de les organisacions firmants en huit artículs apareguts entre el 16 de novembre i el 7 de decembre de 1918.
== Dictadura de Primo de Rivera ==
En l'any [[1923]] els seus principals redactors, Ferrandis Luna i Martínez-Sabater, varen donar el seu respal a la [[Dictadura de Primo de Rivera]], lo que provocà l'escissió dels elements contraris (Tomàs i Martí o Pizcueta), aixina com la pèrdua de difusió popular.
== II República espanyola i Guerra Civil ==
En l'any [[1930]], la direcció del periòdic va recolzar la proclamació de la [[Segona República Espanyola]]. En iniciar-se la [[guerra civil espanyola]] en [[1936]] el periòdic fon posat baix control de la [[UGT]]. En prendre les tropes franquistes la ciutat de Valéncia en març de [[1939]] va deixar de ser publicat.
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/La_Correspondencia_de_Valencia La Correspondencia de Valencia en Wikipedia]
== Història ==
La publicació, de caràcter vespertí, fon fundada en la ciutat de Valéncia en l'any [[1882]] per [[Manuel María de Santana]], qui era responsable també de l'edició de ''[[La Correspondencia de España]]'' de [[Madrit]], si be poc despuix de la seua creació fon venut a [[Francisco Peris Mencheta]]. La seua orientació política era conservadora, i les principals aportacions provenien de la [[Agencia Mencheta]] de Notícies, que també treballava per al ''[[Noticiero Universal]]'' de [[Barcelona]].
Des de [[1877]] fins a la seua fundació com a diari independent en 1882, ''La Correspondencia de Valencia'' fon el suplement de quarta pàgina de notícies locals de ''La Correspondencia de España'' en Valéncia imprés per Joan Guix i dirigit per [[Francisco Peris Mencheta]], casat en Dolors Guix, filla de l'impressor, des de giner de 1877.
== Columnistes ==
En maig de [[1918]] es va convertir en l'orgue oficial del partit polític [[Unió Valencianista Regional]], servint de plataforma en les campanyes del mateix en favor de l'estatut d'autonomia valencià, polemisant en el diari ''[[El Pueblo]]'', orgue del [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]]. Els principals columnistes foren, entre atres:
* [[Salvador Ferrandis i Luna]]
* [[Ignacio Villalonga]]
* [[Joaquim Reig i Rodríguez]]
* [[Lluís Cebrià i Ibor]]
* [[Vicent Tomàs i Martí]]
* [[Eduardo Martínez Sabater]]
* [[Adolf Pizcueta i Alfonso]]
* [[Maximiliano Thous Orts]]
== Declaració Valencianista ==
El 14 de novembre de [[1918]], publicà en primera pàgina i en lloc preferent la [[Declaració Valencianista]]. Precedia a la Declaració un artícul a tres columnes titulat «Valencianisme», seguit de les huit bases del decàlec valencianiste, que eren comentades, una a una, per diferents membres de les organisacions firmants en huit artículs apareguts entre el 16 de novembre i el 7 de decembre de 1918.
== Dictadura de Primo de Rivera ==
En l'any [[1923]] els seus principals redactors, Ferrandis Luna i Martínez-Sabater, varen donar el seu respal a la [[Dictadura de Primo de Rivera]], lo que provocà l'escissió dels elements contraris (Tomàs i Martí o Pizcueta), aixina com la pèrdua de difusió popular.
== II República espanyola i Guerra Civil ==
En l'any [[1930]], la direcció del periòdic va recolzar la proclamació de la [[Segona República Espanyola]]. En iniciar-se la [[guerra civil espanyola]] en [[1936]] el periòdic fon posat baix control de la [[UGT]]. En prendre les tropes franquistes la ciutat de Valéncia en març de [[1939]] va deixar de ser publicat.
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/La_Correspondencia_de_Valencia La Correspondencia de Valencia en Wikipedia]